La plaça Kennedy és el punt d’origen i, a la vegada, d’arribada de la línia 196 del bus de Transports Metropolitans de Barcelona. En els primers minuts de trajecte, els usuaris poden observar antigues i majestuoses cases que, actualment, acullen consolats com el de la Xina o bé centres mèdics privats.
Un cop superat l’encreuament amb la Ronda de Dalt, el vehicle s’atura a la parada de Josep Garí, ben a prop del número 47 de l’avinguda del Tibidabo. En aquest punt, un immoble que combina modernitat amb els vells temps acull la seu de Neuroelectrics, una firma emergent nascuda a Barcelona, l’any 2011, i que reparteix els seus 80 treballadors entre la capital catalana i una seu a Boston.
VIA Empresa conversa amb Ana Maiques, la CEO de la companyia. Recentment, en espais de debat com el fòrum Cornellà Creació, l’emprenedora ha visibilitzat l’aposta de Neuroelectrics per les tecnologies de monitoratge i estimulació del cervell.
Coneixem tot del nostre cervell o encara ens queden moltes coses per descobrir?
Ens queda molt per descobrir. Si un va al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona hi ha una exposició molt interessant, on es pot observar que s’ha avançat molt des de Ramón y Cajal. Tenim un sistema molt complex amb 120 bilions de neurones i encara no s’entén el funcionament d’aquesta gran xarxa neuronal.
O sigui que les neurones funcionen per si soles…
Hi ha un efecte que es diu la plasticitat del cervell, on aquest va canviant. No és una caixa aïllada, sinó una xarxa interconnectada i difícil d’entendre.
Fins a quin punt hi ha rigor científic en el pensament popular que els nens i nenes són més resistents als cops del cap?
Crec que no. Ara bé, si un infant o alguna persona pateix un cop en una part del cervell, ell mateix s’ha reordenat i ha fet funcions que un pensaria que només estan limitades a una determinada zona. És fascinant com el cervell troba la manera de fer coses que, potser, una determinada lesió no li permet fer.
Maiques: "Tenim un sistema molt complex amb 120 bilions de neurones i encara no s’entén el funcionament d’aquesta gran xarxa neuronal"
La tecnologia de Neuroelectrics té un component pal·liatiu o hi ha perspectiva real de trobar una solució a determinades malalties cerebrals?
És una molt bona pregunta i no tinc la resposta. A Neuroelectrics hem aplicat la nostra tecnologia a pacients crònics que no responen a la medicació i estem tractant els símptomes com és el cas de l’epilèpsia. D’aquí a dir que canviarem o curarem el cervell és molt d’hora. No sabem les conseqüències, a llarg termini, d’aplicar la nostra tecnologia.
L’àmbit del cervell és un dels reptes com a societat que encara ens pot quedar per treballar?
Parlem d’un àmbit complex. En el cas de l’Alzheimer, moltes companyies farmacèutiques han destinat molts recursos econòmics. Trobar una cura per aquestes malalties és un repte gegant, però jo soc optimista perquè la ciència sempre busca alternatives. Com a societat, ens cal una nova mirada del cervell i captar tecnologia que no hem explorat fins ara.
El sector del digital health a Catalunya té una facturació de 440 milions d’euros. Quina opinió li mereix?
Al Tech Barcelona o al Barcelona Health Hub tenim empreses molt bones que s’han centrat en el món de les aplicacions o la realitat virtual. La pandèmia ens ha ensenyat que la gent està preparada per fer moltes coses des de casa. El sector del digital health a Catalunya s’ha posicionat per ajudar en aquesta revolució del pacient tractat o monitorat des de casa. Això és la mateixa tendència que el teletreball, ja serà part del nostre dia a dia.
Als passadissos de Neuroelectrics, un pot observar fàcilment el caràcter internacional de l’empresa. Més enllà de la qualitat de vida, quin atractiu li veus a Barcelona per captar talent estranger?
La gent ve aquí perquè li agrada Barcelona i el que hem de procurar els emprenedors o els empresaris és oferir projectes amb tirada internacional. Jo, com a líder d’EsTech (Associació Espanyola d’Unicorns), soc una ferma defensora de la idea que les empreses catalanes de nova creació hem de ser líders als nostres segments.
Tenim exemples amb Glovo, Wallbox o Red Points. Nosaltres hem de captar el talent internacional amb projectes que són líders a escala mundial i que estan jugant la Champions.
