Fins fa relativament poc, el transport públic motoritzat a disposició d’una persona o un petit grup es reduïa als taxis i als taxistes, que, negres i grocs o bé blancs, ja havien passat a formar part del nostre petit paisatge.
Però fa uns pocs anys van aparèixer els vehicles de transport amb conductor (més coneguts per la sigla VTC), sovint berlines de negre rigorós, que aprofitaven les llicències ja existents de conducció de limusines per a ocupar part de l’espai taxista. De la mà de multinacionals, es van escampar ràpidament arreu d’Europa.
De cara als usuaris, què diferencia taxis i vehicles de transport amb conductor? Bàsicament, que els taxis poden circular lliurement per l’espai públic i agafar clients en qualsevol moment, mentre que els VTC només poden ocupar l’espai públic quan estan fent un servei i, a més, han de ser reservats amb antelació.
Amb quanta antelació? Ah, això depèn, i dependrà, de la legislació de cada país i de la força que pugui fer cada col·lectiu. D’una banda, els que consideren que se’ls pren la feina; de l’altra, els que parlen de trencar monopolis.
I és que paradoxalment, per més que el món virtual avanci, cada vegada ens resulta més imprescindible traslladar-nos físicament, i de la manera més ràpida possible, d’una punta a l’altra de la geografia…