04
de Febrer
de
2016
Act.
04
de Febrer
de
2016
Miguel Vicente és un d'aquells noms que sempre ressona en les converses sobre emprenedors. La seva firma està darrere de l'èxit de projectes digitals com LetsBonus o Wallapop però també donant suport a start-ups com, per exemple, Mediktor, una app dissenyada per avaluar el pacient, a través de la companyia Antai Venture Builder, la qual gestiona juntament amb el seu soci Gerard Olivé. A més, presideix el clúster BCN Tech City, l'agrupament de més de 300 empreses del sector online català.
Després de la venda de LetsBonus va descobrir que la seva passió és fer créixer projectes empresarials. "A mi el que m'inspira i manté és emprendre, vaig tenir clar de seguida que volia seguir emprenent. L'adrenalina que em genera veure créixer una companyia m'agrada, encara que sigui esgotador".
Actualment, és president del clúster BCN Tech City, que factura 6.000 milions d'euros i dóna feina a més de 10.000 persones.
BCN Tech City és una associació sense ànim de lucre que vam crear fa dos anys i mig amb el suport de Barcelona Activa que té l'objectiu de reunir l'ecosistema emprenedor a Barcelona. Ens vam reunir a pensar què cal fer perquè Barcelona guanyi la Champions a escala europea i pugui competir d'igual a igual amb altres centres de desenvolupament d'start-ups com Londres i Berlín.
Quina ha estat l'evolució d'aquest projecte?
Ens fixarem 10 objectius estratègics per complir en tres anys amb un estudi del sector. La nostra primera conclusió és que cal tenir una seu permanent per dur-los a terme, per la qual cosa constituïm el clúster amb els principals emprenedors i fons de capital risc de Catalunya, com Carlos Blanco o Dídac Lee i empreses com Trovit, Groupalia, etc. Fins i tot vam ser valents i vam dir que el nostre objectiu a llarg termini era duplicar el sector, però després hem vist que ja havíem aconseguit aquest objectiu amb prou feines en dos anys. És una bona notícia perquè demostra com de sa està el sector a Barcelona, la capacitat de generació d'ocupació que ha tingut en anys de dificultat amb perfils de cert valor afegit relacionats amb la tecnologia i el màrqueting. I en aquest sentit també hem vist que el 50% d'aquestes companyies s'han creat en els últims tres anys i que, a més, ja tenien una perspectiva internacional. Cada vegada hi ha més projectes amb base a Barcelona de perfil internacional, com SocialPoint que el 95% de les seves vendes són internacionals. Estem veient que cada vegada més inversors internacionals confien a Barcelona.
L'objectiu és també aprofitar les sinergies d'altres companys, entenc.
Sí, alguns dels objectius estratègics implicaven crear un marc fiscal i legal més eficient per al nostre ecosistema, on encara cal fer millores com en els plans de les stock options, els escuts fiscals -que són coses que ja existeixen en alguns països però que queden pendents aquí-, però uns altres estaven més relacionats amb atreure fons de capital de risc a Barcelona, objectiu pel qual hem col·laborat amb el Mobile World Congress (MWC) i el 4YFN. Situen a Barcelona en el mapa tecnològic perquè durant dos mesos vénen tots els inversors internacionals i em sembla que és una de les millors coses que li han passat a Barcelona des de les Olimpíades per la seva capacitat de riquesa i d'atracció d'inversors, clients, d'on surten moltes reunions que fan que l'ecosistema funcioni.
Acaben de firmar que el Bcn Tech City s'ubicarà a Palau de Mar. Què suposarà?
El fet de comptar amb una icona física que fos la representació d'aquest ecosistema i un punt de trobada obligada per als inversors quan vinguessin a Barcelona era molt interessant. Així que amb el suport de la Generalitat i de l'Ajuntament, ens vam posar a treballar buscant un edifici que sigui la base física del clúster i d'algunes de les seves 300 companyies associades. Esperem que aquest lloc sigui el punt de trobada obligada i la icona tecnològica de la ciutat.
Per què anar a Palau de Mar?
Nosaltres buscàvem un lloc amb capacitat per atreure talent perquè hi ha una competència global per atreure-ho, ja que hi ha vegades que necessites atreure gent d'altres ciutats i Barcelona compta amb bases importants, malgrat les millores que hem de fer: és una ciutat que combina perfectament l'oci, té una grandària perfecta, un clima agradable, una oferta gastronòmica i cultural molt potent i és atractiva. I ens agradava estar en un punt de la ciutat que tingués atractiu, al costat del mar i que fos un avantatge addicional per atreure talent.
I no estarà operativa abans de la celebració del proper Mobile World Congress.
