El teletreball és una de les mesures de flexibilitat laboral que algunes organitzacions, com a conseqüència de l’extensió del coronavirus, estan aplicant durant aquests dies de confinament de la població arreu del territori.
Diem que una persona fa teletreball quan realitza la seva activitat professional físicament lluny del seu centre de treball habitual, per mitjà de l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació i, especialment, de xarxes telemàtiques, com ara internet.
La denominació teletreball està formada pel prefix tele-, procedent del mot grec têle, que significa ‘lluny’, i treball, derivat de treballar, verb que, com explica Joan Coromines en el seu Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, ens arriba del llatí vulgar tripaliare, ‘torturar’, derivat del mot tripalium, una ‘espècie de cep o instrument d’aferrar i turmentar’, compost de tres pals. De fet, el mot treball en català antic, i fins avui i tot, conserva encara el sentit de ‘sofriment, dolor, pena’; i d’aquesta idea de ‘patir’ es va passar a la d’esforçar-se’, ‘escarrassar-se’ i ‘obrar, laborar, treballar’. Pel que fa al mot feina, també ens arriba del llatí vulgar facenda, ‘coses que han de ser fetes’. L’etimologia, com veieu, a més d’explicar-nos l’origen de les paraules, sovint ens descobreix, també, la càrrega semàntica implícita que arrosseguen des de fa segles.
En la llengua general, conviuen els mots treball (‘activitat conscient de l’home orientada a obtenir els béns o mitjans per a satisfer les seves necessitats transformant la natura que l’envolta’) i feina (‘treball que hom fa per obligació, en què hom s’ocupa, amb què hom es guanya la vida’), amb un parentiu semàntic proper, però no sempre intercanviable: anem a treballar i també anem a la feina; es perden llocs de treball o, si ho voleu, llocs de feina; tenim molta o poca feina, però no tenim molt o poc treball; comencem a fer feina, però no comencem a fer treball, sinó, en tot cas, a treballar. Fixem-nos que, en les expressions o termes de sentit més abstracte i general hi trobem el mot treball, mentre que en les més concretes i col·loquials, sovint aplicades a una persona, solem trobar-hi el mot feina.
Per què, doncs, s’ha estès i consolidat el terme teletreball i no pas telefeina? Una primera resposta la trobem en l’àmbit especialitzat de les relacions laborals. Si ens fixem en la terminologia utilitzada en aquest sector, veiem que l’ús es decanta per la forma treball, en el sentit més abstracte i genèric que apuntàvem abans: borsa de treball, condicions de treball (o condicions laborals), centre de treball, lloc de treball, mercat de treball (o mercat laboral), treball temporal o treball a temps parcial, entre molts altres exemples.
Observem, a més, que els termes de nou encuny, associats a nous sistemes o maneres de relacionar-se en el món del treball, i influenciats de ben segur per les denominacions angleses de procedència, tendeixen a seguir el mateix patró de formació sobre la base del mot treball: teletreball (en anglès, teleworking), cotreball (en anglès, coworking) o treball en xarxa (en anglès networking) en són alguns exemples.
Afegim, també, que la denominació teletreball és paral·lela a les denominacions en altres llengües (teletrabajo, en castellà; télétravail, en francès; teleworking, en anglès) i que ha generat derivats com el verb teletreballar i el substantiu teletreballador, teletreballadora. Si optéssim per telefeina no podríem fer un derivat verbal *telefeinejar, sinó que ho hauríem de resoldre amb la locució fer telefeina que, com ja podeu intuir, té totes les de perdre davant d’una solució més curta com teletreball.
En aquests dies de confinament en què, de moment, els més afortunats, seguim treballant o, si ho preferiu, fent feina des de casa, us convidem a consultar en el Cercaterm aquests i altres termes que us puguin ser d’interès i a seguir les recomanacions que ens fa Josep M. Ganyet en el seu article Telefeina i telecultura , tot i la seva resistència a parlar de teletreball. Al cap i a la fi, tant és treballar, com fer feina.