José Luis de Vicente és el comissari del Sónar+D des del seu naixement el 2012. Especialitzat en innovació, art, disseny i tecnologia, prové del món que s'encreua entre la tecnologia i la creació, segons afirma. Ha comissariat múltiples simposis i exposicions sobre art multimèdia, ciència i disseny. Ha treballat pel Sónar, pel CCCB, el Medialab Prado a Madrid i és membre de l'equip de curadors de FutureEverything Festival de Manchester. Com a curator del congrés d'innovació del Sónar defensa que és necessari un espai on convergeixin investigadors, emprenedors i artistes. Enguany el Sónar+D convida a imaginar com seran els 25 anys vinents de la cultura digital i internet i ell no té gaire clar que les indústries culturals i la creativitat estiguin fora de perill de l'automatització i la robotització.
Per què un festival de música aposta per un congrés amb startups i conferències?
Perquè el Sónar no ha estat només un festival de música. Des de la primera edició el Sónar anticipava que hi havia un espai en què l'exploració creativa i la innovació tecnològica estaven tan a prop i tenien protagonistes tan sinònims que era artificial crear una línia entremig. Això estava en l'ADN fundacional del Sónar. Quan vam crear el Sónar+D reconeixiem que és necessari que la comunitat de la innovació tecnològica i la comunitat creativa tinguin un espai comú. Perquè no hi ha una sense l'altra. Són les comunitats de creadors les que doten de sentit les innovacions tecnològiques. A més, una relació més propera entre ambdues comunitats és bona per fer fluir la innovació.
També perquè molts dels protagonistes del Sónar no s'identifiquen a sí mateixos com a artistes, tecnòlegs, innovadors o emprenedors. Depenent de l'hora del dia o del lloc es presenten de manera diferent. Per això té tot el sentit fer un congrés de cultura digital i de tecnologies creatives al cor d'un festival, que no ha estat mai només un festival de música.
Sónar+D és més art, investigació o negoci?
Les tres coses. Sobretot perquè calen espais on aquestes tres coses estiguin unides.
Quin diries que és el paper dels artistes en la innovació?
Per una banda fomentar dinàmiques de pensament lateral, de generar espais de diversitat intel·lectual més grans. Sabem que la diversitat és tan important com l'especialització. Ajuntar cinc enginyers que saben molt d'un problema no és millor que ajuntar-los amb persones d'altres àmbits i que poden fer altres preguntes. Són una font d'inspiració i ens situa en un món en què podem imaginar-nos d'una altra manera les relacions entre comunitats creatives i comunitats tecnològiques. Els creadors són també investigadors. Pensem que la innovació tecnològica genera automàticament i de manera màgica innovació social i creativa. Però no és veritat. Són tres vectors en un mateix territori.
Recomanaries posar un artista a la teva startup?
Sí. I al teu centre d'investigació, i al teu institut de referència, etc. I no ho dic jo. Ja està passant d'una manera molt natural. Ja hi ha artistes treballant a Google, Spotify o Instagram. Alguns dels primers de llançar una mirada lateral cap al que poden ser les tecnologies han estat artistes: dades, tecnologia mòbil, projection mapping...
Creus que l'art es desplaça de la paret del museu a l'App Store?
Fa molts de temps que l'art ja ho és només a la paret del museu. Seguim pensant que l'art són coses que es pengen d'una paret o objectes únics que no es poden tocar. Però avui dia hi ha molta metodologia, circuits i espais. I alguns són l'App Store i altres són tecnologies que un artista crea per a la seva pròpia pràctica i que després té un spin off comercial. Aquesta tecnologia -que pot ser una eina o una llibreria de codi- pot tenir aplicacions per a altres fora del seu espai de pràctica. Cada cop més l'art és una metodologia i no només un context i un entorn. Per això es desencadenen processos que s'alien amb altres agents en tota mena d'espais.
Això comporta la dissolució de l'autoria.
Però l'autoria ja està molt dissolta. No és nou en el món de l'art que només hi ha un únic creador. No és necessàriament així, el que crea el paradigma encara és autor, perquè defineix què es pot fer i què no en aquest entorn. Però sí s'acaba amb la idea que hi ha un geni que fa objectes sagrats, preciosos i valuosos per si mateixos.
