Estem convençuts que, a hores d’ara, la iniciativa #Joemcorono, que té com a objectiu aconseguir finançament per a la investigació de possibles tractaments que ajudin a frenar la COVID-19, ja s’ha escampat per tot el territori.
I també estem gairebé convençuts que quan es parla del sistema de finançament d’aquests tipus d’iniciatives o projectes, per mitjà de les aportacions individuals, sovint modestes, d’un gran nombre de persones a través d’una plataforma web, el terme que us ve al cap és la denominació normalitzada en català finançament col·lectiu i no pas l’anglicisme crowdfunding. Si us hi fixeu, el terme anglès està format pel mot crowd, ‘multitud’ i funding, ‘finançament’, i la denominació catalana corresponent, finançament col·lectiu, és, en aquest cas, un calc lèxic de la forma anglesa ja que copia la mateixa combinació d’elements.
Entre les raons que afavoreixen l’ús del terme català, destaquem que finançament col·lectiu és una forma descriptiva, entenedora i lingüísticament adequada, que s’identifica d’una manera inequívoca amb el concepte tractat, que es documenta en força contextos especialitzats amb aquest sentit i que es pot utilitzar com a base per a la creació de noves denominacions relacionades. Així, segons que els participants en una iniciativa de finançament col·lectiu rebin o no una contraprestació a canvi de les seves aportacions i segons el tipus d’aquesta contraprestació, es pot parlar de diferents tipus de finançament col·lectiu. Vegem-ho:
El cas de la campanya #Joemcorono és un exemple de finançament col·lectiu de donació o microdonació (donation-based crowdfunding, en anglès), en què els participants no reben cap contraprestació a canvi de les seves aportacions. No l’hem de confondre amb el finançament col·lectiu amb recompensa o micromecenatge (reward-based crowdfunding, en anglès), en el qual els participants reben una petita contraprestació no dinerària relacionada amb el projecte que ajuden a finançar, que pot consistir a rebre exemplars d’una obra publicada, figurar en els agraïments o en els crèdits d’un documental o d’una pel·lícula, rebre entrades per a l’estrena d’un espectacle, etc.
I en l’àmbit pròpiament empresarial, també podem trobar diferents tipus de finançament col·lectiu, com ara el finançament col·lectiu de préstec (en anglès, crowdlending), en què els participants reben una taxa d’interès a canvi de les seves aportacions i recuperen la inversió al cap d’un temps preestablert, o el finançament col·lectiu d’inversió (en anglès, crowdequity), en el qual els participants reben accions o participacions en els beneficis de l’empresa a canvi de les seves aportacions.
Avui, però, en el context d’emergència sanitària que estem vivint, ens volem centrar en el finançament col·lectiu de donació, o microdonació, i, més concretament, en les persones anònimes, entitats i organismes que, amb les seves donacions o microdonacions altruistes i solidàries, afavoreixen l’avanç de la recerca biomèdica de tot tipus de malalties, des de les més minoritàries fins a les que, com la COVID-19, poden arribar a la categoria de pandèmia en qüestió de setmanes. Coronem-nos tots contra el coronavirus!
Podeu consultar la terminologia relativa als diferents tipus de finançament en el diccionari en línia Terminologia del finançament alternatiu i en la infografia Finançament col·lectiu. La terminologia relativa al coronavirus la trobareu al diccionari en línia Termes del coronavirus.