L’aposta per la recerca, ja hi és; ara és necessari invertir en què les innovacions arribin a la societat. Els experts que han participat al Barcelona Innovation Coast, un debat en el marc de les jornades Barcelona React, coincideixen en aquesta premissa. Com s’ha de fer? Escoltant i endreçant. Cada part ha de fer la seva feina: la recerca ha d’empènyer, el mercat ha d’estirar i les administracions han de facilitar. Però aquesta és una situació utòpica; actualment, a Catalunya, no és així.
“A Barcelona manca una aposta per la recerca aplicada; això ens pot assegurar un futur”, ha indicat Esteve Almirall, director del Center for Innovation in Cities d’Esade, col·laborador de Via Empresa i un dels ponents del Barcelona Innovation Coast. Les responsables d’aquesta recerca aplicada no han de ser les universitats, sinó els centres de recerca i tot un ecosistema que s’ha de crear al voltant. Un exemple de país en què ja s’ha fet un esforç en la transferència del coneixement és Alemanya. Al debat hi ha participat, precisament, el cap de negoci i administració de l’Institut d’Enginyeria Biomèdica Fraunhofer alemany, Peter Hauptmann.
Un dels secrets, ha assegurat, es troba en la professionalitat: “El nostre institut està organitzat com una empresa i tenim finançament provinent de la mateixa indústria i també de l’administració”. El problema resideix, moltes vegades, en la manca de comunicació, ja que “els polítics no entenen què volen els investigadors i els investigadors tenen por de les empreses”. Si tot això s’institucionalitza, hi ha una comunicació fluïda i diners públics, tot és més fàcil.
Parar l’orella
“Escoltar només el mercat no és bo; hi ha d’haver una barreja entre el món científic i tecnològic i el món social, que té millor percepció dels problemes que s’han de resoldre”, ha apuntat Xavier Torra, president d’Eurecat. Si es produeix aquest intercanvi, hi ha més riquesa d’idees. “És una habilitat que no moltes companyies tenen; falta gent per gestionar aquesta dualitat”, ha afegit. La CEO de Gate2Brain, Meritxell Teixidó, ha posat el seu cas d’exemple. “Fem una tecnologia que fa que els fàrmacs arribin millor al cervell; un cop desenvolupada, vam mirar si era necessària i, parlant amb l’interlocutor vam veure quines eren les necessitats concretes i vam adaptar la tecnologia perquè pogués ser útil”, ha dit.
Xavier Torra (Eurecat): "Escoltar només el mercat no és bo; hi ha d'haver una barreja entre el món científic i el món social, que té millor percepció dels problemes que s'han de resoldre"
Tant Torra com Jordi William Carnes, president de Leitat, ha destacat un altre aspecte que dificulta la transferència tecnològica: la transversalitat de la innovació. “Qualsevol producte és multitecnològic i, per tant, és molt més complex i s’ha d’endreçar bé”, ha dit el primer. William Carnes ha afegit que “com més trenquem les visions compartimentades, més normalitzarem la transversalitat”. El talent també és una part bàsica de l’equació. A Fraunhofer, seleccionen investigadors “amb un ADN concret”, segons Hauptmann. A més de la vessant de recerca, han de tenir capacitats de direcció, que milloren amb diversos programes de formació del mateix centre.
“Molta gent deixa l’institut per anar a l’empresa amb la qual està desenvolupant una tecnologia; això és negatiu per a nosaltres, perquè perdem talent, però positiu en termes generals, perquè assegura la transferència tecnològica”, ha afirmat. Tot i que no és ben bé el que va passar amb Teixidó, la seva història és semblant: després de 14 anys d’investigadora a l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB) de Barcelona, va crear una spin-off per transferir la tecnologia que havia desenvolupat. “Una s’ha de preparar: jo sabia que volia formar-ne part i vaig participar en alguns programes que ajuden el científic a fer aquest camí cap a l’empresa”, ha explicat.
Els diners públics
Quin paper ha de tenir l’administració? Ha de ser “facilitadora”, han coincidit els cinc ponents. Un terç del finançament que rep Fraunhofer prové de les administracions. “Els projectes que venen del sector públic són els que volen resoldre els problemes de la societat a llarg termini, a entre cinc i 10 anys vista, mentre que la indústria mira per al futur més immediat”, ha assegurat Hauptmann. A Alemanya, els diners que provenen dels governs van acompanyats d’un pla que estableix com s’han d’invertir, però no és detallat: “L’acció concreta l’estableix el mateix centre, que és qui millor sap què ha de fer”.
Les reivindicacions del sector a Catalunya i Espanya són més bàsiques: evitar posar traves. “L’administració ha de ser facilitadora: cada dia hi ha més normes noves i això, sobretot per a les petites empreses, és un món molt complex que ho dificulta molt tot; maten la innovació abans de començar”, s’ha queixat Torra. I ha afegit: “Aquí, tot està prohibit menys el que està permès, mentre que a altres llocs, tot està permès menys el que està prohibit; el matís és molt important”. El president d’Eurecat encara ha anat més enllà i ha posat com a exemple d’obstacles a la recerca aplicada els concursos públics: “L’administració podria ser un motor de compra innovadora, però els sistemes de contractació no ho permeten; és parlar de risc amb qui no vol sentir parlar de risc”.
Peter Hauptmann (Fraunhofer): "Molta gent deixa l’institut per anar a l’empresa amb la qual col·labora; això és negatiu per a nosaltres, perquè perdem talent, però positiu en termes generals, perquè assegura la transferència tecnològica"
En la mateixa línia, el president de Leitat també s’ha referit a l’aspecte legal. “Els operadors públics han d’involucrar-s’hi per donar les legitimitats legals necessàries”, ha dit. Per a ell, és important parlar també d’indústria -“siguem agosarats i que no ens faci por utilitzar la paraula indústria”- i l’ha presentada com una oportunitat per a la innovació. Considera que la feina que es va fer fa 30 anys de treure les fàbriques de la ciutat s’ha de desfer. “Hem de reindustrialitzar les ciutats; apropar la indústria a la innovació”, ha considerat. Això, té efectes col·laterals: menys transport dels treballadors i, per tant, menys contaminació. És una assignatura pendent que William Carnes posa a Barcelona i la regió metropolitana.
Segons Hauptmann, la capital catalana ho té tot per avançar en el camí correcte. “La innovació no es pot administrar [fer part de l’administració], però Barcelona té universitats i centres de recerca; tothom qui hi ve, acaba essent fan de la ciutat”, ha conclòs. Barcelona té tots els ingredients; falta mesclar-los.