Aleshores, Barcelona com a hub tecnològic de referència al sud d’Europa és un eslògan o una realitat?
Anem millorant, però jo passo molt temps a Boston i no és comparable. Em ve al cap la mida de les rondes o la dimensió de les companyies. Tornant a Barcelona, nosaltres també tenim unes empreses i emprenedors extraordinaris, però hem de fer més.
Maiques: "Les empreses catalanes de nova creació hem de ser líders als nostres segments"
S’ha avançat a la pregunta. Quins trets diferencials té Massachusetts perquè molta gent ho consideri un mirall per Catalunya en l’àmbit tecnològic?
Primer de tot és que ens porten trenta anys d’avantatge. Tenen una cultura d’innovació, de risc i de ciència que no existeix a Europa. Boston té un sistema científic i educatiu molt arrelat. Uns hospitals molt potents i una indústria molt forta. A Catalunya, en una escala menor, també tenim aquests ingredients. Ens falten els recursos financers i la cultura ambiciosa.
Catalunya està fent els deures a l’hora d’aterrar aquest coneixement tecnològic als centres de recerca, universitats o altres institucions?
Els incentius del sector acadèmic, a Europa i Catalunya, per fer empreses estan mal dissenyats. En canvi, als Estats Units, els incentius pels professors que s’involucren en empreses són molt alts. Aquí no.
Fa unes setmanes, al BizBarcelona, un ponent afirmava que ser emprenedor a Catalunya i la resta de l’Estat està mal vist socialment. Quina visió creus que té la societat catalana de la figura de l’emprenedor?
Catalunya té una bona visió de l’emprenedor. No en parlem prou, quan penso en referents sempre ens n'anem molt ràpidament cap als americans. Hem de treure pit de les coses que fem aquí. Potser pel que fa a mitjans de comunicació no expliquem els referents.
Jo soc una dona i segur que si et pregunto quines dones emprenedores referents hi ha, a escala mundial, no se t’acudeix ni una. En canvi, si recordem l’Steve Jobs o Elon Musk.
Des de la seva vivència als Estats Units, aquí tenim interioritzada la cultura del fracàs al nivell d’allà?
Qualsevol emprenedor amb èxit ha passat per molts fracassos. Hauríem de premiar més l’èxit i no tant el fracàs. Hi ha gent fent coses extraordinàries a Catalunya. Quan algú fracassa li parem més atenció.
L’èxit d’un emprenedor depèn del finançament?
L’èxit d’un emprenedor depèn de moltes coses, però el finançament és important. Juguem en condicions molt desequilibrades. Europa té el valor de crear empreses magnífiques amb pocs recursos, això té un límit. Sense benzina per escalar, l’objectiu és complicat.
Maiques: "L'emprenedor juga en condicions molt desequilibrades"
Això és missió de les administracions públiques o qui ha d’intervenir?
Les administracions públiques han de crear legislació i eines que ens facin competir, a escala global, pel capital. Si un inversor no té incentius fiscals a Catalunya i sí a Boston, el més lògic és que ho faci allà. Al cap i a la fi, els casos d’èxit seran els punts de referència pels quals els diners internacionals miraran cap a Catalunya.
Després de la pandèmia, quin comportament tenen els fons d’inversió amb el sector de la salut?
Amb la pandèmia, els fons han detectat que poden invertir en equips que treballen en remot. Abans, la tendència era invertir en ecosistemes locals i amb la pandèmia s’han tancat molts acords de projectes que no estan localitzats a la mateixa ciutat o l’entorn.
Parlem d’un canvi molt important. Jo mateixa vaig tancar una ronda amb uns inversors nord-americans, sense veure’ls en persona.
Com es viu una negociació d’aquesta magnitud sense el component físic?
Ja ens hem acostumat a entendre l’altra part d’aquesta manera. Això provoca com molts equips allunyats dels grans centres com Boston, també tenen una oportunitat d’aixecar diners. Ara ve una crisi financera i els inversors es tornaran més conservadors. Durant la pandèmia hi havia molt capital disponible i els inversors sempre van alineats amb el context dels mercats.
Vostè, una executiva amb molts viatges arreu del món cada any, quina visió té de la situació a l’aeroport de Barcelona?
Si Barcelona ha de ser un actor global en el sector tecnològic i les startups hem de tenir infraestructures perquè el talent es pugui moure.