La desigualtat de gènere és una problemàtica transversal que afecta a totes les esferes de la societat, i el món de la recerca no n’és aliè. La Comissió Europea elabora des de 2003 l’estudi triennal She Figures per monitorar la presència de la dona en la investigació i la recerca dels països del continent, i la darrera edició, publicada aquest mes de febrer, deixa clar que no s’avança al ritme que caldria: tot i que el nombre de dones investigadores creix més ràpidament (4,2%) que el dels homes (3,3%), només el 34% dels recercadors de la UE són de gènere femení.
Aquesta minoria no es troba en les fases inicials de la carrera acadèmica, sinó que es va fent notar a mesura que se superen etapes. De fet, l’estudi apunta que les dones són més proclius que els homes a l’hora de completar titulacions de grau universitari, fins i tot dins de les especialitats que es cataloguen com a STEM (ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques). Les diferències es comencen a notar en els doctorats, on només un 8% de les dones intenten accedir-hi, per un 11% dels homes. Així i tot, la paritat encara es manté en aquesta etapa, amb un 48% dels doctorats europeus sent dones. El que sí que es comença a notar aquí és la divisió competencial: mentre que les doctorades en educació superen el 60% del total, les dones que han completat doctorats en tecnologies de la informació (TIC), enginyeria, fabricació o construcció no arriben al 40%.
La paritat de gènere en R+D a Europa s'aconsegueix en ciències socials i humanitats, però queda molt lluny en ciències naturals i tecnologia
Les diferències creixen encara més quan es trasllada el focus a les treballadores d’àrees de recerca, investigació i innovació. En aquest àmbit, és important destacar que la disparitat de gènere es concentra especialment en el sector empresarial, on les dones només representen el 22% de les investigadores, pel 45% que ho són al sector públic i el 44% al món de l’educació superior. Si es posa el focus als camps d’estudi, es reforcen les diferències ja notades en els doctorats: paritat en ciències socials (55% a l’educació superior, 41% a l’administració) i en humanitats (49% i 55%), però una presència molt inferior en ciències naturals (32% i 36%) i, sobretot, en tecnologia (25% i 24%, respectivament).
D’entre els múltiples aspectes que analitza l’informe, la nova edició destaca per la inclusió de l’índex She Figures, un indicador compost que analitza múltiples dades dels 27 estats membres de la UE vinculades a la situació de les dones en el món de la recerca. L’índex agrupa els indicadors en sis variables principals: segregació a l’etapa de doctorat, presència de dones en professions de recerca, progressió de les carreres, representació en posicions de decisió, participació en publicacions acadèmiques i dimensions de gènere als estudis. A partir de les dades recopilades, l’estudi assigna una puntuació de 0 a 100 per a cada indicador, que conjuntament formen la puntuació mitjana que valora com de bé (o de malament) ho està fent cada país a l’hora de promoure la igualtat de gènere en recerca.
El lideratge nòrdic
Si ordenem els països per puntuació, els estats nòrdics són els que copen les posicions més altes. Suècia lidera el rànquing amb 87,6 punts, gairebé 15 punts per sobre de la mitjana dels 27 i una tímida millora d’una dècima respecte a l’anterior informe, de 2021. L’estat suec destaca en gairebé tots els camps, especialment en la inclusió de la dimensió de gènere en els estudis, on signa una puntuació perfecta de 100 punts, i en la progressió de les carreres, amb 92,7 punts. Les notes més negatives les trobem en la participació en recerca, on treu 68,9 punts, lleugerament per sobre de la mitjana, i en la presència de dones en posicions de decisions, xifra que cau 7,1 punts respecte a tres anys enrere, tot i que continua sent una de les més altes del continent, amb 91,7 punts.
Per la seva banda, tot i caure vuit dècimes respecte al 2021, Finlàndia és el tercer estat europeu amb millor puntuació, amb 80,8 punts. A Hèlsinki destaquen sobretot per les bones perspectives de progressió de carrera, amb una valoració de 93,4, i també per la presència de dones en posicions de decisió (91,5 punts). Com Suècia, Finlàndia és més fluixa en participació en recerca (67,1 punts, gairebé tres menys que el 2021), però on cau més és en la inclusió de la dimensió de gènere en les recerques, que passa de 77 a 71 punts (xifra que encara el situa com a tercer millor estat europeu en aquest camp).
Dinamarca no aconsegueix xifres tan bones com els altres dos països escandinaus, però els seus 78,1 punts li valen per situar-se en setena posició a escala europea. La millor nota, de 93,5, l’obté en la presència de dones en posicions de decisió, una dècima menys que el 2021, molt a prop de la que signa en la presència de dones en professions de recerca (91,6), que també cau lleugerament (92,9 fa tres anys). Els deures pendents són la integració de la perspectiva de gènere a les investigacions, on només en puntua 55,3, força per sota que el 2021 (61,9).
