La humanitat viu l'alba d'una nova època d'exploració espacial. Amb el Programa Àrtemis de la NASA, que preveu tornar a trepitjar la Lluna l'any 2027; i els plans de SpaceX de posar el primer ésser humà a Mart durant la dècada del 2030, l'interès per l'espai està revifant l'esperit dels anys 60. Aleshores, els governs de Rússia i els Estats Units van competir per veure qui clavava primer la seva bandera al nostre satèl·lit natural. Ara hi ha nous jugadors a la partida: les empreses privades. Companyies com SpaceX o Blue Origin estan accelerant els plans dels programes espacials. Ho estan fent gràcies a importants avenços que, entre altres, han abaratit les missions de 1.400 milions de dòlars a 130 milions. La dada no és meva, sinó de Lauren Lyons. La va compartir durant la seva conferència al Talent Arena, on va omplir tot el Visionary Stage mentre explicava la nova economia del NewSpace que tant interessa a Catalunya.
Lyons és una de les enginyeres aeroespacials més reputades al món. A SpaceX va dirigir els programes tècnics del Falcon 9, el primer coet reutilitzable de la història; però també del Dragon (les càpsules que transporten set persones a l'òrbita baixa de la Terra) o el projecte Starlink, que pretén portar Internet d'alta velocitat a tot el món. A Blue Origin va ser cap d'operacions dels programes Lunar Lander i Space Station, amb què l'empresa de Jeff Bezos cerca trepitjar la Lluna pels seus propis mitjans. Mentrestant, també ha donat classes a Harvard, ha treballat en robots que avui són a Mart i fins i tot ha guanyat un Emmy com a copresentadora dels streamings de SpaceX durant els històrics llançaments dels coets.
Tot plegat converteix Lyons en la cara visible d'aquesta nova era espacial que encetem, tal com van ser Neil deGrasse Tyson o Carl Sagan en el seu moment. Després de sortir ovacionada del hall 8 del recinte Montjuïc de Fira de Barcelona, s'asseu amb VIA Empresa per parlar de present i futur de l'espai.
És el negoci del NewSpace ara més atractiu que mai?
Resposta fàcil: sí.
Per què?
Hi ha diferents raons. Una, perquè avui sí que és possible implementar-lo, a diferència del passat. Ara és més fàcil arribar a l'espai, principalment per les missions de transport que fa SpaceX i que cada any són més freqüents, ja que van plenes de satèl·lits de startups. Hem de pensar que moltes persones estan llançant el seu primer satèl·lit i que només estan pagant uns quants centenars de milers d'euros en lloc de milions. D'aquesta manera, ni tan sols cal haver recaptat una gran quantitat de diners per poder anar a l'espai. Aquest va ser l'element que va obrir la porta, però n'hi ha de més.
El segon: m'agrada dir que SpaceX ha aconseguit fer possibles coses que abans la gent no es creia. Ara volto pel món i veig que els països es pregunten: "Per què no tenim el nostre propi vehicle de llançament? Per què no tenim la nostra pròpia constel·lació de satèl·lits d'Internet?" Així comença a fer-se més evident que aquestes coses són essencials per a la infraestructura crítica, i no només sentim coses com "oh, mira, un astronauta". És una gran notícia, perquè l'espai permet fer coses més pràctiques als països, i això genera avantatges.
I permet més autonomia.
Dependre d'un altre sempre complica més controlar el teu propi destí. El sector privat és qui realment facilita que les empreses emergents, com amb qualsevol indústria, puguin moure's més ràpidament i operar a un preu molt més baix. I, per la seva banda, els governs estan parant atenció i ja estan començant a desplegar recursos. A més, estan encantats de poder gastar molts menys diners per obtenir un resultat força bo i sense la necessitat de fer-ho ells mateixos.
Quines tecnologies revolucionaran l'espai?
