Apostar per la competitivitat, posar el centre les persones i el medi ambient i defensar la inclusivitat. Són les tres potes de l'Estratègia d'Intel·ligència Artificial (IA) de la Comunitat Valenciana que aquest dimarts ha presentat el president valencià Ximo Puig a Alacant. Acompanyat per l'enginyera alacantina Nuria Oliver, especialista en aquesta àrea, el màxim dirigent valencià ha explicat els valors del full de ruta que seguirà la Generalitat Valenciana en un diàleg obert a preguntes i ha insistit que "tot aquest procés de canvi no pot marginar a la societat valenciana. Estem en contra de la llei de la selva".
De fet, el lema que acompanya a l'Estratègia és que aquesta ha de ser "una visió de futurs per als nostres". Puig ha reiterat que forma part "d'una estratègia de desenvolupament innovador i inclusiu. Ha d'anar acompanyada d'una visió ètica i moral dels avenços i per això considere que l'Estratègia de IA neix d'una posició optimista de les transformacions al canvi. Ha d'abordar els grans problemes de la humanitat, com és el canvi climàtic però també la transformació del nostre model productiu ha d'estar basada en la IA", ha apuntat Ximo Puig. El president també ha explicat que es crearà un centre integrat en la xarxa ELLIS i que s'aprovarà la Llei Valenciana per al Desenvolupament de la Societat Digital.
Ximo Puig: "Tot aquest procés de canvi no pot marginar a la societat valenciana"
En la mateixa línia arribava l'aportació d'Oliver a preguntes del públic que ha assistit a les instal·lacions de la Ciutat de la Llum d'Alacant: "No tot el desenvolupament tecnològic és progrés, però la societat sí que ha d'aspirar al progrés, per a mi la IA aporta una millora de la qualitat de vida de totes les persones i del planeta i això està clarament definit en l'Estratègia", ha aportat. Intel·ligència artificial, en definitiva, per facilitar-nos la vida.
Oliver: "Per a mi la IA aporta una millora de la qualitat de vida de totes les persones i del planeta i això està clarament definit en l'Estratègia"
I és que Puig opina que "el fonamental és que s'impregne d'aquesta cultura tecnològica a la societat i per a això cal tindre clar que el fonamental és que les persones que busquen una oportunitat ho obtinguen en les millors condicions possibles. I per això han d'haver-hi accions: aquesta legislatura m'agradaria que fóra la de la Formació Professional -molt vinculada a la tecnologia-, és clau que trobem aquesta superació de la bretxa que existeix en la societat". També cal superar "la bretxa de gènere en l'ús de la tecnologia, perquè encara que tots la usem igual hem de ser igual de contribuents actius", afegeix Oliver.
Una aportació d'alt nivell
L'acompanyament d'Oliver en la presentació d'aquest dimarts dispara el nivell del treball presentat. Oliver ha posat en valor l'impuls de la Generalitat Valenciana i ha valorat la "visió innovadora" de l'administració i del president Puig per llançar un projecte com aquest, que està en línia amb la teoria de l'economia de les dades, àmbit en el qual treballa a través del grup d'experts europeu Business-to-Government Data Sharing, el qual publicarà les seues recomanacions sobre la matèria a principis de 2020.
Oliver, enginyera en telecomunicacions, doctora pel Media Lab de l'Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT), assessora científica del Vodafone Institute, Chief Data Scientist en Data-Pop Alliance, IEEE Fellow, ACM Fellow i acadèmica numerària de la Reial Acadèmia d'Enginyeria d'Espanya, ha explicat perquè la Intel·ligència Artificial està en el cor de la 4a revolució industrial: "És transversal, és una disciplina aplicable a qualsevol àmbit, al turisme, comerç, energia, transport, qualsevol àmbit es veurà impregnat de la IA; a més és complexa i ens permet resoldre la complexitat i construir models predictius. I és hackejable perquè és programari, per la qual cosa hem d'entendre molt bé quines són les seues febleses", ha anotat.
Després de la presentació d'aquest dimarts, Alacant tornarà a ser epicentre de la IA el pròxim 18 de novembre amb la celebació del II Congrés internacional d'Intel·ligència Artificial.
Treball de fons
La creació d'un document marc per a la IA ja ho havia anunciat el president Puig l'estiu passat en la inauguració del cicle de converses Un món de fusió digital, organitzar pel Centre Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) per a abordar els reptes que planteja aquest nou escenari digital.
Tanmateix, el Govern valencià manté actiu el web l'Observatori de IA per a l'Administració pública, una mena de plasmació de l'assaig d'aquesta Estratègia en què s'expliquen els productes i tecnologies vinculades, els beneficis per a la ciutadania i una anàlisi del desenvolupament responsable de la IA, en línia amb el discurs de Puig, ja que recull les diferents aportacions que sobre aquest camp s'estan donant en la societat. "La societat comença a reclamar l'existència d'un cert marc ètic que definisca els principis bàsics per al desenvolupament sostenible i responsable de la Intel·ligència artificial i, per tant, les institucions competents i grups de referència en la matèria ja han començat a donar resposta a aquesta demanda social", apunta el text.
El web, accessible des d'aquest enllaç, també explica els dos projectes d'Intel·ligència Artificial que s'estan desenvolupant avui dia en l'administració valenciana: el Massive Image Data Anatomy Spine, que treballa el Banc digital d'Imatge Mèdica de la Comunitat Valenciana per analitzar les dades massives d'imatge mèdica, combinat amb la informació clínica digitalitzada, ja que són la base de la investigació. El propòsit del projecte és utilitzar algorismes d'aprenentatge automàtic per a analitzar les imatges de RM lumbar realitzades en hospitals públics valencians en els últims cinc anys.
El segon és Big Data Analytics en Laboratoris e-salut, projecte de la Conselleria de Sanitat per planificar la càrrega de treball de laboratori als hospitals i centres de salut valencians amb la finalitat d'evitar colls de botella i planificar mesures correctores.
Catalonia.IA, la visió de Catalunya
A diferència de la valenciana, l'administració catalana encara no ha presentat la seua estratègia. Hi ha una raó: aquesta serà la suma de la participació de tots, ja que es va crear un procés amb diferents fases de consulta que, avui dia, està a punt de finalitzar. Però al web de Catalonia IA es pot llegir el core d'aquesta estratègia: que siga beneficiosa per a les persones, les societats i el planeta; plural, diversa i integradora en les seues fonts de coneixement i dades d'aprenentatge; segura al llarg del seu cicle de vida; prudent en la seua aplicació, responsable en les seues accions, transparent en les seues decisions, respectuosa amb la privadesa individual; no-subversiva amb els sistemes civils, legals i democràtics; alineada amb els valors humans, centrada en les persones i controlada per persones.
Iniciada la seua tramitació l'octubre de 2018, persones expertes de diversos àmbits de la intel·ligència artificial procedents de diferents sectors i especialitats elaboraren un primer esborrany de l'estratègia catalana d'intel·ligència artificial després de diverses reunions presencials i seguidament a través de mètodes telemàtics. Després el procés es va obrir a la ciutadania, amb modalitat telemàtica i el termini va finalitzar el 15 d'octubre.
Ara, i fins al 15 de novembre, s'analitzarà el retorn d'aquestes aportacions i a partir de l'anàlisi d'aquestes, el Departament de Polítiques Digitals i Administració Pública elaborarà el document definitiu de l'Estratègia d'intel·ligència artificial de Catalunya.