Nicanor García, Raúl Fernández i Elena Sarasa, Lola Moreno, Óscar García. O, tal com els coneixem a Instagram, ells són nicanorgarcia, The Barcelonist, Yennlo i Oscar_bcn. Posar els seus perfils a les xarxes no és casual, és segurament la millor manera d’identificar-los, ja que aquests quatre comptes de la plataforma més gran de fotografia tenen cadascun d’ells entre 200.000 i 700.000 seguidors.
El seu element en comú és la passió per la fotografia i per la possibilitat que ofereix de mostrar nous punts de vista de coses comunes i que tots coneixem. Alguns, com els creadors de The Barcelonist, van començar per amor a la seva ciutat: “Volíem fer un homenatge com a perfil d’Instagram de la ciutat. Vam començar a Twitter, però se’ns quedava curt i l’abril del 2014 vam fer el salt a Instagram”.
Un cas molt diferent és el de Nicanor García, que va veure una davallada de la seva feina amb la crisi de la construcció. “Per matar el temps, vaig començar a fer fotografies. El que va començar sent un hàbit de posar una imatge el dia ha acabat fent que sigui més fotògraf que arquitecte”, relata sobre la seva reconversió professional al Bizbarcelona, un fet que l’ha portat a anar transformant de mica en mica el seu despatx i buscar més feina de fotògraf que no pas d’arquitecte.
Infuencers: vendre’s a les marques?
Sigui quin sigui el motiu, el més important és que han esdevingut influencers i a les marques no els ha passat per alt. Aquest és el cas de Moreno, que ha treballat de la mà de Citroën, Panasonic i diverses agències de publicitat, i alhora ha allargat la mà a altres instagramers, entre ells Óscar García, perquè assisteixin amb ells a esdeveniments organitzats per les empreses i els ajudin en la difusió.
Els creadors de The Barcelonist també han fet algun encàrrec, però de “manera molt indirecta i cuidada”, segons Sarasa, perquè tant ella com el seu company de projecte prioritzen la fotografia i el seu contingut i no volen que el negoci acabi alterant els seus valors. “No ens agradaria que el perfil fos un aparador de productes i serveis, vam prendre aquesta decisió i així ho mantenim”, afegeix.
Sarasa: “És un mitjà de comunicació més potent que la televisió o la ràdio perquè permet un feedback directe i immediat”
I és que si una cosa té clara, és que un perfil “és un mitjà de comunicació més potent que la televisió o la ràdio perquè permet un feedback directe i immediat”. Sarasa sap que això els dóna la responsabilitat de publicar imatges de qualitat i que els valors que transmeten són els que es comparteixen a la xarxa. Per això ells prefereixen dir que, amb la seva feina, fan “city branding”, el que consisteix a promocionar la ciutat per voluntat pròpia i seguint els seus ideals.
Potser el fet de mantenir aquesta postura és possible gràcies a que no ha arribat cap proposta “interessant”: “Ens hem aferrat al romanticisme de la nostra essència, ens guanyem uns diners, però no és la base de la nostra economia. Si això creix i ens ofereixen alguna cosa important, i que s’adequa al nostre estil, potser ens llancem”.
García: "Amb el temps veus que no rebutges res, sinó que ofereixes la teva visió"
En aquest punt del debat és on Nicanor García més pot aportar. La seva experiència l’ha dut a treballar amb marques tan diverses, que ell mateix reconeix que en cert moment va haver de trair els seus ideals inicials. “Quan és una font d’ingressos important has de renunciar a certs elements”, se sincera, “amb el temps, però, veus que no rebutges res, sinó que ofereixes la teva visió en les fotografies que et demanen”.
La seva estratègia consisteix a prendre’s cada encàrrec com un repte i veure aquella feina com una manera d’ampliar la seva visió de la fotografia. D’aquesta manera, pot negociar amb les marques els contractes, adaptar les peticions al seu estil i no sentir-se forçat a publicar per diners.
Una influència real
Moreno ha vist com seguidors seus s’han comprat la mateixa càmera que ella utilitza; Óscar García ha rebut missatges sobre com anar als llocs de Barcelona que promociona; i Nicanor García ha pogut percebre un canvi en l’estil de fotografiar dels qui el segueixen. “Una amiga va dir que començaven a ‘nicanorear’”, explica aquest últim com a anècdota. Si una cosa defineix aquest arquitecte transformat en fotògraf, és que fotografia espais vistos des d’una altra perspectiva o moment del dia. “Quan gent del teu entorn ho veu, et diu que mai no ho havia vist així i intenten fer-ho, així és com vas veient que influeixes”, comenta.
Els de The Barcelonist són un altre exemple molt clar. Igual que li passa a l’Óscar García, ells també reben missatges de turistes que volen anar als llocs que promocionen de la ciutat al seu Instagram. Els visitants volen anar a les terrasses que mostren, als restaurants que semblen tenir tan bon ambient o als carrers que descobreixen, d’aquí que el fet de geolocalitzar les fotografies sigui cada cop més necessari.
Funcionen les stories?
Si realment s’utilitzen les stories o no és una pregunta que molts es fan. Funcionar, funcionen, però potser es pugen vídeos amb una altra mentalitat, com fa Moreno, que deixa la qualitat i la professionalitat per les fotografies i els selfies o les ximpleries per les stories. I pels esdeveniments, per descomptat, perquè són una molt bona eina per promocionar-los.
García: “Amb el famós algoritme d’Instagram, la gent ja no té tanta visibilitat com abans"
Nicanor García també li dóna un ús més informal, però ho veu més com eina perquè “els partits tinguin visibilitat. “Amb el famós algoritme d’Instagram, la gent ja no té tanta visibilitat com abans, per això els vídeos sovint serveixen per anunciar que posaràs o has posat una foto. Ens ajuda als petits a fer-nos visibles davant de tot el potencial que tenen els famosos amb les seves imatges”, conclou.