Els telèfons mòbils s'han convertit en una eina imprescindible en la societat actual. És difícil veure un sopar d'amics sense que ningú tregui el telèfon, un viatger de tren que no estigui pendent de les notificacions o un vianant que no vagi absort en la seva pantalla. Un dels debats és ara si s'han d'introduir a les aules i quin ha de ser el seu ús. Les opinions són diverses i en alguns països com França han impulsat una llei per prohibir completament l'ús del telèfon a les classes. A la meca tecnològica, Silicon Valley, han proliferat algunes escoles en què la tecnologia queda arraconada. En altres escoles, en canvi, es potencia l'ús del mòbil amb finalitats educatives. El mòbil a les aules: eina educativa o distracció?
"No es tracta de si s'han d'utilitzar o no, sinó de com s'han d'utilitzar. És evident que és un debat que està fora de temps. La veritable qüestió és com utilitzar la tecnologia mòbil i fer que sigui útil per l'escola i la formació de l'alumnat", va argumentar en el seu moment el conseller d'Ensenyament de la Generalitat, Josep Bargalló.
La solució no és la prohibició
"Prohibir els telèfons mòbils és una forma d'acceptar que hi ha un problema però no fer-hi res, posar-hi un vel a sobre", raona Cristian Olivé, professor de secundària que utilitza els telèfons mòbils a les seves classes. Per José Ramon Ubieto, professor col·laborador dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC i autor de l'obra Del padre al iPad, considera que el "dilema no és permetre o prohibir" i situa el repte en com es regulen els telèfons mòbils. "No han d'estar totalment prohibits, però se ha de regular el seu ús", assenyala.
"L'experiència ens diu que una prohibició és ineficaç, és un error prohibir com si fos maligne. És un instrument que forma part de la tecnologia del segle XXI i que cal aprendre-la a utilitzar", sentencia el professor de la UOC.
Alumnes amb el mòbil sobre la taula
"Els telèfons han de ser a les aules", afirma Olivé, que considera que la tecnologia mòbil té "molt potencial" en matèria educativa. En les seves classes de Llengua i Literatura no és estrany que els alumnes tinguin el mòbil sobre la taula. Els alumnes el poden utilitzar, entre altres, per fer recerca d'informació. A més, es poden aprofitar algunes aplicacions i jocs per fer les classes més amenes. Olivé comparteix moltes de les seves estratègies a l'aula a través del seu compte de Twitter i anima d'altres docents a introduir el mòbil com a eina educativa a les aules. Si els adults fan servir el mòbil com a eina en el seu dia a dia, per què no els adolescents.
A les seves classes de Llengua i Literatura utilitzen el mòbil per molt més que buscar informació i sovint recorre a eines com Instagram o Whatsapp. Per exemple, el servei de missatgeria instantània el fa servir per treballar aspectes de la llengua com ortografia o gramàtica. I és que una de les conseqüències de totes aquestes tecnologies és que sovint els adolescents escriuen tota mena de textos amb els codis de xarxes socials.
L'Instagram també l'ha emprat. "L'any passat vam fer una activitat en què convertíem el personatge de la lectura obligatòria en un influencer d'Instagram", assenyala. Els alumnes havien d'explicar l'argument de la novel·la i el protagonista a través de les publicacions. "És una manera de fer servir una aplicació que utilitzen en el dia a dia però amb finalitats educatives".
Un altre cas és YouTube, on es pot treballar la narrativa o les argumentacions a través dels vídeos. A tot això se li ha de sumar la recerca d'informació. “Els adults utiltizem Google quan tenim qualsevol dubte. Per què no els adolescents?”.
Els conflictes, dels patis al Whatsapp
Una de les raons per permetre el mòbil a les aules, segons el professor de secundària, és que és necessari ensenyar als alumnes com utilitzar-los i per poder "treballar aspectes relacionats amb les relacions socials que es produeixen a través del telèfon".
I és que tal com ell mateix explica, si fa uns anys els principals problemes entre alumnes tenien lloc als patis, ara l'origen són en grups de Whatsapp o en comentaris ofensius a les xarxes socials com Instagram. "Els hem d'educar en això i fer-los reflexionar. Aquesta ha de ser la nostra feina i si els ho prohibim, no ho podem fer".
Així, un dels objectius per treballar amb el mòbil, segons Olivé, és utilitzar-lo "comentar com són les relacions socials avui dia amb els companys".
