El passat dimecres 23 d'octubre, Google va anunciar que els seus investigadors havien aconseguit superar amb èxit un càlcul que els ordinadors més potents del món no haurien pogut fer ni en 10.000 anys. I ells ho van fer sense despentinar-se en 3 minuts i 20 segons. Un pim pam de 200 segons justos.
Encara que no ens sembli gaire gros, l'anomenat "avantatge quàntic" es portava treballant a tot el món des dels anys 80, i aconseguir-la hauria de permetre que els ordinadors multipliquessin la seva capacitat de tal manera que les versions actuals quedessin a l'alçada d'un Tamagochi.
Es va establir aquest terme d"avantatge quàntic" per descriure coses que els ordinadors actuals no poden fer. Tot i que encertadament IBM posa en dubte que hi hàgim arribat, el fet és que només podem tirar endavant. I raó no els en falta. Ja que el càlcul, tot i que més llarg, el poden fer els ordinadors actuals (només necessiten 10.000 anys en lloc de 200 segons, o dos dies en lloc de 200 segons), però no és impossible.
Cotxe autònom i les taules de la boda
Sobre els usos que podria tenir la computació quàntica, hi ha coses molt llunyanes, però tenim exemples propers que ens afectaran en el dia a dia.
Tots anem veient cotxes autònoms a la premsa (i si som afortunats també pel carrer), però el càlcul de navegació d'aquests vehicles és molt complex. Aplicant algorismes quàntics podem calcular la navegació d'una manera molt més òptima per evitar embussos a la ciutat, en cas d'emergència buscar la ruta més ràpida o contaminar menys.
"La quàntica pot resoldre el càlcul de navegació del vehicle autònom però també on ha de seure la gent en un casament"
La simulació quàntica busca resultats a experiments d'una manera molt més pràctica i els resol independentment de la seva complexitat: per al món químic podria suposar la creació de nous fàrmacs o fertilitzants, però un ús que hauríem de tenir clar i per al qual hauríem d'apostar per aquesta tecnologia és facilitar-nos, fins i tot, on ha de seure la gent en un casament. No hi ha problema algorísmic més complex! Barreja matemàtica (Pepita no pot seure al costat de Manelet), estadística (podria ser que Conxita no vingués, i si ho fes, anés vestida igual que la núvia) i psicologia (no vull seure al costat d'aquell tiet perquè em cau malament). I tot en pocs segons.
Un gran poder comporta una gran responsabilitat
Però, tal com deia el Tiet Ben als còmics d'Spiderman: "Un gran poder comporta una gran responsabilitat", i tal com està el món actualment, dominar la computació quàntica afectaria la seguretat nacional, la criptografia, la intel·ligència artificial o la creació de nous fàrmacs a escala mundial. Per això països com els Estats Units o la Xina consideren que són una prioritat nacional: una arma tecnològica que no dispara, però és estratègica per als pròxims 500 anys.
"Els Estats Units o la Xina consideren que la quàntica és prioritat nacional: una arma tecnològica que no dispara, però és estratègica per als pròxims 500 anys"
El desembre de 2018, el president dels Estats Units, Donald Trump, va crear un comitè i va atorgar 1.200 milions de dòlars americans del pressupost nacional per als cinc anys vinents per dedicar-s'hi en cos i ànima. Per altra banda, empreses privades com Microsoft, Intel, Google, IBM o Alibaba també hi estan treballant per poder tenir aquesta tecnologia a punt. A l'altra banda del planeta, el Govern Xinès està invertint 400 milions de dòlars en un laboratori quàntic nacional, i porta presentades el doble de patents quàntiques que els seus amics "yankees".
I mentre aquests es barallen, què fa Catalunya?
Sabem que amb moltes coses no podem competir amb la Xina, els Estats Units o l'índia, però els catalanets som aquesta gent que anem fent coses sense explicar-les gaire fort, no sigui que molestem, però estem fent coses.
Per exemple, l'únic qubit superconductor en marxa a Catalunya, Espanya i a la zona del Mediterrani l'estan controlant des d'IFAE (Institut de Física d'Altes Energies) en col·laboració amb l'ICN2 (Institut de Nanociència i Nanotecnologia que es troba dins del campus de la UAB).
I al centre de Barcelona existeix el Barcelona Supercomputing Center, i allà s'estan donant les primeres passes gegants del sector. Ens haurem d'esperar, però, fins a finals del 2020, quan en aquell moment arribarà un superordinador anomenat MareNostrum5, un dels més potents del món i capaç d'assolir una potència de 200 petaflops i ser 17 vegades superior al seu predecessor. Em marejo de pensar que a finals del 2017 cap ordinador era capaç d'arribar als 100 petaflops i ara ja ho podem doblar.
"Em marejo de pensar que a finals del 2017 cap ordinador era capaç d'arribar als 100 petaflops i ara ja ho podem doblar"
La funció d'aquest superordinador serà, entre moltes altres coses, la de proveir de servei a empreses que es dediquen a la tecnologia quàntica com Qilimanjaro, una de les quatre empreses europees que desenvolupen maquinari quàntic i creada en conjunció entre el BSC, IFAE i la UB, amb l'objectiu d'aplicar algorismes quàntics per resoldre problemes que els ordinadors tradicionals no podran resoldre.
S'ha de dir que tot i que ara per ara ens costi d'entendre com ens afectarà en un futur, aquest moment és l'ideal per començar a fer passes endavant amb la tecnologia quàntica. És com posar-se a escriure un llibre teòric de llenguatge programació abans de crear un programa informàtic complex. De mica en mica, s'omple la pica... ara hem d'intentar que alguns no la vulguin fer vessar.