En un context en què la tecnologia creix a passes agegantades, Europa intenta seguir el rastre dels Estats Units en una cursa que sembla difícil de remuntar. Hi ha qui assenyala a l’excessiu paper regulador d’Europa, a la falta d’inversió o a la falta de talent en certs sectors. Ara bé, el director associat del Barcelona Supercomputing Center (BSC-CNS), Josep Maria Martorell, encarregat de supervisar l’activitat duta a terme per un dels principals supercomputadors del continent, el MareNostrum 5, ho té clar: “El que limita la nostra capacitat d’innovació no són les regulacions de la intel·ligència artificial, és la burocràcia”.
Així ho ha subratllat en la taula rodona Una nova era digital al servei de les persones que s’ha celebrat en el marc de la jornada organitzada per la Representació de la Comissió Europea a Barcelona i la Generalitat de Catalunya Inversions de la Unió Europea en projectes estratègics: una visió des de Catalunya. L’acte, moderat per Laia Corbella, directora de Comunicació i Relacions Institucionals de Mobile World Capital Barcelona, ha comptat amb la participació -a més de Martorell- dels principals representants de tres centres clau per l’ecosistema innovador català: Caterina Biscari, directora del Sincrotró Alba, José Antonio Garrido, vicedirector de l’Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia (ICN2) i Lluís Torner, director de l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO), qui, precisament, ha destacat amb relatiu humor que “de vegades ens posem burocràcia quan ningú ens l’ha demanat”.
El patrimoni tecnològic català: del nou germà del Sincrotró Alba a un dels millors supercomputadors del món
Tots quatre portaveus han posat en valor el potencial dels respectius centres: des de la infraestructura del Sincrotró Alba, un complex nucli d’acceleradors d’electrons, passant per l’Innofab, el futur centre de preproducció de xips que haurà d’estar operatiu l’any 2026 a Cerdanyola del Vallès, fins al MareNostrum 5 que, ubicat al Barcelona Supercomputing Center (BSC), és el vuitè superordinador més potent del món. I és que, precisament, el director associat del BSC ha trencat el gel apuntant que els grans projectes comandats des del centre “no tindrien sentit sense una lògica comunitària a escala europea. Cap país ni estat els podria assumir tot sol”.
El projecte Destination Earth de la Unió Europea vol crear un bessó digital del planeta
És natural: la creació d’un bessó digital del planeta, que sorgeix del projecte Destination Earth de la Unió Europea, es tracta d’un projecte “immens” que involucra a milers de científics de tot Europa. I, Martorell, que representa un dels principals centres que l’impulsa, avisa amb optimisme que pot dotar el continent d’un “avantatge competitiu quant a la previsió climàtica respecte d’altres territoris del món”: “Quan Europa s’alinea pot assolir reptes que d’una altra manera serien impossibles de dur a terme”. És per aquesta raó que el directiu ha destacat el paper que la Comissió Europea té en la infraestructura.
En el seu torn, Garrido ha tret pit de l’activitat que durà a terme el projecte que s’ubicarà ben a prop del Sincrotró Alba, Innofab: “En un context de digitalització de la societat, on pren part l’IoT, la digitalització i automatització de la indústria, o la intel·ligència artificial, s’origina un repte grandíssim on la tecnologia dels semiconductors se situa en el centre i, per aquest motiu, és un actiu molt estratègic dins d’aquesta revolució”, ha comentat, tot subratllant els 600 bilions d’euros que va moure aquest sector, i que s’espera que superi el trilió el 2030. “Té un impacte molt gran i hi ha una carrera gegant a escala global”, ha afegit.
Tecnologia profunda i recerca global
L’ambient tecnològic que s’ha respirat en el Recinte Modernista de Sant Pau ha quedat recollit en la intervenció del director de l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO) quan ha mencionat el concepte de tecnologia profunda (deep tech). “Aquesta només té sentit si s’està connectat amb la recerca global. Hi ha branques de recerca molt importants, les quals si et dediques a les deep tech, intrínsecament estàs treballant en un context global”, ha comentat Torner, qui ha destacat l’exponencial creixement de la tecnologia: després d’”una dotzena de Premis Nobel”, el fet que existeixi la teleportació d’informació d’un lloc a un altre “ha deixat de ser ciència-ficció”.