Suècia, Lituània i Finlàndia lideren l'índex She Figures de la Comissió Europea com a països amb millor igualtat de gènere en recerca
El bon paper de Lituània i Croàcia
En segona posició destaca un país que no acostuma a liderar rànquings europeus: Lituània. L’estat bàltic aconsegueix una valoració de 84,5 punts, set dècimes per sota del 2021. De la mateixa manera que Finlàndia, Lituània destaca especialment en l’àmbit de la progressió de carrera de les dones, amb 98,2 punts, cinc dècimes més que el darrer informe. A Vílnius també són forts en la presència de dones en professions de recerca, amb 94 punts, tot i que cauen sis dècimes. Per contra, Lituània cau més de vuit punts en el camp de dones en posicions de decisió, tot i que manté una puntuació notable, de 89,5 punts. En canvi, la xifra més baixa, que és la de la inclusió de la perspectiva de gènere als estudis (69,6), és la que experimenta un creixement més elevat, de 5,8 punts.
També és remarcable el bon paper que juga Croàcia, que se situa quarta en el rànquing europeu amb 79,6 punts, malgrat caure gairebé set punts en la mitjana dels sis àmbits estudiats. L’estat liderat des de Zagreb segueix un patró similar a Lituània i és fort sobretot en l’àmbit de progressió de carrera, amb 99,4 punts sobre 100 i un creixement de cinc dècimes. Croàcia també excel·leix en la presència de dones professionals al sector, amb 94,2 punts, tot i que n’eren 97 el 2021. Amb tot, la gran davallada que experimenta el país sud-eslau és en matèria de posicions de decisió: dels 71,9 punts firmats tres anys enrere, als 39,1 de 2024, una caiguda de més de 31 punts percentuals.
Espanya, dins del top 5
Les bones valoracions també arriben a la península Ibèrica, on Espanya tanca el top 5 europeu amb 79 punts, un lleuger creixement de sis dècimes respecte als 78,4 de 2021. L’àmbit on treu millor puntuació és el de la presència de dones en el sector professional, amb 94,4 punts, els mateixos que va aconseguir en la darrera edició de l’informe. És destacable, també, la nota en progressió de carrera, que se situa en els 85,5 punts, dues dècimes per sota del 2021.
La presència de dones investigadores en posicions de decisió ha millorat lleugerament a l’estat espanyol, passant dels 80,6 punts que assolia en el darrer informe als 82,4 de l’actual, que situen el país una mica sota de la mitjana europea d’aquest camp, de 85 punts.
Espanya és el cinquè estat europeu amb millor valoració de la igualtat de gènere en R+D segons la Comissió Europea
En l’apartat de males notícies trobem la segregació a l’etapa de doctorat i la participació de dones en recerca, dos àmbits on s’experimenten caigudes. En el primer cas, la davallada és de gairebé nou punts percentuals, passant dels 82,4 de 2021 als 74,5 punts actuals. En el segon, el decreixement és més lleu, de cinc punts percentuals, però el resultat final també és menor: 71,5 punts el 2024.
El darrer indicador és el de la inclusió de la dimensió de gènere a les investigacions, el camp on Espanya signa la valoració més baixa, de 65,7 punts, però també l’increment més elevat, de 16,2 punts percentuals en tres anys.
França i Alemanya, a la cua
D’entre la resta de països europeus estudiats a l’índex She Figures, destaca el mal paper que signen les dues principals economies del continent, Alemanya i França. El país gal és el cinquè per la cua amb 64,7 punts, mentre que Alemanya és antepenúltima amb 62,8 punts, empatada amb Malta. Només Xipre i Luxemburg signen pitjors valoracions, de 62,7 i 60,1 punts, respectivament.
Pel que fa a França, no tot són males notícies: tant la progressió de carrera com la presència de dones a l’entorn professional sumen bones puntuacions (91,7 i 87,5, respectivament), i en tots dos casos s’experimenten creixements respecte a 2021. La segregació en l’etapa del doctorat treu 78,9 punts, gairebé quatre menys que el 2021, mentre que la participació en recerca creix dels 65,6 als 71,7. Tot i que millora prop de vuit punts, la presència de dones en posicions de direcció no és bona, ja que només arriba als 52,4. Amb tot, la mala nota francesa s’explica sobretot per la desastrosa puntuació que s’aconsegueix en la inclusió de la perspectiva de gènere en les investigacions, de només 6,1 punts sobre 100.
França i Alemanya es troben entre els cinc pitjors països europeus per a les dones investigadores
Finalment, la baixa posició del país teutó segueix un esquema similar a França, ja que es deu sobretot a una puntuació molt baixa en la inclusió de la dimensió de gènere en la recerca (14,4 punts). Amb tot, la resta de puntuacions d’Alemanya són força baixes en general, des dels 56,6 punts que treu en participació en articles científics fins a un màxim de 85,8 punts en la presència de dones en posicions de decisió, xifra que supera només per vuit dècimes la mitjana europea.