21
de Març
de
2017
Avui fa exactament 11 anys, Jack Dorsey, un emprenedor de 29 anys, va escriure les paraules "just setting up my twttr" en una pàgina web que acabava d'inaugurar. Poc glamurós, potser sí, però així va ser l'inici de Twttr, que encara trigaria uns sis mesos en aconseguir un parell de vocals i passar a dir-se Twitter.
L'experiència en emprenedoria del seu creador no apuntava a cap garantia d'èxit: Dorsey havia fundat un servei de gestió de taxis i ambulància per Internet, i un sistema d'interconnexió de dispositius mèdics. Però ja ho diuen que als Estats Units el fracàs té un valor molt positiu. Tant, que uns anys després, el servei de microblogging –si és que se li pot dir així– ja ha passat a ser una part indispensable de la manera com molta gent es comunica, s'informa i es relaciona.
Actualment, tot i que disposa de molts menys usuaris actius que Facebook o Instagram, un gran nombre d'empreses, mitjans de comunicació i celebrities el fan servir com a canal oficial, fet que li confereix un pes específic molt superior al de la seva competència a escala de reputació.
I no només això. Històricament, Twitter ha servit per donar veu a grans esdeveniments i moviments socials: des de les eleccions presidencials d'Obama o Trump, fins a les revoltes del 2011 a Londres o la Primavera Àrab.
Tanmateix, el futur de la xarxa social és més aviat incert. Amb innumerables rumors de compra que no s'acaben de concretar, la situació econòmica de la companyia és delicada. Va tancar el 2016 amb uns ingressos de 2.520 milions de dòlars i, tot i això, va generar pèrdues per valor de 456 milions de dòlars.
De les seves dues empreses subsidiàries –Vine, de publicació de micro-continguts en vídeo i Periscope, de vídeo en directe– la primera va tancar les seves portes el mes de gener d'aquest mateix any; i la segona, malgrat ser força exitosa, haurà d'esforçar-se per resistir competidors com Facebook Live o Instagram Live Stories.
Així doncs, aquest serà un any decisiu en la història d'una xarxa social que, per a molts, s'ha convertit en un bé d'utilitat pública. Mentrestant, per molts anys Twitter!
L'experiència en emprenedoria del seu creador no apuntava a cap garantia d'èxit: Dorsey havia fundat un servei de gestió de taxis i ambulància per Internet, i un sistema d'interconnexió de dispositius mèdics. Però ja ho diuen que als Estats Units el fracàs té un valor molt positiu. Tant, que uns anys després, el servei de microblogging –si és que se li pot dir així– ja ha passat a ser una part indispensable de la manera com molta gent es comunica, s'informa i es relaciona.
Actualment, tot i que disposa de molts menys usuaris actius que Facebook o Instagram, un gran nombre d'empreses, mitjans de comunicació i celebrities el fan servir com a canal oficial, fet que li confereix un pes específic molt superior al de la seva competència a escala de reputació.
I no només això. Històricament, Twitter ha servit per donar veu a grans esdeveniments i moviments socials: des de les eleccions presidencials d'Obama o Trump, fins a les revoltes del 2011 a Londres o la Primavera Àrab.
Tanmateix, el futur de la xarxa social és més aviat incert. Amb innumerables rumors de compra que no s'acaben de concretar, la situació econòmica de la companyia és delicada. Va tancar el 2016 amb uns ingressos de 2.520 milions de dòlars i, tot i això, va generar pèrdues per valor de 456 milions de dòlars.
De les seves dues empreses subsidiàries –Vine, de publicació de micro-continguts en vídeo i Periscope, de vídeo en directe– la primera va tancar les seves portes el mes de gener d'aquest mateix any; i la segona, malgrat ser força exitosa, haurà d'esforçar-se per resistir competidors com Facebook Live o Instagram Live Stories.
Així doncs, aquest serà un any decisiu en la història d'una xarxa social que, per a molts, s'ha convertit en un bé d'utilitat pública. Mentrestant, per molts anys Twitter!