Una nova era digital al servei de les persones 🌐👨👩👦👦
— Comissió Europea 🇪🇺 (@ComissioEuropea) June 13, 2024
💬A la segona taula rodona parlem de #transiciodigital
👉Liderar projectes tecnològics innovadors competitius i a la vegada ètics: regulació, models de governança i vincles de confiança en recerca.#ConferenciaInversionsUE pic.twitter.com/A1pzfOY1Mz
L'obstacle de voler complir les normes
En aquesta mateixa línia, Caterina Biscari ha coincidit amb tots tres ponents, malgrat virar la seva ponència cap al “camí que queda per recórrer, que moltes vegades s’ha vist obstaculitzat per voler complir les normes”: “Allò que fem aquí, després no es pot fer a països com Itàlia o Alemanya, i viceversa. Hem de treure barreres”, ha anunciat, recordant la proposta de crear el règim 28, una drecera perquè les empreses puguin operar amb més facilitat a la Unió Europea, que l’exprimer ministre italià i president de l’Institut Jacques Delors, Enrico Letta, ha anunciat durant el matí.
“El que frena la nostra competitivitat no és que no tinguem una estratègia o que no tinguem diners; això ho tenim. El drama és que la capacitat d’execució que tenim ens talla les nostres capacitats d’innovar”, ha afegit Martorell, coincidint amb Biscari i demanant “no posar la culpa a la tecnologia, som nosaltres qui ens posem bastons a les rodes”. “Si no capgirem la situació, no podrem competir amb territoris com els Estats Units o la Xina, que tenen una velocitat d’execució molt superior a la nostra”.
Més reptes: transferència de coneixement i captació de talent
I és que l’ecosistema innovador s’enfronta amb un llistat d’obstacles força més extens. El vicedirector de l’Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia (ICN2) comenta l’existent necessitat de transferir el coneixement dels centres de recerca i universitats a la indústria, un dels objectius que pretén assolir mitjançant Innofab. “Comptem amb grans centres a Catalunya, però necessitem posicionar-nos cap al futur i disposar d’una infraestructura capaç d’accelerar-nos cap a la industrialització”.
Per a sorpresa dels assistents, Torner ha comentat els “riscos” sorgits del desenvolupament de tecnologies “poderoses”, però les ha defensat ràpidament prioritzant els seus “avantatges excepcionals”: “Hem de tenir por a la por, no a la tecnologia”. En aquesta línia, Martorell ha apuntat que “no podem renunciar als beneficis que totes aquestes tecnologies ens aporten i aportaran”.
Finalment, la mateixa moderadora de la taula rodona i directora de Comunicació i Relacions Institucionals de Mobile World Capital Barcelona, Laia Corbella, ha recordat el paper que juga el talent en els àmbits científics i tecnològics: “El que més valoren els 140 hubs tecnològics que s’ubiquen a Catalunya és la capacitat de generar talent i atraure’n d’internacional”. Garrido, com a vicedirector de l’Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia (ICN2), ha coincidit, emfatitzant la necessitat de “treballar en aspectes com la flexibilitat i oferir salaris més competitius per poder competir amb la resta de territoris, ja que cada vegada més hi ha nous programes de recerca molt atractius”.
Corbella: “El que més valoren els 140 hubs tecnològics que s’ubiquen a Catalunya és la capacitat de generar talent i atraure’n d’internacional”
En aquesta tessitura, Torner ha reivindicat que “el talent és el principal actiu de competitivitat que té un país”, motiu pel qual Biscari ha assegurat que “un dels aspectes que hem de revolucionar és la comunicació, i sobretot la comunicació als joves. És preocupant que no vegin Europa com un ideal, sinó simplement com un lloc on ser-hi”. “Hem d’atraure talent jove, i encara avui dia continuem comunicant com es feia en el segle passat. No estem al nivell que es necessita”, ha apuntat la directora del Sincrotró Alba, qui, davant la “complexitat” d’aquest repte ha convidat el públic a participar: “Si algú té una idea és benvinguda”.