Quin risc estem disposats a assumir quan invertim els nostres diners? Volem una inversió segura o ens arrisquem a buscar una rendibilitat més alta malgrat la incertesa, ara més present que mai com a conseqüència del coronavirus, de recuperar la inversió feta? Invertim en accions d’empreses del sector tecnològic? Fem una inversió a llarg termini o cerquem un benefici a curt termini? I la volatilitat dels mercats, seguirà disparada o s’estabilitzarà? Ens refiem de la nostra intuïció o acudim a les prediccions d’un guru borsari?
La pandèmia ha generat una crisi sanitària mundial que ha fet trontollar l’economia arreu del planeta. Els moviments dels mercats financers han tornat a estar ben presents en els mitjans de comunicació i els termes propis d’aquest àmbit han entrat a les converses de tothom. Estem pendents de les notícies quan informen dels canvis –normalment a la baixa– en la qualificació del deute públic que fan les agències de qualificació creditora, com ara Standard & Poor's, de manera que els estats es veuen obligats a pagar primes de risc cada cop més elevades per poder col·locar el deute. I tot i que l’origen de la crisi econòmica actual no té res a veure amb la del 2008, sembla que la partida de la recuperació econòmica tornarà a estar molt lligada a l’evolució dels mercats financers.
Podeu consultar tota la terminologia d’aquest àmbit en el Diccionari dels mercats financers, una obra en línia que recull prop de sis-cents termes amb les denominacions i la definició en català i els equivalents en castellà, francès i anglès, relatius als mercats financers i corresponents a set àmbits temàtics: organització, estructura i funcionament, persones i entitats, actius, operacions, procés de contractació i anàlisi d'actius i emissors.
També podeu consultar aquesta termes i altres relacionats amb l’àmbit de l’economia en el Cercaterm i en el portal Terminologia d’economia i empresa.