Parlar dels incoterms és parlar de les regles, creades l’any 1936 per la Cambra de Comerç Internacional, i acceptades per tots els governs i per totes les parts involucrades en el transport internacional de mercaderies, que s’inclouen en els contractes de compravenda amb la finalitat de determinar els drets i les obligacions del venedor i del comprador, pel que fa al lloc de lliurament de la mercaderia, al repartiment de les despeses i a la transmissió dels riscos, en les operacions comercials nacionals i internacionals.
La denominació incoterms prové de la marca comercial Incoterms®, acrònim de l’anglès International Commerce Terms (‘Termes de Comerç Internacional’). La Cambra de Comerç Internacional actualitza les regles Incoterms® cada 10 anys; la darrera actualització ha tingut lloc amb la publicació dels Incoterms® 2020, vigents des de l’1 de gener d’aquest any.
Amb la intenció de destacar els termes utilitzats en la versió de les noves regles Incoterms® 2020, i de facilitar la difusió de les denominacions catalanes dels incoterms entre els professionals del sector, el TERMCAT ha elaborat el diccionari en línia Incoterms, amb la col·laboració de l’Agència per a la Competitivitat de l’Empresa (ACCIÓ), del Comitè Espanyol de la Cambra de Comerç Internacional i del Banc Sabadell. L’obra recull els termes relatius a les regles Incoterms® publicades per la Cambra de Comerç Internacional entre els anys 2000 i 2020 i es complementa amb la infografia interactiva Incoterms 2020, que recull els termes de les regles actuals en una representació gràfica que il·lustra els trets principals que defineixen cada incoterm.
Els incoterms s'expressen amb una abreviació anglesa de tres lletres carregades de significat. Els agents implicats en les transaccions comercials (empresaris, transportistes, asseguradores, advocats, etc.) saben prou bé que no és el mateix transportar una mercaderia des de Tòquio fins a Barcelona, o des de València fins a Singapur, utilitzant l’incoterm EXW (a fàbrica) que fer la mateixa operació amb l’incoterm DDP (lliurat amb drets pagats). Per què? Què volen dir aquestes lletres?
Els agents implicats en les transaccions comercials saben prou bé que no és el mateix transportar una mercaderia des de Tòquio fins a Barcelona
En el primer cas, EXW representa la mínima obligació per al venedor, que es limita a empaquetar la mercaderia i deixar-la a la porta del seu establiment a disposició del comprador. En el segon cas, DDP representa la màxima obligació per al venedor el qual ha de fer-se càrrec de lliurar la mercaderia en el lloc convingut del país d’importació i assumir totes les despeses i riscos per a transportar-la fins aquell lloc, incloses les despeses dels tràmits duaners.
Entre aquests dos extrems de mínimes i màximes obligacions per al venedor, hi ha un ventall d’incoterms que tradicionalment s’han agrupat en quatre categories, d'acord amb les lletres inicials de cada terme que indiquen el grau d'obligació del venedor. Així, els termes amb la lletra inicial E, com és el cas de EXW (a fàbrica), determinen que el lliurament de la mercaderia es fa directament en origen sense cap obligació de pagament; els termes amb la lletra F, com FCA (franc a transportista), FAS (franc a moll) i FOB (franc a vaixell), indiquen un lliurament indirecte de la mercaderia sense pagament del transport inicial; en els termes que comencen amb la lletra C, com són CPT (ports pagats fins a), CIP (ports i assegurança pagats fins a), CFR (cost i noli) i CIF (cost, assegurança i noli), el lliurament de la mercaderia també és indirecte, però amb pagament del transport inicial; i, finalment, els termes amb la lletra inicial D, com DAP (lliurat a lloc), DPU (lliurat a lloc i descarregat) i DDP (lliurat amb drets pagats) impliquen fer el lliurament directe al lloc de destinació amb pagament del transport. Des de l’any 2010, els incoterms ja no es classifiquen segons les lletres inicials, sinó que s’agrupen en dues categories en funció del mode de transport utilitzat.
De la comprensió i l’ús adequat d’aquests termes per part dels diferents agents relacionats amb l’àmbit del comerç internacional depèn, en gran mesura, que les mercaderies que hem comprat a Tòquio o que hem venut a València arribin a bon port fins a Barcelona o fins a Singapur.
Podeu consultar aquests termes al diccionari en línia Incoterms.