Barcelona inaugurava aquest dimecres el primer hub de robòtica col·laborativa del món, on dues empreses internacionals invertiran 2 milions d'euros i preveuen crear una quarantena de llocs de feina. Però si bé la robòtica implica l'aparició de nous llocs de feina molt especialitzats, també destrueix mà d'obra, i alguns sindicats, polítics i experts fa temps que reclamen que els robots paguin impostos. De fet, els experts consultats per l'ACN coincideixen que la proposta cada vegada genera més suports i que "no es pot descartar" que s'apliquin impostos o es gravi la feina dels robots, i "molt ràpid". Des del sector, però, es rebutgen aquestes iniciatives, argumentant que els robots ajuden els treballadors a ser més "eficients".
El hub de robòtica col·laborativa inaugurat aquesta setmana a Barcelona, amb més de 1.500 metres quadrats, vol esdevenir la seu del sud d'Europa del primer fabricant de robots col·laboratius del món, Universal Robots, i el fabricant danès Mobile Industrial Robtos. A més, inclou un centre de formació i un espai d'exposició dels robots de la companyia i el Govern el considera clau.
"És un problema que s'automatitzi la feina, però la conseqüència no és que hagin de pagar impostos els robots mateixos, sinó que els paguin les persones que decideixen utilitzar-los, i que es gravi sobre el capital, no el treball", afirma a l'ACN Andrea Rea, cap de política de regulació, innovació i economia digital del think tank europeu CEPS.
La robòtica segueix avançant mentre sindicats, empresaris i investigadors admeten que la seva tributació és un debat que s'haurà d'abordar
El secretari general de l'UGT, Josep Maria Álvarez, ja va proposar fa tres anys crear un impost als robots perquè cada vegada hi ha més empreses en què aquestes màquines substitueixen tasques que fins ara feien persones. Una idea que des del sindicat admeten que al principi es veia com estranya, però que cada cop té més adeptes.
La feina dels robots "s'ha de gravar", afirma a l'ACN la portaveu d'Indústria, Construcció i Agro d'UGT de Catalunya, Alicia Buil. La representant del sindicat explica que la proposta es planteja per donar resposta a una situació en què desapareixeran els llocs de feina més manuals i hi haurà més persones a l'atur que no cotitzaran.
La proposta de la UGT passa perquè els robots cotitzin a la Seguretat Social com ho farien els treballadors o bé que es creï un impost per gravar-los. El pagament del mateix hauria d'anar a càrrec o bé del propi robot creant una personalitat electrònica –debat que s'ha tractat a nivell europeu- o bé l'hauria d'assumir l'empresa per l'ús que en fa.
"La decisió que un robot hagi de pagar impostos equival a que tingui personalitat jurídica i això no s'ha decidit", explica Andrea Rea des de Brussel·les. Segons ell, qui ha de pagar són "les empreses que decideixen utilitzar" els robots, i no les màquines amb algun tipus de personalitat electrònica.
Des d'UGT, Buil admet que s'està a l'inici del camí però també alerta que tot "pot anar molt ràpid" ja que en el seu dia la proposta del sindicat va semblar "peregrina" i, en canvi, ara ja se n'ha parlat al Fòrum de Davos i fins i tot la mencionen Bill Gates o el Premi Nobel d'Economia Robert Schiller.
Pel professor de la Universitat de Barcelona i investigador de l'Institut d'Economia de Barcelona (IEB), José Maria Duran-Cabré, "no es pot descartar" que s'acabi aplicant l'impost.
L'investigador insisteix que la robotització comportarà la substitució de llocs de treball que fins ara realitzen persones i, per tant, el conseqüent augment d'aturats i la reducció de la recaptació a través dels impostos al treball.
Sobre la tipologia d'impost a aplicar, ell apunta que podria ser un gravamen per un hipotètic salari o bé gravar el propi valor del robot. En tot cas, apunta que el que sí està clar és que la robotització augmentarà la desigualtat salarial.
En canvi, el president d'Universal Robots, Jürgen von Hollen, rebutja frontalment aquest tipus d'impostos. Von Hollen considera que els robots, en concret els col·laboratius, són una "eina", com un "martell", i que, per tant, no haurien de pagar taxes. El directiu defensa que aquest tipus d'instruments no substitueixen a les persones, sinó, al contrari, els permeten ser "més eficaces i efectives".
En aquest sentit, Andrea Rea del CEPS recorda que tradicionalment s'han aplicat uns impostos més elevats sobre el treball que sobre el capital per impulsar i "incentivar" la industrialització, i exigeix un canvi. Així, aquest expert europeu aposta per una espècie de "taxa de redistribució" que "responsabilitzi a les empreses per la decisió de no posar treballadors als llocs de feina i posar-hi robots".
"En política pública hem de crear un incentiu per preservar un equilibri entre la feina física humana i el capital, que són els robots i la intel·ligència artificial", destaca Rea, que no es partidari de gravar els robots com si fossin treballadors –és a dir, aplicant-los un IRPF o una quota de la seguretat social.
Per a Duran-Cabré el debat no és nou, perquè en el passat les màquines ja havien anant substituint feina que fins feien persones, però fins ara l'economia sempre ha pogut absorbir els canvis amb la creació de nous sectors i nous llocs de treball, i ara això no està clar. "El que seria nou és si s'estén molt més i l'economia no és capaç d'absorbir i reorgantizar-se creant llocs de treball alternatius en altres sectors", declara.
Una decisió compartida per la comunitat internacional
Segons l'investigador de la UB, la decisió de gravar els robots no arribarà de manera unilateral per part de cap país ja que això afectaria la seva competitivitat. En aquest sentit, aposta perquè sigui una decisió que es decideixi en organismes internacionals com la Unió Europea (UE).
Però Andrea Rea veu complicat que la Unió Europea legisli per a tots els estats. En canvi, aposta per introduir incentius per reclamar a través del semestre europeu –els exàmens bianuals que fa la Comissió Europea als estats sobre la seva economia- la implantació de taxes d'aquest tipus.
Amb tot, admet que és molt complicat i recorda que la UE ni tan sols està aconseguint posar-se d'acord sobre l'anomenada Google Tax, l'impost sobre les grans tecnològiques que treballen en molts països i no acaben tributant en cap.
La idea de fer pagar als robots, en tot cas, no és nova a Brussel·les. El 2015 l'eurodiputada socialista per Luxemburg Mady Delvaux ja demanava a la Comissió Europea (CE) estudiar els reptes i oportunitats de l'entrada dels robots al mercat laboral i el seu impacte en la Seguretat Social. Dos anys després, el Parlament Europeu va aprovar una resolució que demanava a la Comissió legislar sobre robòtica i intel·ligència artificial per aprofitar el potencial econòmic i garantir els mateixos nivells de seguretat en tots els països membre. Es va rebutjar, però, la possibilitat de gravar amb un impost els robots per compensar els llocs de treball que es destruïssin, tot i que la idea sortia en el text inicial.
El tema va tornar a sorgir al febrer d'aquest mateix any, quan una resolució del Parlament Europeu va demanar "repensar i redissenyar les polítiques del mercat laboral, seguretat social i fiscalitat" davant del "gran impacte" que la robòtica tindrà en les relacions industrials.
A l'Estat, al febrer d'enguany la comissió del Pacte de Toledo va redactar un esborrany en el que recomanava buscar vies alternatives de finançament de la Seguretat Social com a conseqüència de la robotització i obria la porta a la cotització de robots. Tot i això, l'acord no va sortir endavant per falta d'acord entre els partits.