Era una idea, però no, no estarà disponible. El clúster col·laborarà de ple amb el Mobile, sobretot amb la part del 4YFN, perquè al final tenim el mateix objectiu que és el de promocionar Barcelona perquè ells són l'altaveu, però nosaltres som les persones. Crec que serà un dels principals edificis, que estarà entre els quatre o cinc primers del món quant a grandària i concentració de start-ups. L'edifici combinarà diverses coses: empreses incubadores, companies builders com Antai Venture Builder, la mateixa Mobile tindrà un espai, hi haurà un espai de coworking més obert per a empreses més petites i després un altre per a start-ups de més grandària. Tota l'agenda tecnològica de Barcelona estarà allí.
Serà el lloc al qual podran acudir els emprenedors que tinguin un projecte digital en el cap i ho vulguin engegar?
És important tenir una icona física que doni potència i que sigui la imatge d'aquest ecosistema tecnològic i, a més, volem que estigui en una zona atractiva per als inversors. Per això, volem que concentri aquestes coses, que es portin una bona impressió. Serà gairebé com tenir un congrés permanent. Serà un projecte que consolidarà l'activitat del clúster.
Quin és el seu paper com emprenedor a hores d'ara?
Amb Gerard Olivé decidim llançar Antai Venture Capital, que és una company builder. Som una fàbrica d'empreses que la nostra diferència fonamental respecte a una incubadora és que a nosaltres no vénen emprenedors amb una idea sinó que nosaltres tenim un equip d'identificació d'oportunitats, definim el model de negoci, incorporem un equip emprenedor, financem amb un fons de capital de risc, etc. I el nostre objectiu és llançar dues o tres companyies, com a màxim, a l'any. D'aquesta manera van néixer companyies com Wallapop, Deliberry, Shopery, etc.; i també tenim un fons on treballem com a emprenedors. Hi ha vegades que no t'adones de desconnectar d'unes a unes altres.
Què tenen en comú perquè s'impliqui en el projecte?
En general tots els projectes que llancem són escalables, poden tenir una perspectiva internacional de creixement important, es dirigeixin a un mercat gran i, per tant, poden ser grans projectes. En general solen ser projectes dirigits al consumidor final, encara que és veritat que en el portfoli tenim tres companyies amb un perfil més B2B, més purament de negoci, producte dels desenvolupaments tecnològics que hem anat fent i encara que després cada companyia segueix el seu ritme d'expansió, ens agrada fer projectes que treballin a Espanya, Itàlia, França, Portugal, Mèxic i Colòmbia, on ja tenim relacions.
Des de la seva perspectiva del món emprenedor, cap on va el sector tecnològic?
Les oportunitats són enormes. Ara estem vivint un cicle de disrupció tecnològica que es caracteritza perquè els cicles d'innovació de la tecnologia són cada vegada més curts. Es diu que Internet va trigar 10 vegades menys que la televisió a arribar als usuaris, però és que Facebook va trigar cinc vegades menys que l'e-mail i WhatsApp, cinc vegades menys que Facebook a aconseguir 100 milions d'usuaris. Estem vivint un ritme d'auge de les tecnologies tremend, com per exemple amb Wallapop, on la web es menja el paper i el mòbil s'ha menjat a la web. Entres en un sector amb una proposta disruptiva on pots competir amb una gran multinacional i crear una companyia en temps rècord, és una barbaritat. És un temps d'oportunitat tremend en el qual cal combinar talent i capital amb models de negoci que funcionin, però va tan de pressa que és difícil saber per on va a anar. Encara que nosaltres totes les companyies que hem llançat són mobile, així que el futur és mòbil.
Quina és la sostenibilitat en el temps d'aquestes aplicacions mòbils?
Els cicles d'innovació són tan curts que has d'estar constantment innovant perquè igual al cap de dos anys et trobes que hi ha una tecnologia nova i els usuaris es comporten de manera molt diferent. No solament les grans multinacionals tenen aquesta problemàtica, sinó que les start-ups i companyies d'Internet es veuen subjectes a una competència de nous models de negoci i ho hem vist en Facebook, que ha comprat Instagram i WhatsApp. Els cicles són curtíssims. Quan veiem els projectes m'és molt difícil visualitzar-los a quatre anys, perquè quatre anys em semblen… En les nostres companyies vivim a la setmana, i si la companyia va bé, no esperem ni un any i mig, al cap de sis mesos estem en quatre països. El que abans es feia en cinc anys ara es fa en dos, o en un i mig.
Espera una bombolla en aquest sector?
No crec que la situació sigui comparable amb la bombolla de les puntcom perquè ara si analitzes els múltiples de cotització del Nasdaq són alts respecte als de llavors, i a més són companyies fonamentades, amb ràtios altes de cotització que entren dins d'una racionalitat d'inversors. L'any passat va ser de rècord en la inversió en capital de risc, han entrat molts diners en l'ecosistema, el que ha fet que hi hagi una transferència de poder negociador dels inversors als emprenedors. Els projectes bons tenen ara més alternatives i poden fer més rondes d'ampliació de capital. Encara que pugui no haver-hi tornada financera, forma part del joc.