Moltíssimes. Ordenem-les i repassem-les per categories. Primer, les telecomunicacions. La idea de tenir satèl·lits que funcionin no a l'òrbita geoestacionària sinó a l'òrbita baixa, permet diverses coses: un desplegament més ràpid, una latència més baixa i introduir millores perquè no calgui llançar 20 satèl·lits i després, si un no funciona, que s'hagi de substituir. La tecnologia està evolucionant de pressa, o sigui que és millor enviar uns quants satèl·lits de 500.000 euros que es puguin anar actualitzant que no pas un sol de 1.000 milions. Estem millorant molt a l'hora d'esbrinar com posar enormes quantitats d'amplada de banda i dades sobre el terreny, i això és molt emocionant. Una de les tecnologies que ens ho permet són els enllaços entre satèl·lits i les comunicacions làser, bàsicament entre satèl·lits. Algunes persones fins i tot estan treballant amb làsers per transmetre dades.
"Amb la Starship ens preguntarem què construiríem sense preocupar-nos de la massa o sense l'obligació que tot hagi de ser perfecte"
D'altra banda, un cop la Starship estigui a punt, tindrem la capacitat de llançar grans quantitats de coses a l'espai alhora. Tradicionalment, l'espai ha estat tan car perquè era molt costós arribar-hi. Això ha provocat que s'acabin comprant components molt exquisits, a mida i perfectes. Encara ens ho mirem com: "Uau, aquests [SpaceX] han estat a l'espai 10 vegades, això deu ser molt important". I, realment, quan comences a anar-hi, t'adones que tenen aquest gran coet en què pots ficar coses i llançar-les a l'espai, però que el podràs tornar a utilitzar en uns dies o un temps després. És a dir, no haurem de pensar més en allò d'encabir el màxim de material en un paquet diminut perquè cada quilo que enviïs a l'espai costa molts diners.
O sigui, que canviarà la nostra perspectiva de l'espai?
Sí, ara podrem veure aquests problemes d'una manera diferent. Ens preguntarem què construiríem sense preocupar-nos de la massa o sense l'obligació que tot hagi de ser perfecte. Ens plantejarem què passaria si arrisquéssim més, perquè tindrem una altra oportunitat i no perdrem tants diners. Crec que és una mentalitat molt interessant, i és una gran notícia, perquè la major part del sector no pensa d'aquesta manera, ja que la nostra és una indústria d'escassetat. Tot és difícil d'aconseguir i s'ha de treballar fort, fort, fort... Però som a un pas de tenir-ho més fàcil i aquest canvi serà fascinant.
I com es pot ajudar des de l'espai a resoldre alguns dels problemes que tenim a la Terra? A la teva conferència al Talent Arena mencionaves la DANA de València, però també tsunamis i més fenòmens naturals.
Hi ha molts actius espacials per observar els fenòmens que succeeixen a la Terra, de manera que podem observar el canvi climàtic, podem veure qui és l'emissor més gran de CO₂, qui emet molt metà... D'altra banda, hi ha qui defensa que només el fet d'observar ja seria un element dissuasiu de la criminalitat, és a dir, els dolents saben que no se'n sortirien. Parlo de tràfic d'éssers humans, armes, aliments... És un pensament una mica orwel·lià, a molta gent segur que no l'importa però a una altra segur que sí. En qualsevol cas, m'agradaria que s'utilitzés l'espai per quelcom més que l'observació, que es faci servir per solucionar de veritat alguns problemes.
Ara s’esta mirant, per exemple, de fabricar fàrmacs a l'espai. Aquest entorn de microgravetat genera un escenari interessant per moure proteïnes i molècules i barrejar-les. Conec altres persones que es pregunten el mateix amb els semiconductors: què passaria si els construïm a l'espai? O sigui, podem fer molt més que només observar, podem aprendre. Quan la gent pensa en coses de ciència-ficció, sempre creuen que anirem a minar la Lluna, o als asteroides, i que portarem platí a la Terra. Això seria genial, però hem de ser realistes a curt termini. Quines són les coses que podríem construir directament per ajudar el planeta? Crec que n'hi ha unes quantes.
"Des de l'espai podem observar el canvi climàtic, podem veure qui és l'emissor més gran de CO₂, qui emet molt metà... fins i tot, l'observació espacial pot ser un element dissuasiu de la criminalitat"
El passat octubre, a Catalunya vam celebrar la segona edició del NewSpace Economy Congress. Recordo que, durant una ponència, el CEO de Telespazio Ibérica, va demanar "ser honestos amb nosaltres mateixos" i assumir que "el que podem fer com a indústria pel canvi climàtic és res, perquè des de l'espai només podem observar".
