20
de Maig
de
2015
Act.
20
de Maig
de
2015
Amb un moviment de cap o amb un gest de la boca. Aquestes dues accions permeten que la diputada brasilera Mara Gabrilli pugui votar al Parlament del seu país, tot i quedar tetraplègica per culpa d'un accident de trànsit. El sistema que ho permet es diu HeadMouse i funciona com un ratolí virtual amb una webcam incorporada. Un dispositiu tecnològic que ha dissenyat el Grup de Robòtica de la Universitat de Lleida (UdL) en el marc de la Càtedra d'Investigació en Tecnologies Accesibles Indra-Adecco.
El responsable del grup, el professor Jordi Palacín, explica que les investigacions van adreçades a que "els robots siguin conscients cap a on miren les persones". Partint d'aquesta base, es va desenvolupar un software que recollís conceptes tan humans com el llenguatge no verbal i que a la vegada detectés els moviments dels usuaris. Una vegada s'aconsegueix, l'ordinador és capaç d'interpretar les accions perquè les persones amb la mobilitat reduïda puguin moure el cursor.
HeadMouse
"El HeadMouse el vam desenvolupar de forma que no tingués cap cost econòmic i uns requeriments de configuració mínims", recorda Palacín. En aquest cas, els petits moviments amb un ratolí virtual i una gran facilitat d'ús ajuden a mantenir el vot secret al Parlament de Brasil i faciliten la vida a la diputada Mara Gabrilli, que pot seguir participant en l'activitat política.
L'aplicació, que ha tingut molt d'èxit al Brasil, també l'han utilitzat a seus del gegant tecnològic IBM, a escoles com a element d'inclusió per alumnes amb mobilitat reduïda i al reconegut hospital Mount Sinai de Nova York. Present a més de 100 països, el HeadMouse ja ha tingut més de 400.000 descàrregues.
El secret, segons Palacín, es troba en la seva gratuïtat i en què no resulta necessari afegir dispositius addicionals a la webcam. Amb el mateix sistema funciona el teclat virtual amb pantalla, basat en la "simplicitat, la memòria i la capacitat d'aprenentatge".
Un pas més enllà en la virtualitat
Palacín comenta que les recerques del grup de Robòtica van encaminades a fer un pas més enllà. "Fins ara, els robots identificaven moviments, a partir d'ara, l'objectiu és que prenguin decisions i facin accions". En aquest camp, s'està investigant que aquests es dediquin a la recol·lecció automàtica de fruita. Per fer-ho possible, cal que "les màquines s'adonin de l'entorn, es moguin i percebin objectes".
El responsable del grup destaca la importància del projecte per un sector estratègic de l'economia lleidatana, "en el qual els costos de recol·lecció de la fruita suposen un 50% del total". Un altre de les iniciatives en les quals està treballant se centra en què els robots siguin capaços de fer tasques assistencials domèstiques i actuïn com a suport i cuidadors de persones amb problemes de mobilitat i autonomia.
En un context de retallades a la investigació universitària, el grup de set persones de Robòtica de la UdL es postula com a exemple d'un nou model de col·laboració amb el sector privat. En el cas del Headmouse, la firma tecnològica Indra va desenvolupar l'aplicació i la universitat lleidatana va realitzar l'estudi pel seu funcionament. L'objectiu comú, segons els impulsors, rau a fer més fàcil la vida de les persones posant una sèrie de recursos tecnològics al seu servei.
El responsable del grup, el professor Jordi Palacín, explica que les investigacions van adreçades a que "els robots siguin conscients cap a on miren les persones". Partint d'aquesta base, es va desenvolupar un software que recollís conceptes tan humans com el llenguatge no verbal i que a la vegada detectés els moviments dels usuaris. Una vegada s'aconsegueix, l'ordinador és capaç d'interpretar les accions perquè les persones amb la mobilitat reduïda puguin moure el cursor.
HeadMouse
"El HeadMouse el vam desenvolupar de forma que no tingués cap cost econòmic i uns requeriments de configuració mínims", recorda Palacín. En aquest cas, els petits moviments amb un ratolí virtual i una gran facilitat d'ús ajuden a mantenir el vot secret al Parlament de Brasil i faciliten la vida a la diputada Mara Gabrilli, que pot seguir participant en l'activitat política.
L'aplicació, que ha tingut molt d'èxit al Brasil, també l'han utilitzat a seus del gegant tecnològic IBM, a escoles com a element d'inclusió per alumnes amb mobilitat reduïda i al reconegut hospital Mount Sinai de Nova York. Present a més de 100 països, el HeadMouse ja ha tingut més de 400.000 descàrregues.
El secret, segons Palacín, es troba en la seva gratuïtat i en què no resulta necessari afegir dispositius addicionals a la webcam. Amb el mateix sistema funciona el teclat virtual amb pantalla, basat en la "simplicitat, la memòria i la capacitat d'aprenentatge".
Un pas més enllà en la virtualitat
Palacín comenta que les recerques del grup de Robòtica van encaminades a fer un pas més enllà. "Fins ara, els robots identificaven moviments, a partir d'ara, l'objectiu és que prenguin decisions i facin accions". En aquest camp, s'està investigant que aquests es dediquin a la recol·lecció automàtica de fruita. Per fer-ho possible, cal que "les màquines s'adonin de l'entorn, es moguin i percebin objectes".
El responsable del grup destaca la importància del projecte per un sector estratègic de l'economia lleidatana, "en el qual els costos de recol·lecció de la fruita suposen un 50% del total". Un altre de les iniciatives en les quals està treballant se centra en què els robots siguin capaços de fer tasques assistencials domèstiques i actuïn com a suport i cuidadors de persones amb problemes de mobilitat i autonomia.
En un context de retallades a la investigació universitària, el grup de set persones de Robòtica de la UdL es postula com a exemple d'un nou model de col·laboració amb el sector privat. En el cas del Headmouse, la firma tecnològica Indra va desenvolupar l'aplicació i la universitat lleidatana va realitzar l'estudi pel seu funcionament. L'objectiu comú, segons els impulsors, rau a fer més fàcil la vida de les persones posant una sèrie de recursos tecnològics al seu servei.