Després de la venda de LetsBonus va descobrir que la seva passió és fer créixer projectes empresarials. "A mi el que m'inspira i manté és emprendre, vaig tenir clar de seguida que volia seguir emprenent. L'adrenalina que em genera veure créixer una companyia m'agrada, encara que sigui esgotador".
Actualment, és president del clúster BCN Tech City, que factura 6.000 milions d'euros i dóna feina a més de 10.000 persones.
BCN Tech City és una associació sense ànim de lucre que vam crear fa dos anys i mig amb el suport de Barcelona Activa que té l'objectiu de reunir l'ecosistema emprenedor a Barcelona. Ens vam reunir a pensar què cal fer perquè Barcelona guanyi la Champions a escala europea i pugui competir d'igual a igual amb altres centres de desenvolupament d'start-ups com Londres i Berlín.
Quina ha estat l'evolució d'aquest projecte?
Ens fixarem 10 objectius estratègics per complir en tres anys amb un estudi del sector. La nostra primera conclusió és que cal tenir una seu permanent per dur-los a terme, per la qual cosa constituïm el clúster amb els principals emprenedors i fons de capital risc de Catalunya, com Carlos Blanco o Dídac Lee i empreses com Trovit, Groupalia, etc. Fins i tot vam ser valents i vam dir que el nostre objectiu a llarg termini era duplicar el sector, però després hem vist que ja havíem aconseguit aquest objectiu amb prou feines en dos anys. És una bona notícia perquè demostra com de sa està el sector a Barcelona, la capacitat de generació d'ocupació que ha tingut en anys de dificultat amb perfils de cert valor afegit relacionats amb la tecnologia i el màrqueting. I en aquest sentit també hem vist que el 50% d'aquestes companyies s'han creat en els últims tres anys i que, a més, ja tenien una perspectiva internacional. Cada vegada hi ha més projectes amb base a Barcelona de perfil internacional, com SocialPoint que el 95% de les seves vendes són internacionals. Estem veient que cada vegada més inversors internacionals confien a Barcelona.
L'objectiu és també aprofitar les sinergies d'altres companys, entenc.
Sí, alguns dels objectius estratègics implicaven crear un marc fiscal i legal més eficient per al nostre ecosistema, on encara cal fer millores com en els plans de les stock options, els escuts fiscals -que són coses que ja existeixen en alguns països però que queden pendents aquí-, però uns altres estaven més relacionats amb atreure fons de capital de risc a Barcelona, objectiu pel qual hem col·laborat amb el Mobile World Congress (MWC) i el 4YFN. Situen a Barcelona en el mapa tecnològic perquè durant dos mesos vénen tots els inversors internacionals i em sembla que és una de les millors coses que li han passat a Barcelona des de les Olimpíades per la seva capacitat de riquesa i d'atracció d'inversors, clients, d'on surten moltes reunions que fan que l'ecosistema funcioni.
Acaben de firmar que el Bcn Tech City s'ubicarà a Palau de Mar. Què suposarà?
El fet de comptar amb una icona física que fos la representació d'aquest ecosistema i un punt de trobada obligada per als inversors quan vinguessin a Barcelona era molt interessant. Així que amb el suport de la Generalitat i de l'Ajuntament, ens vam posar a treballar buscant un edifici que sigui la base física del clúster i d'algunes de les seves 300 companyies associades. Esperem que aquest lloc sigui el punt de trobada obligada i la icona tecnològica de la ciutat.
Per què anar a Palau de Mar?
Nosaltres buscàvem un lloc amb capacitat per atreure talent perquè hi ha una competència global per atreure-ho, ja que hi ha vegades que necessites atreure gent d'altres ciutats i Barcelona compta amb bases importants, malgrat les millores que hem de fer: és una ciutat que combina perfectament l'oci, té una grandària perfecta, un clima agradable, una oferta gastronòmica i cultural molt potent i és atractiva. I ens agradava estar en un punt de la ciutat que tingués atractiu, al costat del mar i que fos un avantatge addicional per atreure talent.
I no estarà operativa abans de la celebració del proper Mobile World Congress.
Era una idea, però no, no estarà disponible. El clúster col·laborarà de ple amb el Mobile, sobretot amb la part del 4YFN, perquè al final tenim el mateix objectiu que és el de promocionar Barcelona perquè ells són l'altaveu, però nosaltres som les persones. Crec que serà un dels principals edificis, que estarà entre els quatre o cinc primers del món quant a grandària i concentració de start-ups. L'edifici combinarà diverses coses: empreses incubadores, companies builders com Antai Venture Builder, la mateixa Mobile tindrà un espai, hi haurà un espai de coworking més obert per a empreses més petites i després un altre per a start-ups de més grandària. Tota l'agenda tecnològica de Barcelona estarà allí.
