“Se sent un soroll d’algun dels micròfons: si us plau, *mutegeu-los.”
“Ara us *mutejaré a tots excepte el ponent.”
“Em pensava que em sentíeu, però tenia el micròfon *mutejat.”
És ben probable que hàgiu sentit (i fins i tot pronunciat) frases com les d’aquests exemples, especialment en aquesta època en què el teletreball i les dificultats per trobar-nos amb amics i familiars han generalitzat l’ús dels programes que permeten la comunicació a distància. El fet que les interfícies d’alguns d’aquests programes siguin en anglès ens ha acostumat a l’opció mute, que en català correspon a una acció tan simple com silenciar.
Quan desactivem o ens desactiven el micròfon quedem 'muts', però en català aquesta acció s'expressa amb el verd 'silenciar'
És ben cert que quan desactivem o ens desactiven el micròfon quedem muts, però en català aquesta acció s’expressa amb el verb silenciar, derivat de silenci, que ja en llatí tenia el mateix significat.
Per tant, les frases anteriors seran més adequades si diem:
“Se sent un soroll d’algun dels micròfons: si us plau, silencieu-los.”
“Ara us silenciaré a tots excepte el ponent.”
“Em pensava que em sentíeu, però tenia el micròfon silenciat.”
Sovint, i segons el context, també poden ser ben naturals solucions com ara apagar, tancar, desactivar, emmudir, etc.: hi ha un munt d’alternatives que ens estalvien haver-nos de *mutejar.
Igualment, expressions com activar, obrir, engegar o encendre el micròfon són l'alternativa més natural a l'anglès unmute, i no cal ni *unmutejar, o *desmutejar, ni tampoc dessilenciar (que es podria arribar a crear, però se sent molt forçat).
Podeu consultar aquest terme al Cercaterm.