Internet s'ha convertit en un lloc perfecte pels estafadors gràcies al seu anonimat i a la capacitat d'enganyar a distància, factors que han fet que els diversos mètodes de frau s'hagin multiplicat en els últims anys. Per això, abans de pagar qualsevol cosa per Internet és vital conèixer les tàctiques més usades pels estafadores per robar els diners i com contrarestar-les.
Els fraus a l'hora de comprar en Internet amb targeta de crèdit són dels més comuns. Segons la Memòria Anual sobre la Vigilància dels Sistemes de Pagament, publicat pel Banc d'Espanya, solament el 2015 les operacions fraudulentes amb targetes emeses a Espanya van ascendir a 687.000, la qual cosa suposa uns 52 milions d'euros. D'aquestes, un 55% es va produir en operacions a distància (Internet, telèfon, email).
Les estafes amb la targeta de crèdit acostumen a ocórrer quan el web en qüestió té fallades en la seva seguretat, per exemple la manca d'un sistema de pagament d'un banc. De fet, moltes plataformes il·legals dissenyen passarel·les gairebé idèntiques a la dels bancs amb l'objectiu de desviar els diners i robar dades bancàries. No obstant això, aquest tipus de fraus són cada vegada més estranys a causa dels sistemes de seguretat que ofereixen els bancs, com la verificació del pagament via SMS.
Què és el phishing?
Els estafadors online també acostumen a fer-se passar per bancs i plataformes per confirmar contrasenyes i dades a través d'emails a causa "d'algun problema amb la targeta". Gràcies a aquesta estafa coneguda com phishing, els delinqüents poden tenir accés total a dades bancàries.
Cal tenir en compte que cap banc o plataforma web legal demana per correu dades personals o bancàries, i molt menys contrasenyes de forma explícita. Per això, si reps un correu del teu banc demanant aquesta informació, el millor és esborrar l'email el més aviat possible.
L'única ocasió en la qual es poden donar dades personals i contrasenyes a Internet és quan es navega en una pàgina web segura. És a dir, si la URL conté el codi HTTPS, la qual cosa significa que ningú interceptarà les dades.
En aquest sentit, també cal revisar el codi HTTPS per evitar el pharming. Aquest mètode d'estafa és semblant al phishing, encara que es diferencia en què el ciberdelinqüent canvia els registres de les DNS de l'usuari amb la finalitat de redireccionar-lo cap a una adreça web fraudulenta idèntica a la qual es vol accedir. Gràcies a això, l'estafador pot robar les dades personals que s'insereixin al web fals.
Evitar les subscripcions de SMS
A Internet proliferen moltes pàgines il·legals de streaming amb contingut gratuït com a partits de futbol, sèries o pel·lícules, encara que l'accés a diverses d'elles pot sortir molt car per a l'usuari. És freqüent que aquestes webs redireccionen a pàgines popup que diuen oferir el contingut que es busca a canvi que l'usuari escrigui el seu número de telèfon.
És perillós introduir el nom en aquest tipus de pàgines, l'usuari pot acabar subscrit per un alt preu a uns serveis que no tenen relació amb el que es buscava. I per descomptat, el contingut desitjat seguirà sense estar disponible. Davant aquest tipus d'estafes el millor és no facilitar el número de telèfon a pàgines webs que no siguin de confiança o que demanin aquesta dada per oferir qualsevol contingut.
Tampoc cal confiar-se a l'hora d'entrar en webs que ofereixin pagament anticipat per productes o serveis. Hi ha algunes empreses falses que arriben a convèncer als clients dient que és necessari pagar per endavant per comprar el producte, encara que després aquest mai arriba.
Tenir cura amb els casinos online
El 2012 es va publicar la Llei 13/2011, que endureix encara més l'estricta regulació que afecta als casinos, cases d'apostes i sales de bingo online a Espanya. Tot això, amb l'objectiu d'evitar les estafes per part de webs falses. No obstant això, el nombre d'estafats va augmentar de 6.532 persones a 22.575 des del 2011 al 2015, per la qual cosa l'usuari també ha d'estar al tant per no caure en fraus.
Per confirmar que la web d'apostes sigui totalment confiable, cal verificar que el seu domini acabi en .es, ja que la llei espanyola així ho obliga. També és recomanable buscar logos oficials que garanteixin el joc segur dins de la pàgina, i per descomptat cal assegurar-se que en la URL estigui el codi HTTPS.
Si no s'està molt segur sobre la fiabilitat de la casa d'apostes, el millor és entrar a la web d'Operadores de juego, on apareixen tots els serveis de joc amb llicència oferta pel Ministeri d'Hisenda i Funció Pública. Una web legal sempre posarà el seu nombre de llicència ofert pel Ministeri, així com les dades de l'empresa i diversos mètodes de contacte.