• Innovació
  • Sabin Azua: "El país serà industrial o no serà"

Sabin Azua: "El país serà industrial o no serà"

L'expert en estratègia empresarial assenyala les necessitats de la indústria per adaptar-se a la nova realitat global

Sabin Azua
Sabin Azua
06 de Febrer de 2014

Sabin Azua és soci director de B I Strategy. Membre de la Strategic Management Society, i secretari del Consell assessor per a la transformació empresarial de l'Agència Basca d'Innovació (Innobasque), és una de les veus més autoritzades i escoltades per parlar d'estratègia, competitivitat i innovació en el marc de la globalització.

Després de dirigir una gran quantitat de projectes de competitivitat regional i d'innovació, la consultoria d'Azua ha obert recentment una delegació a Catalunya. En aquesta entrevista repassa amb VIAempresa les principals necessitats de la indústria, sector clau pel creixement econòmic del país, en un moment de canvis accelerats.

Què són les manufactures avançades?
És el terme més genèric que s'està aplicant a la nova època industrial. Més que parlar de res totalment nou, és un salt qualitatiu que han de fer les empreses industrials per ser competitives. Dins d'això s'incorporen alguns elements com les tecnologies convergents, les TIC, les biociències o la fotònica; i com impacten en nous processos industrials, de relació amb el client, nous serveis, etc. En definitiva, tecnologies que estan modificant la manera de competir de moltes empreses en aquest món.

És a dir, que cal adaptar la indústria a un nou context global...
Sí. Per un costat hi ha un context internacional diferent. La competitivitat s'està movent, cada cop hi ha més jugadors i mercats diferents. Després hi ha una ruptura de moltes indústries a l'àmbit mundial. Abans es deia que s'havia de ser molt gran per poder competir globalment, i ara cal segmentar cada indústria en grups més petits de clients, que es comporten d'una manera diferent i requereixen serveis especials. S'ha de personalitzar l'oferta.

Què han de fer les empreses?
Dins del seu segment d'activitat han d'identificar molt bé els seus clients, quines necessitats tindran en el futur, com voldran que els prestin el servei. Això es tradueix en una anàlisi interna sobre com hem de produir, com hem de comprar, quina investigació hem de fer... En definitiva, quin model de gestió global hem de tenir. És un canvi de paradigma dins d'una evolució de la indústria.

Què hi ha de bo en aquesta nova indústria?
Que la indústria torna a ser al centre del debat econòmic, és el centre de generació de riquesa. Necessitem recuperar indústria, que és la que genera un major impacte en R D i en serveis; i la que més impacta en l'economia d'un país donant-li capacitat de competir. No és casualitat que avui tots els governs estiguin fent una crida a la indústria.

Malgrat tot, els últims temps sembla que hem anat veient una gradual desaparició de la indústria al nostre país...
Un país no pot perdre la seva capacitat industrial. Ha quedat demostrat per exemple als Estats Units, on estan recuperant la indústria després d'haver-la traslladat a altres països que poc a poc han après a desenvolupar tecnologia, processos, serveis complementaris i es quedaven amb el konw-how. Aquests acaben sent competidors, i a més perds la capacitat de desenvolupar nou producte, de diversificar o de generar llocs de treball de qualitat.

Per tant, hem de recuperar indústria...
El país serà industrial o no serà. És evident que hi ha altres sectors que també són importants, però la indústria serà la que aportarà més llocs de treball qualificats, recerca de qualitat i cohesió social vinculant-se al territori.

Què pot passar amb les empreses que no s'adaptin a aquest nou paradigma?
Perdran competitivitat igual com amb qualsevol incapacitat d'adaptar-se als canvis globals que es van produint. El problema actualment és que aquests canvis s'acceleren, i per tant també s'accelera la pèrdua de competitivitat. Si algú perd el rumb és una crònica d'una mort anunciada.

Per no perdre aquest rumb, quin procés cal seguir?
No és nou que hagin de tenir més pensament estratègic. Històricament, les empreses amb més èxit són les que ha tingut un pensament estratègic clar, un llibre de ruta. Avui això encara és més important perquè s'han de prendre moltes més decisions. S'ha de desenvolupar capacitat d'anàlisi per saber segmentar els clients i buscar la personalització de l'oferta òptima. Després cal buscar una solució que sigui diferencial al que ja s'està fent. Moltes de les empreses industrials han de passar de procés a oferir un servei més gran que acompanyi el producte.

I en tot plegat, quina importància tenen les noves tecnologies?
És un altre aspecte clau: saber organitzar la producció aprofitant les noves tecnologies i Internet per tenir la millor configuració de l'organització. S'ha acabat l'època dels negociets, calen negocis a llarg termini que tinguin visió de futur, capacitat de transformació amb sentit i vinculació al territori.

Resumint, les claus per assegurar el futur en una empresa del sector industrial serien...
Jo parlaria d'observació del client, estratègia de futur, adaptació d'un servei lligat al producte i més coneixement de les noves tecnologies; per aquí han de començar les empreses. Hem de pensar que un cop sortim de la crisi els mercats no seran com abans. Mentre hem estat en crisi la resta del món ha seguit creixent, i cal estar preparats.