Pares i mares, avis i àvies, oncles i ties, es tornen bojos aquests dies buscant el regal adequat per als xiquets i xiquetes de la casa. Són moltes les opcions però totes -o pràcticament totes- tenen un denominador comú: l’ús més o menys abundant de plàstics. En un context d’emergència climàtica i d’augment de la conscienciació cap al medi ambient, on queda la indústria joguetera? És possible comprar joguets més sostenibles?
El Taller Aserrín Aserrán: joguets només de fusta “fets amb passió”
Sílvia Roldán va emprendre fa uns anys amb una xicoteta empresa, El Taller Aserrín Aserrán, al municipi castellonenc de Cabanes. Després de 27 anys com a dependenta a la mateixa empresa, va descobrir que la seua passió era crear joguets de fusta. Conta que va arribar-hi de casualitat: volia regalar un cavall de fusta al seu nebot, però no en trobava cap que li agradara; així que el va dissenyar ella i li va donar forma el seu marit amb la caladora. La cara d’alegria del seu nebot va ser l’empenta cap a la seua nova vida com a autònoma.
El Taller Aserrin Aserran2
Ara ven joguets de fusta amb dissenys propis, ecològics, molt duradors, amb matèries primeres locals i de “màxima qualitat”, garanteix la seguretat als processos de fabricació i acabats i assegura que estan “fets amb passió”. “Podria fer els meus productes a menys de la meitat de preu a la Xina i serien iguals estèticament. Però vull saber que la fusta no està tractada. Jo sé què és una intoxicació i no li podem donar als xiquets coses tòxiques”, afirma. Prompte es va donar compte que el seu producte tenia poca eixida a les fires i mercats, així que es va llançar al comerç online: hui ven en nou espais digitals i els seus joguets han arribat fins a països com els Estats Units, el Japó, Xile o Austràlia, tot i que la seua principal demanda està a Europa. Roldán assegura que als seus productes, el plàstic només s’hi troba als embalatges, que depenen de cada empresa transportista.
Cayro: joguets de plàstic i fusta que eviten les modes
L’empresa Cayro, ubicada a Dénia, comença a apostar per la sostenibilitat. Nascuda en 1954, hui la tercera generació familiar és jove -al voltant dels 30 anys- i s’ha vist influenciada per l’onada de conscienciació social cap al medi ambient. Així ho comenta la seua responsable de màrqueting, Lucía Molina, qui explica que van començar l’any passat a valorar com reduir l’ús del plàstic a l’empresa i ja tenen un objectiu: a partir de l’any que ve, eliminaran el d’un sol ús que envolta les caixes de cartó dels jocs. “És el plàstic al qual no li veiem sentit”, assegura.
No obstant això, creu que “s’està demonitzant massa al plàstic” i destaca els seus aspectes positius: “Té una durabilitat que no tenen altres materials, el plàstic fa que un joc puga durar 20 o 30 anys. A més, et permet crear unes figures que amb la fusta costen molt més, és més costós. I a la indústria a l’Estat espanyol és més fàcil trobar empreses que sàpiguen treballar el plàstic que la fusta. És difícil trobar preus competitius a la fusta”.
Ara bé, Molina assenyala que a Cayro intenten utilitzar cada cop més fusta i cartó, perquè els “agrada més” i “dóna un aspecte de qualitat al producte”. “De totes maneres, crec que no podem talar tota la fusta perquè ens carregaríem els boscos. És important trobar l’equilibri”, sosté. La durabilitat, important perquè un joguet siga sostenible, diu que també l’aconsegueixen evitant les llicències de marques: “Un joc de Frozen demà pot no atreure a un xiquet perquè ha passat de moda. La nostra filosofia és crear jocs que duren tota la vida, jocs duradors amb adaptacions per a diferents edats perquè no queden obsolets”.
