Els problemes: “Els supermercats han de retornar molta mel cada any perquè els consumidors no la compren quan està presa pel fred; i per a que això no passi, la ultraprocessen”. La solució: “Un tractament que dissol els cristalls i manté la mel líquida durant un any”. La startupSonicat Systems va néixer per trobar remei al malbaratament i per aconseguir una mel natural. Actualment, la màquina que han creat - anomenada Liquam- es troba en procés d’introducció al mercat. Volen tenir un impacte en un sector rellevant; l'Estat espanyol és el segon productor de la Unió Europea, amb 29.000 tones produïdes l'any 2019.
La cofundadora i CEO de Sonicat Systems, Estela Pacheco, explica com la idea va sorgir l’any 2010 arrel d’un projecte de recerca del centre Ateknea Solutions de Barcelona. De fet, la startup n’és una spin-off. “Per tal que la mel no cristal·litzi, els productors la sotmeten a un tractament molt agressiu que la converteix en un simple edulcorant”. Així, passa de superaliment a ultraprocessat. Les productores apliquen un tractament que posa la mel a 80ºC per trencar-ne els cristalls. Això passa amb el 90% de la mel consumida a l'Estat. La solució que proposen Pacheco i la seva sòcia, Iratxe Perales, utilitza ultrasons per fer-ho: “La força mecànica, en lloc de la temperatura, permet mantenir les propietats”.
Mel presa pel fred, fet que evita la màquina Liquam de Sonicat Systems | iStock
I és que l’alta temperatura destrueix els enzims de la mel i, per tant, els beneficis per a la salut: antivírica, antioxidant, hidratant i facilitadora de la digestió. Després de quatre anys d’investigació, el 2014 es va crear Sonicat Systems, però es van trobar amb un entrebanc. La tecnologia ja existia i era propietat intel·lectual de les envasadores. La feina de Pacheco va ser convèncer-los que la seva experiència en recerca els permetria desenvolupar una solució de la qual es beneficiés tot el sector. I així van arribar a un acord d’explotació.
Més qualitat davant la invasió de mel xinesa
L’interès per la màquina va ser immediat per part d’un sector en profunda crisi per l’arribada de milers de tones de mel xinesa, que amenaça amb conquerir el mercat de l’Estat espanyol. Entre el 2016 i el 2018 es van portar a terme diversos estudis de viabilitat de la màquina i es va confirmar que el sector volia que fos una realitat. Així es va desenvolupar un prototip que permet processar 100 quilos per hora. Però ara l’aparell es troba en plena escalada, amb l’objectiu d’augmentar-ne la capacitat de processament.
Liquam, la màquina de Sonicat Systems per evitar la cristal·lització de la mel | Cedida
“El propòsit que ens hem marcat és assolir els 600 quilos de mel processada cada hora i aconseguir les homologacions necessàries”, indica Pacheco, fets que els permetran sortir al mercat. Hi destinaran el gruix de la subvenció europea d’uns dos milions d’euros que han rebut. La resta del finançament els ve de l’empresa mare, Ateknea Solutions, que els dóna suport amb recursos.
També per als apicultors
El 2020 ha començat amb la intenció de treure la primera producció de mel Liquam per a què els consumidors la tastin. És per això que també treballen per crear un segell amb la seva marca que indiqui que la mel no ha estat processada, que és natural. “Amb la conscienciació que hi ha actualment sobre portar una dieta més sana, creiem que és el moment adequat per a Liquam”, considera la cofundadora. De fet, indica que la mel cada vegada es ven més, ja que els consumidors busquen alternatives als edulcorants artificials.
L'Estat espanyol és el segon productor de mel de la UE, però els apicultors es veuen amenaçats per l'arribada de mel xinesa més barata
En aquest context, però, Pacheco veu imprescindible la intervenció de l’administració. De fet, a finals del 2018 el Govern central va aprovar un decret llei que obliga les envasadores de mel a indicar en l’etiqueta la seva procedència. “Les etiquetes de la mel no diuen res, no s’ha de concretar ni tan sols el país; moltes posen “Unió Europea”, per exemple”, es queixa la CEO de Sonicat Systems. I del processament al qual s’ha sotmès l’aliment, ni parlar-ne.
Una desena de persones treballen per introduir millores a la màquina i fer-la apta per a ús industrial. A més, “hem trobat una aplicació per als apicultors”, que actualment no poden tractar la seva pròpia mel. La lluita dels apicultors va en aquest sentit, però també en la necessitat de frenar la incursió xinesa en el sector, que baixa els preus i fa que produir mel sigui més car que comprar-ne. Un producte natural i de qualitat és l'esperança que els queda.