Què s'ha de tenir perquè el Sónar+D vulgui la teva startup?
Ha de tenir una relació directa amb les indústries creatives, bé sigui facilitació de nous processos, eines per a nous resultats, mecanismes de distribució, de comercialització o creació de valor. Crec que l'Startup Garden del Sónar+D té la característica de ser un àmbit d'intersecció els models econòmics en què es recolzen les noves pràctiques creatives. I també cal que les startups plantin la llavor d'una idea que permeti alternatives i solucions a problemes que tenim avui.
Per què un empresari hauria de venir al Sónar+D?
Perquè és molt important no tenir una visió previsible i lineal d'allò que solucionarà els teus problemes. Si necessites referències que no coneixes, talent que no trobaràs si no surts del teu cercle que ofereixen aproximacions diferents dels problemes i vols sortir amb un munt de referències per aplicar al teu problema o context, és un lloc ideal. Existeixen pocs llocs en què es reuneixin un hacker, un científic, un activista social, un desenvolupador, un artista del codi, algú que treballa en visualització de dades i un emprenedor. Manquen entorns en què aquesta classe de relacions quallin i sabem que el futur serà cada cop més antidisciplinari -no definit per com t'identifiques a tu mateix, sinó pel que aportes a un context de relació amb diferents àmbits-. I també perquè necessitem nous valors en el món de l'emprenedoria i el desenvolupament tecnològic.
Quines coses no funcionen del model actual?
Estàs segur que vols crear el proper Facebook i acabar testificant davant del Congrés dels Estats Units?
La robotització també destruirà llocs de feina en les indústries culturals?
Tenim la idea que la creativitat es protegirà de l'automatització. Jo he de confessar que no n'estic segur. La robotització també pot destruir llocs de feina basats en la creativitat. Es creu que la robotització afectarà les tasques rutinàries i bàsiques, però estem veient que hi ha sistemes d'augmentació de les capacitats creatives d'hom que poden acabar reduint el marc de gent necessària. Si em dius que pot ser que d'aquí a 15 anys un estudi de disseny web sigui quatre cops més petit que ara perquè hi ha eines d'intel·ligència artificial que poden dissenyar una pàgina web, et creuria.
Les màquines poden arribar a ser creatives?
No crec que creatives, perquè això implica uns principis molt relacionats amb la identitat i la intel·ligència. El problema no és si poden arribar a ser creatives, el problema és si la simulació és suficientment bona.
Què vols dir?
No m'importa si el fet que un sistema generi una pàgina web perfectament usable i estèticament convincent sigui un acte de creativitat. Realment no ho sigui. Però si reemplaça al mercat laboral el que abans feia un creatiu, és suficient.
Enguany convideu a imaginar els pròxims 25 anys de la música i internet. Com t'imagines aquest futur?
M'agrada dir imaginar, no m'agrada predir. M'imagino que hi ha coses que canvien i no deixaran de canviar, d'altres no canviaran mai del tot i d'altres canviaran del tot. L'arquitectura l'actual d'internet basada en l'economia de l'atenció o capitalisme de vigilància serà reemplaçat o suplementat per altres models. Em puc imaginar que el que ara anomenem concert canviarà cap a un nou concepte, però encara n'hi haurà de tradicionals. També m'imagino que la realitat virtual no acabarà de quallar ni triomfar mai però que hi haurà experiències que no seran passives i estàtiques, sinó immersives i dinàmiques i un llarg etcètera.
Quines diries que són les fites del Sónar+D?
És un honor veure passejar pels passadissos del Sónar+D a persones com Brian Eno o Jan Michelle Jar o Chemical Brothers o Björk. Björk és l'exemple de per què necessitem festivals com el Sónar i el Sónar+D, perquè no venia només a fer un concert, venia a tenir una conversa amb el públic i presentar una exposició de realitat virtual. Ella necessitava un festival amb aquesta flexibilitat. Que artistes tan importants dels darrers 40 anys de la cultura s'identifiquin amb el Sónar+D és una gran fita. Però també el fet d'haver començat en un petit espai molt petit i com hem crescut. Fins i tot l'any passat vam tenir un dia només de Sónar+D perquè el públic ens demanava: "És massa intens compatibilitzar i no arribem a tot". Hi ha hagut una bona resposta d'un públic que ha entès que això no era una excentricitat.