Exactament, però també hi ha coses que la gent pensa que hem de fer en el futur i que trobo una mica extremistes. Per exemple, crec que és exagerat que algunes persones vulguin construir cortines solars per bloquejar el Sol. Ens haurem equivocat molt si arribem a aquest punt, però entenc que si anem en aquesta direcció hem de posar-nos a treballar.
Igualment, veig molt més interessant que hi hagi gent que busqui generar energia solar basada en l'espai, de manera que bàsicament aprofitaria la potència del Sol i després la dirigiria mitjançant microones a zones específiques de la Terra, fins i tot si el dia està ennuvolat. És una font abundant de combustible que només es troba a l'espai i que no hem sabut aprofitar. És car de fer, ens portarà molt temps, però ja hi ha gent treballant-hi.
Catalunya està molt interessada a esdevenir un referent en l'economia de NewSpace. De fet, fa una setmana, AST Spacemobile va obrir noves oficines a prop de Barcelona en què duran a terme tasques de micromuntatge i petites proves. Hi ha algun àmbit en què Catalunya o Europa puguin ser especialment competitius en la indústria de NewSpace?
Cada cop que vinc a Europa dic el mateix. Mireu què hi ha als Estats Units, i si la gent ho compra i és útil, feu el mateix aquí. Aquesta seria una resposta fàcil (riu). O sigui, comproveu que la gent ho vol de veritat. Sovint veig que Europa estudia peces molt petites amb l'esperança de ser una espècie de proveïdor de components o només un proveïdor d'algú. Des del meu punt de vista, si estàs subministrant alguna cosa a una altra startup, fa una mica de por perquè tot plegat es torna un castell de cartes.
M'agradaria veure apostes més atrevides. Crec que hi ha aquesta percepció de "bé, aquí hi ha menys capital" o "oh no, això no són els Estats Units, no podem fer això". Sí, sí que podeu. Europa és al mateix punt que els EUA fa 20-25 anys. Fa 20-25 anys nosaltres estàvem al mateix vaixell que vosaltres. Ningú pensava a fer una startup espacial, i tothom deia "oh, no és possible". Bé, no és possible fins que algú ho fa. En el nostre cas, fins que algú va dir: "doncs anem a construir un coet". I, per tant, dono crèdit a qualsevol que estigui intentant fer-ho.
Potser no és tan fàcil.
Soc conscient que és difícil, però cal deixar enrere aquesta mentalitat de "com que no hi ha un contracte amb el govern, no ho faré". Les companyies privades són les que han de liderar. No és intel·ligent esperar que el govern desenvolupi la seva estratègia, perquè l'administració respondrà només a les empreses que facin coses importants. De tal manera que si hi ha una companyia que ha construït un coet, un govern dirà "ostres, això és fantàstic, potser hauríem d'invertir diners aquí". Però si no existeixes mai, estàs donant per fet que ells ho faran per tu.
"Europa és al mateix punt que els Estats Units fa 25 anys. Aleshores, aquí ningú pensava a fer una startup espacial, i tothom deia "oh, no és possible", fins que algú va dir "doncs anem a construir un coet""
Sé que ho estic banalitzant, però sigueu molt ambiciosos. Ho vaig dir a la xerrada del Talent Arena, el tema de la sobirania és molt rellevant. Europa haurà de ser més intel·ligent sobre com treballar conjuntament entre països a l'hora de fer certes operacions, especialment en qüestions de despesa de capital elevada. Un dels aspectes que la majoria dels països s'han adonat que és molt important és posseir la seva pròpia capacitat per arribar a l'espai, el seu propi accés. S'han de tenir alguns pilars fonamentals, com ara una xarxa de comunicacions o satèl·lits d'observació de la Terra. Tampoc cal fer-ho tot, però cada país hauria de tenir la seva pròpia sobirania en determinats mercats.
Què em dius de SpaceX? Quin és el següent gran pas després dels aterratges controlats?
