24
de Febrer
de
2017
Cotxes que dialoguen amb la ciutat o contenidors que avisen que ja estan plens no són imatges d'un futur llunyà sinó tecnologies que ja s'apliquen arreu del món. Des del punt de vista de la tècnica, les smart cities ja són una realitat. Ara cal entendre si són realment intel·ligents, n'estem traient prou profit i si tenim clar què en volem obtenir.
"Primer cal fer les preguntes correctes i després buscar la tecnologia", opina Oscar Pallarols, Director d'Innovació i Estratègia del Producte a Cellnex Telecom, "Avui hi ha molta tecnologia que no sap treballar conjuntament. Encara ens manca unir correctament les que ja tenim en marxa".
És vital, doncs, decidir col·lectivament l'ús i sentit que es dóna a uns avenços que influeixen en tots els àmbits de la vida de les ciutats; des de la salut, a la mobilitat o l'energia. Sobre aquesta qüestió han debatut els cinc participants en el diàleg El futur de les ciutats, organitzat en el marc de la Mobile Week Barcelona.
Més enllà de la tècnica
"La qüestió no està en la tecnologia, sinó en l'ús que en fem. Podem ser molt eficients en destruir el món", assegura Valentí Guallart, fundador de Guallart Architects. En aquest sentit, Guallart considera que ens cal crear unes regles del joc i tenir clar com volem que sigui la smart city del futur. "Un dels drames de les ciutats és la falta de visió. Si no sabem què volem d'aquí 20 anys, què farem demà?" es pregunta l'expert, antic arquitecte en cap de la ciutat de Barcelona.
Oscar Pallerols considera que, de vegades, ens hem equivocat posant les noves tecnologies per davant de les necessitats reals. En l'ús dels sensors i l'Internet of Things, matisa, cal tenir una visió transversal, combinar-ne les dades, i tenir-ne una mirada llarga. "No només hem de recollir dades, cal saber treure la informació rellevant", conclou.
Tomás Diez, urbanista i fundador del Fab Lab Barcelona de l'Institut d'Arquitectura Avançada de Catalunya (IAAC), considera que en molts casos ja sabem què ens diran els sensors. "El debat ha d'estar", assegura Diez, "en què en volem fer de cara al futur de manera efectiva i sostenible".
Una gran oportunitat
Ens trobem davant un canvi de paradigma que, ben encarat, pot resultar molt beneficiós per a les persones. Segons Vicent Guallart, tenim l'ocasió d'empoderar la ciutat i els ciutadans, d'assolir la independència energètica, de fomentar el diàleg entre els cotxes i la ciutat, de reduir l'ús dels vehicles...
Jordi Duran, CEO de SmartCity.Link i actual director de Xarxa Ambiental, assegura que "hem d'aprofitar els recursos de la ciutat per treballar cooperativament. Podem buscar un model que realment serveixi com a forma per creuar informació entre les diferents persones d'una ciutat o entre els diferents serveis que hi treballen". "Els sistemes de gestió del futur han de ser col·laboratius i les tecnologies de tipus obert", conclou.
Serà, però, un procés llarg. "Tenim l'oportunitat de dissenyar la ciutat del futur; però hem de ser conscients que aquest procés pot durar més d'una generació", explica Oscar Pallarols. Per això, afegeix, "cal una mirada de futur més enllà de l'individu". Vicent Guallart coincideix amb Pallarols: "Cal treballar en la definició del futur compartit més enllà del curt termini".
Per Salvador Rueda, Director de l'Agència d'Ecologia Urbana de Barcelona, l'administració pública i propostes com la superilla jugaran un paper important en aquest procés. A més, afegeix, "les polítiques públiques han d'anar encarades a multiplicar el nombre de persones jurídiques capaces de treure profit de les dades. Cal definir el futur, i aquest ha de passar necessàriament per la ciutat sostenible i del coneixement".
Els ciutadans, una peça clau del canvi
"La ciutat és un ecosistema i el seu element principal som els éssers humans", diu Salvador Rueda. "On s'atresora el coneixement és en la persona. No en els sensors. La ciutat verdaderament intel·ligent serà aquella que tingui més organitzacions dedicades al coneixement", assegura l'expert.
Per Tomás Diez, el desenvolupament de les smart cities ha de venir acompanyat d'una nova alfabetització de la tecnologia i d'un nou model de ciutadania. "El mòbil té avui més capacitat de computació que l'ordinador que va portar l'home a la lluna, però l'utilitzem per enviar fotografies de menjar", comenta. "Hem de tornar a filosofar sobre el nostre futur", conclou Diez, "podem ser víctimes de la tecnologia, o beneficiar-nos d'ella".
