L'equip d'enginyers del Hyperloop UPV que lidera Javier Arroyo (València, 1995) porta treballant des d'aquest 3 de juliol a Califòrnia (EUA) per participar en la tercera edició de Hyperloop Pod Competition, una cursa de tecnologia i velocitat al més alt nivell en què competeixen universitats de tot el món. Ells presenten Valentia, un prototip que busca "l'espectacularitat que aplica Elon Musk en els seus projectes i esdeveniments, volem que es veja reflectida", explica aquest jove enginyer químic de només 23 anys.
Ideada per SpaceX, la companyia d'Elon Musk, l'objectiu és que equips universitaris ideen el millor transport Pod. Per tercer any consecutiu la competició -que tindrà lloc el 22 de juliol- comptarà amb l'equip de 35 joves de la Universitat Politècnica de València (UPV), l'única de l'Estat que forma part d'aquesta elit d'innovació.
Anem al principi. Hyperloop UPV és un projecte universitari però, ja ho podem catalogar com a startup?
No naix com una startup, sinó com una idea que ja existia des del segle XVIII, en la qual els números provaven que la tecnologia funcionava. No és fins que Elon Musk, el padrí de la competició, un dia anant des de sa casa fins al treball (que està a 15 quilòmetres de distància) en Los Àngeles, en un embús d'hora i mitja, pensa "per què no puc revolucionar el món del transport, com ja ho estic fent en altres àmbits?". Musk rescata aquesta tecnologia, desenvolupa el document Hyperloop Alfa i posa les bases del que creu que ha de ser el Hyperloop en el món real i decideix obrir esta competició perquè té aquest poder. Es planteja obrir-la a les universitats del món, on està tota l'R+D i a més està tota la il·lusió... A les universitats no has d'estar pagant a la gent, perquè les universitats són capaces de fer-ho tot elles. Fa tres anys va obrir la competició per demanar que millorem la seua idea inicial i nosaltres decidim participar.
Motivats perquè ja coneixíeu el projecte.
Exacte. I perquè seguim a aquest home, que cada dia que et despertes ha fet coses noves, ens agrada el que fa i pel que aposta i quan veiem que podem participar en una mica del que ell fa, doncs encara millor, no? Així que ens tanquem per a intentar millorar una mica el que ell havia proposat.
"A les universitats no has d'estar pagant a la gent, perquè les universitats són capaces de fer-ho tot elles"
Un recorregut que també us ha portat premis.
Si, el 2016 el premi al millor disseny conceptual i al millor sistema de propulsió i açò és el que ens permet tornar a Espanya i que la gent es pregunte què està passant amb Hyperloop UPV, amb València... Ací és quan Elon Musk veu el recorregut que té el projecte, i quan tornem, decideix que crearà una pista l'any següent i ens anima a construir prototips de Hyperloop. Per això seguim i decidim presentar-nos.
Competiu amb altres països... com us sentiu?
En aquella trobada es van presentar més de 600 universitats i només 20 arriben a la final i nosaltres hem arribat sempre com l'únic equip d'Espanya. Els nostres veïns o companys són del Japó, del Canadà... Equips molt forts, europeus i nord-americans que també estan. L'estiu passat quedàrem en el top 10 i estem súper emocionats i orgullosos.
Quant a la pràctica, qui finança el vostre projecte? Perquè vosaltres no sou treballadors, sou estudiants.
És totalment mèrit nostre... A nosaltres ningú ens diu què hem de fer. Ens toca convéncer a les empreses perquè ens donen les seues coses i perquè ens deixen desenvolupar la tecnologia amb els seus productes. Ara, nosaltres no tenim diners, la Universitat és la nostra empara fiscal: som un equip d'estudiants i no tenim ni una societat ni res creada, llavors hem d'anar a les empreses per a parlar amb qui siga. Quan en algun moment arribem a un acord en què l'empresa ens diu que vol participar, estar en els nostres esdeveniments, etc., comencem la relació.
Llavors, funciona com un mecenatge? La inversió que us fan és en tecnologia i recursos, entenc.
Totalment. Diguem que poden donar-nos els recursos o com ens ha passat alguna vegada que hi ha moltes empreses que volen participar també i que igual són d'altres sectors, prefereixen donar-nos diners a través de la Universitat, on tenim un compte, i després podem retornar les despeses a partir d'ací.
"Ens toca convéncer a les empreses perquè ens donen les seues coses i perquè ens deixen desenvolupar la tecnologia amb els seus productes"
Amb quin capital compteu?
Depén. Com és algo que anem aconseguint cada mes, va variant, però crear el prototip entre recursos i altres despeses pot fregar els 200.000 euros.
Aleshores, no guanyeu diners. Guanyeu futur professional?
Exacte. Sí que és veritat que a vegades trobem patrocinadors que ens volen donar beques i quan açò passa, part de l'equip està becada i llavors guanyes experiència professional i pel mateix que estàs fent, cobres. Però açò ha passat poques vegades.
Funciona igual amb altres equips universitaris amb els quals competiu?
Ací no hi ha un marc per a nosaltres. Nosaltres fem les coses molt ràpidament, necessitem una agilitat que una màquina burocràtica com és la Universitat a voltes se'ns queda una mica lenta en alguns aspectes perquè hem de dissenyar, construir, provar, testejar i després allí, en un mateix any, provar nous prototips i en cada competició ens demanen més velocitat, un nou prototip, nova tecnologia... i tot açò mentre estudiem la carrera. És complicat però la il·lusió i l'embranzida ens dóna una força increïble.