El pagament facial va ser cosa del 2019. Tot i que aquest mètode de pagament no s'ha implementat a Catalunya en el dia a dia -més enllà de tres proves pilot a Barcelona-, el Payment Innovation Hub ja ha fet un pas més: treballa en desenvolupar el pagament amb la veu. El que es dóna per fet des del sector és que la biometria és el futur.
El segon aniversari del centre d'inovació de mètodes de pagament, situat al Pier 01, ha servit a l'entitat per mostrar els avenços que s'han fet durant el 2019 i quines són les novetats que es contemplen de cara al 2020. Els grans reptes no són trobar nous mètodes disruptius, sinó introduir-los a les botigues i que tinguin una bona acollida per part dels clients.
"Implementar un nou mètode de pagament va acompanyat d’aplicar incentius, perquè ja tenim una experiència molt bona amb el contactless", indica Silvana Churruca, la CEO de Payment Innovation Hub. L'espai es va crear fa dos anys amb la unió de cinc partners: Caixabank, Visa, Global Payments, Samsung i Arval.
Al cotxe o al supermercat
Cada sistema de pagament té sentit en un entorn i per a un tipus d'usuari concret. "La veu seria perfecte, per exemple, al cotxe: per pagar a les benzineres, als aparcaments...", indica Manuel Orejas, director de màrqueting d'Arval. I el director comercial de Visa a l'Estat espanyol, Eduardo Prieto, afegeix que la solució per veu també té aplicacions com facilitar el pagament "a gent gran o amb alguna discapacitat".
"Estem en converses amb potencials clients importants per incorporar el reconeixement facial a una cadena de supermercats enguany"
El reconeixement facial, en canvi, és més adequat per a botigues físiques. El director general de Payments de Caixabank, Joan Morlà, assegura que "estem en converses amb potencials clients importants i creiem que enguany podrem veure un gran llançament". En concret, s'ha referit a supermercats, sense concretar quina cadena està present en la negociació.
El principal obstacle en l'aplicació "al carrer" és que el pagament facial necessita una base de dades dels clients, un registre digital. "La fase de mercat obert, d'anar per un carrer comercial i poder pagar amb la cara a tot arreu, tardarà en arribar", afegeix.
Algunes solucions desenvolupades pel Payment Innovation Hub | Cedida
"La seguretat ens treu la son"
Dues de les principals reticències que tenen els usuaris a l'hora d'incorporar sistemes de pagament nous són la seguretat i la privacitat -aquesta sobretot pel que fa a la biometria-. "La seguretat ens treu la son, però és molt més segur eliminar la targeta física", assegura Michael Cottrell, vicepresident de producte de Global Payments. En la mateixa línia, David Alonso, director de negocis d'empresa de Samsung a l'Estat espanyol, assegura que "l'ús de la biometria ens dóna un plus de privacitat i, comparat amb el PIN, és molt més segur".
"La seguretat dels pagaments ens treu la son, però és molt més segur eliminar la targeta física"
El Payment Innovation Hub ha desenvolupat 16 projectes al 2019. No tots se centren únicament en el pagament, sinó que també es fixen en l'abans i el després. L'objectiu: "estalviar temps i esforços", afirma Churruca. En aquest sentit, la solució de reconeixement facial -que han anomenat Face to pay- s'ha introduït a través de tres programes pilot: a l'establiment de Rodilla situat al Pier01, al Viena del número 405 de l'avinguda Diagonal i al Nestlé Market d'Esplugues de Llobregat. En total, uns 500 clients d'aquests tres espais han utilitzat el mètode.
Eat&Go és una altra de les solucions que han desenvolupat i que estan pendents d'implementació. "No cal esperar que et portin el compte quan vas a un restaurant, sinó que escaneges un codi QR que hi ha a la taula i pots pagar una part, dividir el compte, etc", explica Churruca. Però també hi ha solucions que faciliten la feina als comerciants.
Visit analytics és un panell que "dóna a una botiga física la informació sobre el client que sí que tenen els comerços electròncis": edat, sexe, recorregut, estat d'ànim... D'altra banda, el Personalized experience identifica cada persona que -havent donat permís previ- entra a un comerç. Els dependents sabran quina ha estat la seva darrera compra, en què està interessat i altra informació que els permet oferir una atenció personalitzada.
Un altre cop, les reticències provenen de la privacitat. Alonso recorda que "tenim una llei de protecció de dades molt estricta a Europa; l'usuari sap en tot moment quines dades es tenen d'ell".