El seu gran objectiu és enllestir la Starship. S'havia de llançar aquest dilluns, però van tenir un problema meteorològic. [Dos dies després de l'entrevista, la vuitena prova de la Starship va acabar en una explosió massiva a Florida]. Primer han de tenir el coet treballant correctament. Un cop ho facin, crec que hi haurà dues coses molt importants en què hauran de treballar. Per una banda, han de centrar-se a desplegar satèl·lits Starlink i aconseguir-ne tants com sigui possible perquè el Falcon 9 és increïble, però no pot fer tant. I la Starship permetrà desplegar molts més satèl·lits i de més grans. Segon, han de portar a la gent a la Lluna. Tenen un contracte amb la NASA per fer-ho. Llavors, han de fer funcionar el coet perquè puguin posar aquests astronautes a la Lluna aviat.
La previsió del Programa Àrtemis es va ajornar fins a mitjan 2027, oi?
Sí, tècnicament és el 2027, però ja he perdut la pista amb el calendari. En qualsevol cas, són les dues coses que han de fer tant sí com no. I després, és clar, també tenen altres contractes amb clients. Però les seves grans prioritats són mantenir els ingressos empresarials amb Starlink i complir el compromís d'enviar astronautes a la Lluna.
Pel que fa a Mart, l'agenda continua sent la mateixa? Com dèiem, encara no se sap si la Starship estarà a punt per al viatge no tripulat del 2026.
Sincerament, no t'ho puc dic. O sigui, crec que tu mateix pots mirar-ho i intentar esbrinar-ho. No sé quina és la seva agenda interna ara mateix, però òbviament estem parlant de SpaceX.
I més enllà de SpaceX, amb l'actual escenari geopolític, podria produir-se un nou repunt de l'interès per l'espai, tal com va succeir als anys 60?
Aquest és un punt molt interessant. Precisament, l'altre dia hi pensava mentre preparava la presentació del Talent Arena. Ara es parla molt d'aquest Estats Units versus la Xina pel que fa a la Lluna. Part d'aquesta història la veig fabricada només per crear drama, però hi ha altres aspectes on sí que sembla que realment hi ha una competició entre tots dos països. I això és saludable en certa manera. Els Acords d'Àrtemis entre els Estats Units i els aliats van fer la volta al món i es va aconseguir que els països ho signessin per unir-se a l'esforç dels EUA per estar a la Lluna abans que la Xina.
"La meva esperança és que, a causa de la lluita geopolítica actual, a Europa puguem veure diàlegs augmentats també a la indústria espacial"
Tot plegat ja era interessant, però ara encara ho serà més amb la situació que hi ha amb Rússia. Europa està vetllant directament per la seva estratègia. Hi ha un exemple molt clar que és la defensa. No veig per què aquesta mateixa mentalitat no s'acabi implementant també a l'espai, perquè recordem que l'espai té doble ús, civil i de defensa. El més natural, doncs, seria dir "d'acord, hem de ser eficients més enllà dels interessos de cada país". Si vols construir una empresa espacial gran, hauràs de tenir una oficina a Itàlia, Alemanya, França... a tot arreu. D'aquesta manera, tothom aportaria el seu gra de sorra a la partida. Seria molt esperançador de veure un pla d'èxit conjunt.
És cert que els Estats Units és un gran país i és més fàcil tenir una gran agència espacial que no pas haver d'unir diferents agències de països diferents, però la meva esperança és que a causa de la lluita geopolítica actual puguem veure diàlegs augmentats també a la indústria espacial.
I als Estats Units, esperes que el president Trump inverteixi més a l'espai, ara que Elon Musk està tan a prop d'ell?
És una bona pregunta. Veurem què passa. Diguem que no espero que retalli el pressupost de l'espai. La pregunta serà en quines parts del programa s'invertirà més. Veurem més o menys diners en ciència? Per on tirarà Elon a l'hora d'exercir la seva influència? No ho sé, però sí que penso que no hi haurà una retallada al sector. No estic convençuda si hi haurà un augment enorme a la partida espacial, però potser sí una reassignació de prioritats.