La digitalització i la revolució tecnològica en les que estem immersos comporten una alteració significativa del terreny de joc econòmic i social en el qual ens movem. Ara per ara és impossible de mesurar quina serà la seva profunditat i fins on arribaran els seus límits, però sí que sabem que el futur del desenvolupament a qualsevol lloc del món està estretament vinculat a la seva capacitat de cultivar i de retenir el talent. Especialment a llocs, com Catalunya, amb un fort pes industrial i estretament lligats al progrés tecnològic.
Encarem la quarta revolució industrial amb la mirada fixa a la digitalització i l’economia circular, que han creat un nou entorn de competitivitat i on el talent ha esdevingut el factor diferenciador en la carrera per l'excel·lència empresarial. Això exigeix de professionals compromesos i amb altes capacitats, que puguin satisfer les necessitats de les empreses i amb la capacitat de liderar aquesta necessària transformació.
"Les empreses no troben al mercat tota la mà d’obra qualificada que busquen, que conviu amb una “fuga de cervells” per part de joves professionals formats aquí, amb un enorme potencial"
I en parlar de talent i lideratge ens referim a uns intangibles que cada vegada són més preuats per a les organitzacions. Avui més que mai s’ha d’educar pensant no només en què els estudiants tinguin bons resultats acadèmics, sinó bons resultats vitals, un cop fora del sistema educatiu. Però la realitat que ens envolta ens diu que existeix una certa desconnexió entre institucions educatives i mercat laboral.
La principal conseqüència és que les empreses no troben al mercat tota la mà d’obra qualificada que busquen, que conviu amb una “fuga de cervells” per part de joves professionals formats aquí, amb un enorme potencial, però que no troben al país ni les condicions laborals ni el reconeixement que els ofereixen a l’estranger. En altres paraules: ni es troben els talents que necessitem, ni retenim el talent que hem cultivat. Aquest és uns dels reptes que el nostre país ha de resoldre amb més urgència si volem garantir un creixement sòlid i continuat en el temps.
L'ocupabilitat de la mà d’obra disponible ha esdevingut el concepte clau a l’hora d’atraure inversions. D’aquí que calgui enfortir el binomi que formen formació i ocupació per generar una dinàmica positiva, coneixedora de les necessitats de les empreses, i doti els professionals de les eines i l'orientació que els fa ocupables, de forma que tinguin accés a oportunitats laborals en les companyies més innovadores.
"Allò que veritablement atrau les inversions productives és saber que allà on es fan -i més enllà de bones infraestructures- trobarà el talent que busca"
Per la seva banda, les empreses ja no poden limitar-se a jugar el paper d'empleadores passives de capital humà preparat externament: si volen retenir i fer créixer el talent del qual disposen hauran de fer un esforç i involucrar-se en la formació continuada del seu principal actiu.
Cal una reflexió conjunta entre empreses, serveis d’orientació i d’ocupació i xarxes d’ensenyament per generar noves fornades de professionals, i en especial els de les diferents branques de l’enginyeria, amb els coneixements i capacitats adequats per ajudar a fer créixer les empreses, tant les que ja són aquí com les que volen establir-se. Perquè allò que veritablement atrau les inversions productives és saber que allà on es fan -i més enllà de bones infraestructures- trobarà el talent que busca.