Enginyera en telecomunicacions, Nuria Oliver (Alacant, 1970) és citada pels seus articles tantes vegades com cerques sumava Google fa una dècada: més de 10.000. I no sorprèn si descobrim que només amb 24 anys va aconseguir el primer Premi Nacional espanyol d'Enginyers en Telecomunicacions, al que han seguit altres guardons, el premi TR100 (avui dia el TR35) de la MIT Technology Review o el Distinguished Scientist per l'Association for Computing Machinery dels Estats Units. Oliver també compta amb experiència laboral a Microsoft i, fins fa dues setmanes, a Telefònica, on era la seva directora científica.
Ara ha optat per desenvolupar la seva feina d'investigadora en l'àrea delBig Data For Social Goodsense oblidar el seu empeny en què les noies també es mirin amb il·lusió els algoritmes i números. Directiva i científica a parts iguals, VIA Empresa l'entrevista en el marc del Women 360º Congress que s'ha celebrat aquest dijous a Sant Cugat del Vallès, en què ha aportat la seva mirada tecnològica als problemes de les dones del segle XXI.
L'entrevistem en un congrés sobre dones, salut i benestar. Quin és aquí el paper d'una enginyera de telecomunicacions?
Tinc dues o tres funcions professionals diferents. D'una banda, sóc científica, publico en congressos, tinc una dimensió molt tècnica del meu treball, i al mateix temps, com vaig venir a Espanya per crear i liderar un grup de recerca en qualitat de directora científica, tinc un perfil també de directiu. Òbviament, hi ha dones directives en molts àmbits però en el context tecnològic en posicions tècniques, hi ha molt poques, no només a Espanya, sinó a tot Occident. Em sembla molt interessant estar present perquè hi ha molt poques directives en tecnologia, en posicions de direcció d'empreses tecnològiques, que tinguin un background tècnic, que hagin estudiat enginyeria o informàtica.
En canvi a vostè se la presenta com un dels enginyers investigadors en informàtica més citat d'Espanya. Crida l'atenció perquè és tecnòloga o perquè és dóna?
No sé, mai he tingut una consciència de gènere de la meva condició de minoria, tot i que sempre ho he estat. Fins que no em vaig quedar embarassada del meu primer fill, mai vaig entendre per què hem d'estar parlant de dones i homes si al final som tots persones. Però després, òbviament, t'adones que hi ha diferències biològiques insalvables, almenys de moment, que fan que la nostra experiència vital sigui diferent. I també és veritat que hi ha estudis que demostren que sí que hi ha diferències perquè hi ha diferents hormones que fomenten certs comportaments o capacitats. Però des d'un punt de vista tècnic i independentment del gènere, és cert que he estat la primera persona espanyola a tenir un doctorat del Media Lab del Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT) i que sóc la primera persona espanyola a la qual li han donat allà el premi a l'Innovador Jove... Hi ha moltes coses en les quals he estat la primera, però en haver-hi una immensa minoria de dones treballant en aquest camp, ara s'està intentat donar més visibilitat al gènere perquè els percentatges de noies que trien carreres tècniques estan disminuint i un dels motius pot ser el fet que no s'hagi donat visibilitat a noies que han triat com a opció professional aquestes carreres. Les adolescents, quan han de pensar què volen ser de grans, no tenen en la seva ment cap exemple de noia i llavors associen aquestes carreres als nois, que és el que s'ha estereotipat a través de les pel·lícules i dels mitjans de comunicació. Qualsevol exemple visual que es dóna, en pel·lícules o sèries d'un programador, sempre és un noi. Els informàtics més famosos, Bill Gates, Steve Jobs, Marck Zuckerberg són nois, americans, perfils molt distants de la realitat d'una nena que estigui vivint a qualsevol ciutat d'Espanya.
Falten referents perquè no n'hi ha en femení o perquè no hem estat capaç de buscar-los?
