"La ciència avui representa, per a nosaltres, la riquesa pública de demà". Ho va dir Enric Prat de la Riba el 1911 el dia que s'inauguraven dues seccions noves a l'Institut d'Estudis Catalans, però ho podrien haver dit perfectament, 110 anys després, molts dels ponents i autoritats que han aportat el seu gra de coneixement a les conferències de l'Energy Days 2021. Unes jornades que han tingut com a lema L'impuls de la recerca d'avui és la sostenibilitat de demà i que han estat organitzades per l'EEBE (Escola d'Enginyeria de Barcelona Est) i l'organització Fusion for Energy al campus universitari Diagonal-Besòs de la UPC.
Potser aquesta semblança és fruit de la casualitat o potser es tracta d'una paràfrasi, com ha dit Joan Gómez, director general de Recerca de la Generalitat de Catalunya. Però tot i les grans contraposicions que han estat presents a la taula rodona de l'acte, hi ha hagut una conclusió comuna, que fa un gir a l'afirmació d'Enric Prat de la Riba: perquè la ciència, la recerca, la tecnologia i la innovació es converteixin en la riquesa i sostenibilitat de demà, cal que el coneixement de les universitats arribi realment al teixit industrial, concretament, a la pime catalana.
El gran repte: arribar a la pime
"Hem de deixar de posar l'accent en la recerca. L'eix i el centre són la indústria i l'economia; i la recerca ha de ser un actiu més", ha apuntat Andreu Mas-Colell, actual president del Barcelona Institute of Science and Technology. Per a aquest motiu, l'exconseller de la Generalitat creu que el repte no és aconseguir que del món de la recerca sorgeixin més empreses, sinó fer que les companyies actuals siguin més innovadores.
Andreu Mas-Colell: "Hem de deixar de posar l'accent en la recerca. L'eix i el centre són la indústria i l'economia; i la recerca ha de ser un actiu més"
Però aquesta innovació sí que arriba a algunes empreses, sobretot a aquelles "relativament grans i amb pressupostos potents, com Grifols o IBM, que poden fer aliances com laboratoris mixtos i projectes col·laboratius", explica Josep Maria Martorell, director associat de Barcelona Computing Center. Però, malauradament, no passa el mateix amb la pime: "És naïf pensar que a aquest teixit li pugui arribar la innovació", afegeix.
Per al professor d'operacions, innovació i data sciences d'Esade, Xavier Ferràs, la via per aconseguir-ho és política. Perquè les pimes s'apropin a centres de recerca públics com el Barcelona Supercomputing Center, han de veure-hi un benefici. "Què li pot aportar? Quins són els potencials de futur? Aproximem-los al centre de supercomputació i que guanyin confiança, financem el primer projecte", proposa Ferràs.
Taula rodona d'innovació | Cedida
El conflicte arriba quan es parla de costos. Mentre uns advoquen per les iniciatives "cost zero", com Mas-Colell, altres no dubten en exigir més implicació econòmica per part de les administracions. Daniel Crespo, rector de la UPC, ho ha deixat clar: "A cost zero no podem. Necessitem mitjans". Els necessiten per fer la tasca que ell considera "més important i més crítica que té la UPC ara mateix: fer bé la renovació de personal. Saber a qui triem i perquè el triem". El rector ha exposat que necessita fins a un 25% més de pressupost per a salaris.
Comprar idees, no productes
La recerca necessita inversió, però, cap on s'han de dirigir els pressupostos? "No es tracta de posar diners en equipaments, que també, sinó d'impulsar el teixit industrial", explica Martorell, qui creu que no s'està aprofitant el poder de compra del sector públic per ajudar al sector privat. "No conec cap ordinador als EUA que no estigui produït per una companyia americana". I afegeix un altre exemple per prendre nota: "Jo no he vist mai una empresa europea guanyant un concurs d'una computació americana, però al revés, sí".
Comprar innovació local, en comptes de subvencionar. És la proposta que fa Crespo, posant com a referent un altre exemple del continent americà: "L'exèrcit americà compra productes que no existeixen; compra idees", i es lamenta que això a Europa sigui il·legal. "La legislació prohibeix que les administracions públiques comprin coses que no existeixen. Llavors no pots fer servir la compra pública, sinó l'organisme de subvencions".
La universitat, el nexe entre els dos mons
El mateix Crespo ha presumit que "la UPC és el bressol d'algunes de les joies de la corona de la innovació a Catalunya" i, per això, ha reivindicat el seu paper com a nexe entre la recerca més avançada i la recerca aplicada. Però perquè aquest nexe sigui real i es faci una transferència de coneixement, Mas-Colell proposa fer un canvi en el model docent: "Avui dia, tots els professors són docents i investigadors i potser hem d'anar cap a un model en què es combinin perfils docents, investigadors i transferidors".
Daniel Crespo: "La UPC és el bressol d'algunes de les joies de la corona de la innovació a Catalunya"
En acabar la taula rodona, entre les últimes files, s'escolta un professor que diu als seus alumnes: "Ho heu escoltat? Això va de vosaltres, de tu i de tu." I és que com bé ha dit Martorell: "Són ells qui lideraran les empreses i el país de demà". Són ells qui realment representen -parafrasejant de nou a Prat de la Riba- la riquesa de demà.