L'atac al sistema informàtic de la Universitat Autònoma de Barcelona del passat dia 11 d'octubre -que va deixar professors, investigadors, personal d'administració i serveis i els alumnes sense accés al sistema informàtic, columna vertebral de suport a l'activitat-, ha causat una enorme preocupació entre empreses i organitzacions qüestionant-se la seguretat dels seus sistemes informàtics i del teletreball, davant d'un possible ciberatac.
El ransomware ha estat un toc d’alerta per a moltes empreses i organitzacions, tot situant les microempreses en un estat d’angoixa davant el convenciment de la seva incapacitat davant d'un ciberatac. És una preocupació fonamentada en el cost de les inversions requerides per augmentar la seguretat i, alhora, en la manca de personal especialitzat en seguretat digital. Aquest és un fet significatiu al qual s'hauria de prestar una atenció especial.
Pensant en els problemes de ciberseguretat vaig recordar que, al febrer passat, Google va comunicar que instal·laria a Màlaga el seu centre d'excel·lència en ciberseguretat, un centre de referència per desenvolupar programari per protegir els sistemes informàtics, un centre que, alhora, volia potenciar el sorgiment de startups. En la mateixa línia, uns mesos després la multinacional Vodafone també va triar Màlaga per instal·lar el centre europeu de desenvolupament de noves tecnologies. Dues empreses que se sumaven a, entre altres, Ericsson, Telefónica, Oracle, Dekra o el fabricant de components electrònics TDK, que va triar Màlaga per posar en marxa el seu centre d'intel·ligència artificial. Tot un conjunt d’empreses atretes per un ecosistema que ha sabut potenciar la innovació, atraure i retenir talent, i impulsar incubadores i acceleradores d'empreses, gràcies a la forta col·laboració publicoprivada, el fort compromís de la seva universitat amb les empreses i la determinació col·lectiva en construir un model econòmic que asseguri el progrés, en el marc de les exigències de la societat actual, altament tecnificada, competitiva i global.
Màlaga, com Portugal, són casos propers que cal estudiar i imitar. Una ciutat que es caracteritzava pel seu bon clima, quilòmetres de platja i excel·lent gastronomia, però que gràcies a la seva aposta per la digitalització, amb la creació del Màlaga Tech Park o Parc Tecnològic d'Andalusia, s'ha convertit, permeteu-me la llicència, en el Silicon Valley del sud d'Europa, un ecosistema innovador que es desplega en els seus 400.000 metres quadrats construïts i el gairebé un milió de metres quadrats de zones verdes i espais de coworking i coliving, amb serveis del tipus softlanding per acompanyar els recent arribats o d'aftercare per fer que es consolidi la seva presència a la ciutat. Una aposta decidida encaminada a la creació de base tecnològica, atraient i retenint talent i inversió productiva, que ha possibilitat que al parc, avui, hi treballin al voltant de 20.000 persones en unes 600 empreses i 150 startups, aportant el 20% del PIB malagueny i facturant 2.100 milions d'euros anualment.
Màlaga, com Portugal, són casos propers que cal estudiar i imitar
És una aposta decidida per l'economia de base digital que no només ha repercutit en la creació o instal·lació d'empreses d'alt valor, amb treball estable i ben remunerat, sinó que també ha repercutit en la dinamització de la ciutat en tots els aspectes i sectors d'activitat, que s’han impregnat de les oportunitats i valors diferencials que aporta la digitalització. Un procés que li ha permès convertir-se, segons la Comissió Europea, en una de les 10 millors ciutats del món per viure-hi, o que la llista Forbes 2020 l'elegís com la desena millor ciutat del món on invertir i viure. Sense oblidar que, l'any passat, va ser nomenada capital europea del turisme intel·ligent en potenciar gràcies a la seva potent infraestructura tecnològica i l'aplicació de tecnologies emergents, cosa que permet un turisme que interioritza els requisits associats a la innovació, la sostenibilitat, l'accessibilitat i la cultura. Amb aquesta empenta i realitats, no ens ha de sorprendre que sigui una forta candidata a ser nomenada capital Europea de la Innovació 2021.
Mirar Màlaga i analitzar els seus enormes avenços ens ha de fer reflexionar sobre el que ha passat a Barcelona des del 2014, quan fou nomenada primera capital europea de la innovació. Barcelona era un referent, ja que posava la innovació com un eix de desenvolupament unint simbiòticament universitats, centres de recerca, empreses i organismes públics.
On som ara?
Malgrat les bones expectatives que aquell fet obria, l’impacte quant a avenços en l’economia catalana ha estat escàs. De fet, el 2019, PwC explicava que Barcelona havia retrocedit en el rànquing de ciutats europees quant a atractiu per a la inversió i el desenvolupament immobiliari, i l’informe Visión 2018 del ecosistema inversor en España (elaborat per Startupxplore), que analitza l’evolució de les startups i acceleradores per ciutats, es posava en evidència l’alentiment de Barcelona quant a R+D+i.
Ens cal un esforç continuat molt més gran quant a inversió pressupostària en R+D+i
De ben segur que les raons que expliquen el retrocés relatiu en comparar-nos amb altres zones són diverses. Ara bé, si pensem en la ciutat de Màlaga, el cert és que les polítiques al nostre país estan més centrades en la generació de coneixement (un fet important i imprescindible), que en convertir aquests avenços científics en progrés socioeconòmic mitjançant un procés per transferir-los a les empreses, fent-ho, simbiòticament, amb decidides polítiques de foment a la innovació i col·laboració publicoprivada. Unes polítiques, a més, que s’han vist mancades de pressupost. Ens cal un esforç continuat molt més gran quant a inversió pressupostària en R+D+i. De fet, a Catalunya la inversió del Govern en aquest camp es va reduir i ara, si bé hi ha hagut increments, estem lluny dels 622 milions del 2010 que recollia el pressupost del darrer govern d’entesa.
Al nostre país tenim una baixa dotació pressupostària en recerca i innovació i, a la vegada, manca una estreta i intensiva cooperació publicoprivada, no existeix un flux real de transferència i proximitat entre el món de la recerca, majoritàriament pública, i el teixit productiu. Una manca de cooperació que no és sols per un codi de llenguatge divergent, també ho és per la no existència d'incentius associats a les carreres professionals i a la seva remuneració. A diferència de Màlaga, sembla que no hem entès que un ecosistema és capaç d’atreure talent, inversions i empreses innovadores, quan s’assumeixen en plenitud els paradigmes de la tríada: ciència o tecnologia, innovació i sostenibilitat, conjuntament amb un sistema de recerca i universitari que assumeixi que la seva tasca sols acaba quan els seus avenços arriben a les empreses i la formació dels graduats i titulats s’ajusta a les demandes presents i futures de les empreses.
Els desafiaments, com ha fet l’ecosistema malagueny, obliguen a potenciar que la recerca no sigui exclusiva de les universitats i centres de recerca i, alhora, desplegar polítiques per activar la innovació i que aquesta arribi a tot el teixit productiu, especialment a les pimes, que són la columna vertebral del sistema. Desafiaments per assolir amb la finalitat de mirar el món i competir globalment per obtenir bons resultats i generar llocs de treball qualificats, única manera de fer possible, de forma simbiòtica, el progrés col·lectiu i mirar al futur amb optimisme.