Haver-los, n'hi ha. Ara l'esforç és intentar donar-los visibilitat. Precisament dimarts 11 d'octubre va ser el dia d'Ada Lovelace, la primera programadora al món. Ara també s'ha explicat que hi han hagut moltes programadores que van contribuir a aconseguir que l'home arribés a la Lluna; que hi ha hagut moltíssimes programadores que han permès que la informàtica en si progressés. El que passa és que de vegades han viscut en l'ombra o no han rebut el crèdit que deurien i ara s'està intentant fer una mica de justícia històrica amb tots aquests perfils. Actualment, s'està intentant donar visibilitat a les diferents investigadores dels àmbits de la tecnologia i crec que és molt important desbancar aquests estereotips i donar referents als nens i nenes perquè quan triïn, tinguin un ventall d'opcions més gran que el que saben ara, que només saben què fa un metge o un mestre, les professions amb les quals interaccionen.
 |
| Foto: Women 360º Congress |
Reclama una mirada en femení de la tecnologia. Quin creu que és el paper que té la dona en la revolució tecnològica?
És un paper fonamental. Els reptes als quals ens enfrontem com a espècie humana, que són reptes molt grans -com l'escalfament global, la falta de recursos, l'envelliment de la població, la prevalença de les malalties cròniques...- no els podrem afrontar sense l'ajuda de la tecnologia i, en molts casos, és tecnologia que encara no hem inventat i que algú haurà d'inventar. Està demostrat que equips diversos, on la diversitat és de tota índole -d'àrees d'expertise, de diversitat de llocs de procedència, de maneres de pensar però també de gènere-, s'aconsegueixen solucions més innovadores i més creatives i per resoldre tots aquests problemes necessitarem solucions molt innovadores i creatives. Per la mateixa supervivència de la nostra espècie, el paper que les dones juguem en el context tecnològic haurà de ser molt gran perquè ara mateix no hi ha suficient diversitat en moltes àrees tecnològiques. Crec que és clau.
En la pràctica, què significa?
Que no solament des d'un punt de vista tècnic, també des del punt de vista de l'experiència de l'usuari –com els serveis que usa la gent, etc.-, les idees siguin també més inclusives, no tinguin solament una orientació. Perquè al final si és tecnologia feta per homes, és gairebé per a homes en cert sentit, mentre que si és un equip molt ric i divers, normalment els resultats són més atractius per a més gent.
I perquè això passi, en què cal focalitzar-se? En l'educació, els mitjans de comunicació...?
És múltiple perquè és un problema molt complex que cal abordar des de molts àmbits. L'educació és fonamental i els mitjans de comunicació també juguen un paper molt important perquè, al final, ells decideixen el que és important i el que no, què és història i què no. A escala social, l'entorn familiar moltes vegades és el factor determinant perquè un nen triï una carrera o una altra. I aquí és molt important que els avis, germans, oncles, etc. coneguin les oportunitats professionalment que hi ha avui dia i sàpiguen en què consisteix ser enginyer de telecomunicacions o ser programador, o què pots fer si estudies informàtica o què significa ser investigador. En els últims anys estic donant xerrades a adolescents en el meu temps lliure compartint amb ells la meva trajectòria professional perquè sempre penso "Guau, si algú m'hagués explicat la meva història quan jo estava en l'institut, potser hauria sabut amb més claredat què era el que volia fer!". Jo vaig marxar als Estats Units, que sembla tan llunyà... i crec que qualsevol adolescent pensa ara que això és impossible per a ells, no? Que una persona com jo, d'Alacant, ho expliqui i digui que té un doctorat de la millor Universitat del món, ho acosta més, ho fa més viable i els ajuda a pensar que és possible.
 |
| Foto: Women 360º Congress |
Vostè ha passat per grans empreses, l'última Telefònica. Quin paper tenen les grans companyies en la revolució 4.0 i quin les startups i els emprenedors?
Des de la innovació tecnològica, les grans empreses amb la seva grandària tenen una sèrie de característiques i algunes no tan bones, com per exemple, que en ser una empresa més gran, és menys àgil, més burocràtica, la presa de decisions més complexa. Mentre que una startup és moltíssim més àgil i d'un dia per a un altre pot canviar totalment. Cadascuna juga un paper diferent però hi ha molta interacció entre grans empreses i startups: compren startups, inverteixen en acceleradores, com Telefònica té Wayra, etc. i crec que cada vegada hi ha més col·laboració i implementació del concepte d'innovació oberta. Hi ha un ecosistema d'agents en el qual tots contribueixen perquè la realitat és que la tecnologia avança molt ràpidament i l'important és poder innovar i contribuir amb aquesta velocitat.