Un 48% de les empreses ja està desenvolupant joguets amb materials sostenibles
En qualsevol cas, les xicotetes empreses posen el seu granet de sorra però no representen un alt percentatge de la compra de joguets. Per això és important que també sumen les grans empreses. En l’actualitat l’Associació Espanyola de Fabricants de Joguets (AEFJ) està preparant una jornada al voltant de la sostenibilitat del sector, l’Eco Toy Day, on presentaran una investigació molt completa amb dades. Per confidencialitat, prefereixen no revelar molta informació, però sí que avancen a aquest diari algunes xifres i conceptes.
Per una banda, que el 83% de les empreses jogueteres afirmen tenir en compte la sostenibilitat i el nivell de conscienciació és mitjà en un 48% dels casos i alt o molt alt en un 34%. Un 48% ja està desenvolupant joguets amb materials sostenibles. Per altra banda, citen els àmbits on estan desenvolupant la sostenibilitat: gestió de residus, reutilitzant, reciclant i fent classificació de desfets; donar un doble ús als embalatges i estalvi del material d’envasat; ús de materials ecològics o respectuosos amb el medi ambient, com bioplàstics, fusta, orgànics i reciclats; segon ús dels productes que no comercialitzen; no fabricar res que no puga ser reciclat; estalvi d’energia, canvi en il·luminació, apagar tots els equips possibles en acabar les jornades, ús de panells fotovoltaics per generar energia; millora de l’aïllament als edificis, portes i façanes per reduir el consum energètic, així com ús de materials bioclimàtics; cisternes d’aigua de pluja per a l’ús de l’empresa; campanyes per augmentar la sensibilització interna en l’empresa respecte a l’ecologia i la sostenibilitat.
En la investigació per millorar les prestacions i propietats dels biomaterials amb els quals treballa la indústria joguetera treballa el projecte Becoming Green de l’Institut Tecnològic de Productes Infantils i Oci (AIJU), amb seu a Ibi (Alacant). Finançat per l’IVACE, es desenvolupa des del gener de 2019 fins al juny de 2020. L’enginyera industrial i tècnica especialista Ana Ibáñez explica que “no sempre és fàcil substituir un material plàstic per un altre” perquè a vegades no es troba al mercat “un biomaterial amb les propietats exactes” que es busquen. Ells treballen precisament en això, en aconseguir alternatives amb les característiques que necessiten els joguets, com la seguretat o la durabilitat.
Ibáñez: “No es tracta només de què el joguet siga sostenible, sinó que l’aparente: l’usuari ha d’associar la imatge amb el concepte”
“Dins dels biomaterials, tenim l’alternativa sostenible dels biocomposites. Són mescles de materials, bé de plàstic convencional procedent del petroli amb una càrrega natural, bé d’un biomaterial com plàstic biodegradable. Ofereix avantatges estètics, com la simulació de la fusta. No es tracta només de què el joguet siga sostenible, sinó que l’aparente: l’usuari ha d’associar la imatge amb el concepte”, sosté. L’enginyera conta que també s’està estenent l’ús del material reciclat a la fabricació de joguets -sobretot barrejat amb material verge-, que si bé “abans s’associava a una pitjor qualitat”, hui té “més acceptació i és totalment viable”.
La directora del departament de Consumidor Infantil i Pedagogia d’AIJU, María Costa, recorda la importància del plàstic en aquest sector, ja que “va abaratir i democratitzar el joguet”, va afegir una “gran durabilitat” i no acostuma a ser d’un sol ús, com ocorre al món de l’alimentació. “El joguet de plàstic pot passar per tres generacions a les famílies. Si un producte dura 40 anys, és sostenible”, defensa. A més, incideix en la necessitat de què els materials alternatius com la fusta vinguen de tales controlades.
En tot cas, l’ús prolongat d’un joguet no el marca tant la seua durabilitat, sinó el seu atractiu per als xiquets i xiquetes. Costa és conscient d’això: “És important el valor d’ús, que s’aconsegueix amb un disseny atemporal com els Playmobils o els sonalls per a nadons. Això afavoreix la donació, que un mateix joguet passe per diferents llars i mans”. O com diu Sílvia Roldán, del Taller Aserrín Aserrán: “Tots consumim. Però hem de consumir coses que ens duren i a les quals les puguem donar una altra vida. No hi ha una altra eixida”.