L'aposta del Govern en política digital se centra en la intel·ligència artificial (IA). L'estratègia sobre aquesta tecnologia que ha aprovat aquest dimarts la Generalitat -i que ha anomenat Catalonia.AI- inclou una inversió de 10 milions d'euros en els propers tres anys, molt superior a les partides que destina al 5G i al blockchain, d'uns tres milions d'euros en cada cas. Aquestes són les tres tecnologies que marquen l'agenda del Departament de Polítiques Digitals, segons el conseller, Jordi Puigneró. Per fer-ho, tindran l'ajuda de tres gegants: Microsoft, Everis i SDG Group.
"Canviaran la indústria, la societat, les administracions... Són imprescindibles per convertir-nos en un hub digital a nivell internacional", assegura en una trobada amb periodistes. El projecte estrella d'aquesta partida per a IA és la creació del CIDAI (Center for Innovation in Data tech and Artificial Intelligence), que costarà uns tres milions d'euros. D'aquests, cada una de les empreses que formen part de l'aliança públicoprivada aportarà 300.000 euros, mentre que el Govern n'assumirà 1,2 milions.
El centre tecnològic Eurecat en serà la seu i s'ocuparà de coordinar-lo, però també en formaran part l'Ajuntament de Barcelona -a través de Barcelona Activa-, el Barcelona Supercomputing Center (BSC), el Centre de Visió per Computador (CVC) i l'i2cat. El CIDAI conformarà un dels eixos sobre els quals es basa l'estratègia d'IA: l'apropament de la recerca i el coneixement als actors empresarials i les administracions.
El director general d'Innovació i Economia Digital, Daniel Marco, ha detallat quins seran els altres cinc pilars del projecte: enfortir i desenvolupar l'ecosistema, a més de connectar-lo a nivell internacional; crear, atreure i retenir talent especialitzat, fet que inclou l'impuls de la formació; desplegar infraestructures i recopilar dades; adoptar les innovacions per part de l'administració pública; i reflexionar sobre l'ètica vinculada a aquesta tecnologia, fet pel qual es crearà un observatori i espais de debat.
El projecte estrella és el CIDAI, un centre d'innovació que costarà tres milions d'euros
Un "humanisme tecnològic"
Els 10 milions d'euros no seran, simplement, per estimular econòmicament la intel·ligència artificial. Precisament en el sisè eix, el referent a ètica i societat, és un dels elements en què Puigneró ha posat més èmfasi. El pressupost específic destinat a aquesta part serà de 400.000 euros, dels quals 240.000 seran per crear l'observatori i, la resta, per a "iniciatives de reflexió i debat".
"Aquesta estratègia pretén ser un instrument d'humanisme tecnològic, de les preocupacions que té la gent", ha indicat el titular de Polítiques Digitals. Així, la intenció és que el Govern faci un "acompanyament per a què ningú no es quedi enrere i aclarir possibles pors i temors".
"Tenim un ecosistema embrionari d'IA a Catalunya, amb 180 empreses que facturen 1.350 milions d'euros i ocupen 8.500 persones"
En aquest sentit, Puigneró destaca tres models a l'hora de tractar la IA: "Als Estats Units l'estratègia se centra en el benefici econòmic, mentre que a la Xina es basa en el control del Govern; Europa ha de posar sobre la taula un tercer model de tecnologia i dades, que el control el tingui el ciutadà".
El pressupost de les tecnologies clau
L'aposta de Puigneró per la intel·ligència artificial és clara. "Ja tenim un ecosistema embrionari d'IA a Catalunya: 180 empreses que facturen 1.350 milions d'euros i ocupen 8.500 persones", ha indicat. També veu clar el potencial que té aquesta tecnologia: "Es diu que el PIB minudial augmentarà 15 bilions de dòlars gràcies a la intel·ligència artificial; és una de les tecnologies d'ocupació i generació de riquesa, i hi ha països que ja hi fan una aposta important, com els EUA, la Xina o Singapur".
És per això que el seu departament destina un pressupost major a la intel·ligència artificial que a les altres dues tecnologies que considera clau per a què Catalunya sigui una potència digital. La partida per a blockchain és de tres milions d'euros en tres anys. De totes maneres, Puigneró recorda que s'està reformulant l'estratègia en aquest àmbit després del decret de seguretat digital del Govern espanyol. "La relació en matèria digital amb Madrid havia estat bona fins aquest decretazo; per això ens va sorprendre", afirma el conseller. Tot i així, assegura que tenen esperances que "acabarà àmpliament derogat o modificat". Si no, "estem convençuts que el Tribunal Constitucional farà la seva feina".
Pel que fa al 5G, el pressupost que s'hi destina des de Polítiques Digitals és de tres milions d'euros. Tot i així, Puigneró recorda que si s'hi afegeix el desplegament de la fibra òptica -necessària per fer arribar la xarxa 5G-, la partida es multiplica automàticament. De fet, el Govern hi destinarà un total de 16,5 milions d'euros. També s'hi haurien de sumar els projectes de 5G desenvolupats en el marc del Mobile World Congress (MWC).
L'estratègia d'intel·ligència artificial s'ha anat gestant durant dos anys. El 2018 va arrencar amb la constitució d'un grup d'experts -entre els quals hi havia investigadors, centres tecnològics i empreses- que durant mig any van establir quines eren les necessitats de Catalunya en aquest camp. Al juliol del 2019 va començar un procés de participació, segons explica Puigneró, que es va tancar a finals d'any. Aquest dimarts, el Govern ha aprovat l'estratègia Catalonia.AI.