Ubieto: "Deslliurar els nens de la servitud d'estar pendents de les notificacions"
Tot i que és partidari de disposar del mòbil a les aules, Olivé és conscient que s'ha de regular el seu ús en alguns espais: "Als patis o a les sortides m'agrada que es fomentin relacions socials cara a cara". "Alguna vegada ens ha passat que permets el mòbil a l'autocar i t'adones que estan parlant entre ells per Whatsapp, amb un company que tenen davant. En aquest sentit potser sí que cal limitar-ho", reflexiona.
De la mateixa manera opina José Ramon Ubieto, que considera que regular el seu ús en patis, per exemple, fomenta l'activitat esportiva o les relacions personals. "Ajuda als nens a deslliurar-se de la servitud d'estar pendents tota l'estona de les notificacions", argumenta.
El problema no és la pornografia
Amb tot, el professor de la UOC acaba d'enllestir una investigació que posa de manifest que el mòbil "en general pertorba més que ajuda" als alumnes a les aules tot i que en alguns casos "és positiu". "Quan preguntes als nois si creuen que els ajuden, tots contesten que comencen buscant informació però acaben mirant l'Instagram o el Whatsapp i s'obliden de l'ús inicial". Considera que eines com tauletes o ordinadors poden ser més útils en l'educació.
Ordinadors portàtils a les aules | Artur Ribera
I és que un dels problemes que poden provocar és la falta de concentració: "El principal problema de la tecnologia no són els continguts, com molta gent pensa, o si veuen pornografia... És l'absorció d'energia que té aquesta tecnologia. Ens absorbeix completament i ens priva de la son, de les converses, de l'esport...".
Olivé: "Els adults sempre tenim un to paternalista amb els adolescents"
Olivé també considera que els alumnes no han d'estar el 100% del temps amb el mòbil sobre la taula i indica que als adults també els costa concentrar-se amb el mòbil. "Si algú ens hagués ensenyat a fer-ho, potser tindríem més facilitats", raona el professor, que afegeix: "Els hem d'educar que si tenen una notificació però estan fent una feina més important, l'han de deixar de banda i s'han de centrar en el que toca".
"Els adults sempre tenim un to paternalista amb els adolescents que sovint ens costa aplicar-nos a nosaltres mateixos. Els hem d'ajudar i no prohibir", considera Olivé.
El futur
"Els mòbils es quedaran a les aules. Moltes escoles s'hi estan resistint però la realitat és una altra i d'aquí un parell d'anys fins i tot França s'haurà adonat que és un error", afirma convençut el professor de Secundària, que considera que el professorat necessita formació per treure'n profit educativament.
Ubieto: "Estem en l'època dels penedits digitals"
Per la seva banda, José Ramon Ubieto pensa que la bombolla tecnològica al voltant dels telèfons està en el moment àlgid i que ja ha arribat una fase de revisió crítica: "Hi ha hagut una idealització de la tecnologia i la gent es qüestiona si tot és tan lliure i democràtic o hi ha sistemes de controls més perversos". "Ara la gent es pregunta si hem de destinar tant temps a aquestes tecnologies o si podem llegir, fer esport... Estem en l'època de penedits digitals", afegeix Ubieto, que convida a reflexionar si pares, mestres, adolescents i adults han de començar a revisar l'ús que fan d'aquestes tecnologies.
Existeixen els nadius digitals?
I és que mentre els adults debaten sobre l'ús dels telèfons a les aules, els mateixos adults fan un ús constant d'aquesta tecnologia i són els que li han facilitat als infants. "Els nens no neixen amb un iPad sota el braç. Juguen amb el que els adults els donem, els introduïm nosaltres en aquest món", destaca el professor de la UOC, que en posa un exemple: "Quan ploren, els donem el mòbil perquè ens deixin menjar tranquils...".
Ubieto: "Si cada vegada que plora un bebè, li dones l'iPad, acabarà sent un problema"
Per això, José Ramón Ubieto afirma que els infants actuals "no són nadius digitals" sinó que els adults els fan nadius digitals. "S'ha de començar a ser conscient que la millor manera de regular-ho (l'ús del mòbil) és des del principi, no donar-ho com una cosa innòcua. Si cada vegada que plora un bebè, li dones l'iPad, acabarà sent un problema".
En aquest context, Ubieto analitza en el seu llibre també l'experiència de l'escola de Silicon Valley que ha prohibit qualsevol tecnologia a primària: "Això forma part d'un moment on cada vegada hi ha gent més sensibilitzada i els que més ho estan són els que tenen més informació". Els que han portat aquestes tecnologies a les nostres vides fent-la imprescindible són els que ara els hi estan traient als seus fills.