"Primer cal fer les preguntes correctes i després buscar la tecnologia", opina Oscar Pallarols, Director d'Innovació i Estratègia del Producte a Cellnex Telecom, "Avui hi ha molta tecnologia que no sap treballar conjuntament. Encara ens manca unir correctament les que ja tenim en marxa".
És vital, doncs, decidir col·lectivament l'ús i sentit que es dóna a uns avenços que influeixen en tots els àmbits de la vida de les ciutats; des de la salut, a la mobilitat o l'energia. Sobre aquesta qüestió han debatut els cinc participants en el diàleg El futur de les ciutats, organitzat en el marc de la Mobile Week Barcelona.
Més enllà de la tècnica
"La qüestió no està en la tecnologia, sinó en l'ús que en fem. Podem ser molt eficients en destruir el món", assegura Valentí Guallart, fundador de Guallart Architects. En aquest sentit, Guallart considera que ens cal crear unes regles del joc i tenir clar com volem que sigui la smart city del futur. "Un dels drames de les ciutats és la falta de visió. Si no sabem què volem d'aquí 20 anys, què farem demà?" es pregunta l'expert, antic arquitecte en cap de la ciutat de Barcelona.
Oscar Pallerols considera que, de vegades, ens hem equivocat posant les noves tecnologies per davant de les necessitats reals. En l'ús dels sensors i l'Internet of Things, matisa, cal tenir una visió transversal, combinar-ne les dades, i tenir-ne una mirada llarga. "No només hem de recollir dades, cal saber treure la informació rellevant", conclou.
Tomás Diez, urbanista i fundador del Fab Lab Barcelona de l'Institut d'Arquitectura Avançada de Catalunya (IAAC), considera que en molts casos ja sabem què ens diran els sensors. "El debat ha d'estar", assegura Diez, "en què en volem fer de cara al futur de manera efectiva i sostenible".
Una gran oportunitat
Ens trobem davant un canvi de paradigma que, ben encarat, pot resultar molt beneficiós per a les persones. Segons Vicent Guallart, tenim l'ocasió d'empoderar la ciutat i els ciutadans, d'assolir la independència energètica, de fomentar el diàleg entre els cotxes i la ciutat, de reduir l'ús dels vehicles...
 |
| La Mobile Week Barcelona ha celebrat diversos diàlegs aquests dies. Cedida |
Jordi Duran, CEO de SmartCity.Link i actual director de Xarxa Ambiental, assegura que "hem d'aprofitar els recursos de la ciutat per treballar cooperativament. Podem buscar un model que realment serveixi com a forma per creuar informació entre les diferents persones d'una ciutat o entre els diferents serveis que hi treballen". "Els sistemes de gestió del futur han de ser col·laboratius i les tecnologies de tipus obert", conclou.
Serà, però, un procés llarg. "Tenim l'oportunitat de dissenyar la ciutat del futur; però hem de ser conscients que aquest procés pot durar més d'una generació", explica Oscar Pallarols. Per això, afegeix, "cal una mirada de futur més enllà de l'individu". Vicent Guallart coincideix amb Pallarols: "Cal treballar en la definició del futur compartit més enllà del curt termini".
Per Salvador Rueda, Director de l'Agència d'Ecologia Urbana de Barcelona, l'administració pública i propostes com la superilla jugaran un paper important en aquest procés. A més, afegeix, "les polítiques públiques han d'anar encarades a multiplicar el nombre de persones jurídiques capaces de treure profit de les dades. Cal definir el futur, i aquest ha de passar necessàriament per la ciutat sostenible i del coneixement".
Els ciutadans, una peça clau del canvi
"La ciutat és un ecosistema i el seu element principal som els éssers humans", diu Salvador Rueda. "On s'atresora el coneixement és en la persona. No en els sensors. La ciutat verdaderament intel·ligent serà aquella que tingui més organitzacions dedicades al coneixement", assegura l'expert.
Per Tomás Diez, el desenvolupament de les smart cities ha de venir acompanyat d'una nova alfabetització de la tecnologia i d'un nou model de ciutadania. "El mòbil té avui més capacitat de computació que l'ordinador que va portar l'home a la lluna, però l'utilitzem per enviar fotografies de menjar", comenta. "Hem de tornar a filosofar sobre el nostre futur", conclou Diez, "podem ser víctimes de la tecnologia, o beneficiar-nos d'ella".