Serà el lloc al qual podran acudir els emprenedors que tinguin un projecte digital en el cap i ho vulguin engegar?
És important tenir una icona física que doni potència i que sigui la imatge d'aquest ecosistema tecnològic i, a més, volem que estigui en una zona atractiva per als inversors. Per això, volem que concentri aquestes coses, que es portin una bona impressió. Serà gairebé com tenir un congrés permanent. Serà un projecte que consolidarà l'activitat del clúster.
Quin és el seu paper com emprenedor a hores d'ara?
Amb Gerard Olivé decidim llançar Antai Venture Capital, que és una company builder. Som una fàbrica d'empreses que la nostra diferència fonamental respecte a una incubadora és que a nosaltres no vénen emprenedors amb una idea sinó que nosaltres tenim un equip d'identificació d'oportunitats, definim el model de negoci, incorporem un equip emprenedor, financem amb un fons de capital de risc, etc. I el nostre objectiu és llançar dues o tres companyies, com a màxim, a l'any. D'aquesta manera van néixer companyies com Wallapop, Deliberry, Shopery, etc.; i també tenim un fons on treballem com a emprenedors. Hi ha vegades que no t'adones de desconnectar d'unes a unes altres.
Què tenen en comú perquè s'impliqui en el projecte?
En general tots els projectes que llancem són escalables, poden tenir una perspectiva internacional de creixement important, es dirigeixin a un mercat gran i, per tant, poden ser grans projectes. En general solen ser projectes dirigits al consumidor final, encara que és veritat que en el portfoli tenim tres companyies amb un perfil més B2B, més purament de negoci, producte dels desenvolupaments tecnològics que hem anat fent i encara que després cada companyia segueix el seu ritme d'expansió, ens agrada fer projectes que treballin a Espanya, Itàlia, França, Portugal, Mèxic i Colòmbia, on ja tenim relacions.
Des de la seva perspectiva del món emprenedor, cap on va el sector tecnològic?
Les oportunitats són enormes. Ara estem vivint un cicle de disrupció tecnològica que es caracteritza perquè els cicles d'innovació de la tecnologia són cada vegada més curts. Es diu que Internet va trigar 10 vegades menys que la televisió a arribar als usuaris, però és que Facebook va trigar cinc vegades menys que l'e-mail i WhatsApp, cinc vegades menys que Facebook a aconseguir 100 milions d'usuaris. Estem vivint un ritme d'auge de les tecnologies tremend, com per exemple amb Wallapop, on la web es menja el paper i el mòbil s'ha menjat a la web. Entres en un sector amb una proposta disruptiva on pots competir amb una gran multinacional i crear una companyia en temps rècord, és una barbaritat. És un temps d'oportunitat tremend en el qual cal combinar talent i capital amb models de negoci que funcionin, però va tan de pressa que és difícil saber per on va a anar. Encara que nosaltres totes les companyies que hem llançat són mobile, així que el futur és mòbil.
Quina és la sostenibilitat en el temps d'aquestes aplicacions mòbils?
Els cicles d'innovació són tan curts que has d'estar constantment innovant perquè igual al cap de dos anys et trobes que hi ha una tecnologia nova i els usuaris es comporten de manera molt diferent. No solament les grans multinacionals tenen aquesta problemàtica, sinó que les start-ups i companyies d'Internet es veuen subjectes a una competència de nous models de negoci i ho hem vist en Facebook, que ha comprat Instagram i WhatsApp. Els cicles són curtíssims. Quan veiem els projectes m'és molt difícil visualitzar-los a quatre anys, perquè quatre anys em semblen… En les nostres companyies vivim a la setmana, i si la companyia va bé, no esperem ni un any i mig, al cap de sis mesos estem en quatre països. El que abans es feia en cinc anys ara es fa en dos, o en un i mig.
Espera una bombolla en aquest sector?
No crec que la situació sigui comparable amb la bombolla de les puntcom perquè ara si analitzes els múltiples de cotització del Nasdaq són alts respecte als de llavors, i a més són companyies fonamentades, amb ràtios altes de cotització que entren dins d'una racionalitat d'inversors. L'any passat va ser de rècord en la inversió en capital de risc, han entrat molts diners en l'ecosistema, el que ha fet que hi hagi una transferència de poder negociador dels inversors als emprenedors. Els projectes bons tenen ara més alternatives i poden fer més rondes d'ampliació de capital. Encara que pugui no haver-hi tornada financera, forma part del joc.