15
de Setembre
de
2015
Fa aproximadament un parell d'anys la DARPA, una divisió del departament de defensa dels Estats Units dedicada a la investigació i desenvolupament de projectes tecnològics, va anunciar que estava treballant per aconseguir fabricar pròtesis ortopèdiques mecàniques amb un millor enllaç amb els seus portadors.
Aquest enllaç, segons la DARPA, havia de ser bidireccional: d'una banda era necessari que el portador fos capaç de controlar la pròtesi de la mateixa manera que ho faria amb el seu membre natural, i d'altra banda calia que les pròtesis fossin sensibles al tacte.
En estudis previs, la mateixa agència va demostrar que manipular correctament petits objectes amb precisió, depèn en gran mesura de la capacitat de "sentir" el moment en el qual els dits de la mà toquen l'objecte en qüestió, i que si el sentit del tacte s'intentava substituir amb el de la vista, no donava els resultats esperats.
Així doncs fa només uns dies, la DARPA ha anunciat que acaba d'aconseguir implantar un braç mecànic a un home que havia quedat paralitzat. Per aconseguir l'enllaç bidireccional del qual parlàvem amb anterioritat, l'agència ha connectat el braç al cervell de l'individu mitjançant petits elèctrodes. D'aquesta manera, l'usuari és capaç controlar la mà i sentir els objectes o persones que toca mitjançant dos grups d'elèctrodes: el primer situat al còrtex motor, la part del cervell encarregada de dirigir els nostres moviments i el segon situat al còrtex sensorial, encarregat de proporcionar-nos sentit del tacte.
La pròtesi, desenvolupada a la Universitat John Hopkins, porta una sèrie de sensors ultrasensibles capaços de detectar si s'aplica pressió als dits i convertir aquesta informació en un impuls elèctric que es transmet al cervell.
Proves per millorar-ne la qualitat de vida
Per demostrar-ne el funcionament, la DARPA ha dut a terme una bateria de proves amb l'individu que consistien a col·locar-li una bena al voltant dels ulls i fer-li endevinar quin era el dit que li estaven tocant. El percentatge d'èxit va ser pràcticament del 100%.
Un cop més, tal com ja va passar amb els orígens d'internet, podria ser que una tecnologia desenvolupada des de l'àmbit militar fos capaç de canviar i millorar vides de milers de persones si, en un futur pròxim, arribés a estandarditzar-se.
Aquest enllaç, segons la DARPA, havia de ser bidireccional: d'una banda era necessari que el portador fos capaç de controlar la pròtesi de la mateixa manera que ho faria amb el seu membre natural, i d'altra banda calia que les pròtesis fossin sensibles al tacte.
En estudis previs, la mateixa agència va demostrar que manipular correctament petits objectes amb precisió, depèn en gran mesura de la capacitat de "sentir" el moment en el qual els dits de la mà toquen l'objecte en qüestió, i que si el sentit del tacte s'intentava substituir amb el de la vista, no donava els resultats esperats.
Així doncs fa només uns dies, la DARPA ha anunciat que acaba d'aconseguir implantar un braç mecànic a un home que havia quedat paralitzat. Per aconseguir l'enllaç bidireccional del qual parlàvem amb anterioritat, l'agència ha connectat el braç al cervell de l'individu mitjançant petits elèctrodes. D'aquesta manera, l'usuari és capaç controlar la mà i sentir els objectes o persones que toca mitjançant dos grups d'elèctrodes: el primer situat al còrtex motor, la part del cervell encarregada de dirigir els nostres moviments i el segon situat al còrtex sensorial, encarregat de proporcionar-nos sentit del tacte.
La pròtesi, desenvolupada a la Universitat John Hopkins, porta una sèrie de sensors ultrasensibles capaços de detectar si s'aplica pressió als dits i convertir aquesta informació en un impuls elèctric que es transmet al cervell.
Proves per millorar-ne la qualitat de vida
Per demostrar-ne el funcionament, la DARPA ha dut a terme una bateria de proves amb l'individu que consistien a col·locar-li una bena al voltant dels ulls i fer-li endevinar quin era el dit que li estaven tocant. El percentatge d'èxit va ser pràcticament del 100%.
Un cop més, tal com ja va passar amb els orígens d'internet, podria ser que una tecnologia desenvolupada des de l'àmbit militar fos capaç de canviar i millorar vides de milers de persones si, en un futur pròxim, arribés a estandarditzar-se.