Buscar finançament és un dels temes que més preocupa els emprenedors. "Aquesta és la taula que més diners té de totes". Miguel Vicente, el president de l'entitat organitzadora de l'esdeveniment -el Barcelona Tech City-, ha encetat un dels plats forts de la segona jornada del Tech Spirit Barcelona. Diversos representants d'organismes públics que ofereixen finançament per a emprenedors han format una taula rodona sobre aquest tipus d'oportunitats. Les cadires reservades al públic no han estat suficients.
Vicente: "Aquesta és la taula que més diners té de totes"
6.000 milions d'euros per a startups catalanes. És el pressupost que tenen, en conjunt, l'ICO, Enisa, l'ICF, Acció i Barcelona Activa. "Hi ha finançament per a startups", ha assegurat Joan Romero, conseller delegat d'Acció, l'agència de la Generalitat per a la competitivitat de l'empresa. De fet, en els últims dos anys aquest organisme, que depèn de la Conselleria d'Empresa i Coneixement, ha invertit 2.000 milions d'euros en empreses emergents. Però la dada que Romero destaca és que un 20% de les companyies que han accedit a aquest finançament han rebut més d'un milió d'euros.
El moderador del debat, Miguel Vicente, ha situat l'Estat espanyol en el mapa de finançament per a projectes emprenedors. "Abans el rànquing el liderava Israel, seguit dels Estats Units i, després, Europa; Espanya sempre estava per sota de la mitjana europea, però això està canviant", ha indicat. A l'Institut de Crèdit Oficial (ICO) destinen cada any 6.500 milions d'euros a finançar empreses emergents. "D'aquests, uns 1.100 milions d'euros van cap a Catalunya", ha afirmat el seu president, José Carlos García De Quevedo.
Els emprenedors catalans també són dels que més diners s'emporten de l'empresa pública Enisa -que penja del Ministeri d'Indústria, Comerç i Turisme-. Jordi Garcia Brustenga n'és el director d'operacions i explica que un 40% del finançament que donen, sense especificar el total, va cap a Catalunya; un 35% se l'emporta Madrid. El 25% restant es reparteix entre projectes de la resta de territoris de l'Estat espanyol.
La taula rodona sobre finançament públic per a emprenedors del Tech Spirit Barcelona
Col·laboració público-privada
Però el secret és "combinar diverses fonts de finançament", ha afirmat Fèlix Ortega, el director general de Barcelona Activa: "Hem de compatibilitzar les oportunitats i les necessitats". De fet, tots els ponents han coincidit en la necessitat de col·laborar entre si, però també amb el sector privat per oferir un bon ecosistema de finançament a les startups.
Des d'Enisa, Garcia Brustenga ha explicat que "sempre coinvertim amb el sector privat, mai no ens posicionem com a actor principal". Per a Josep-Ramon Sanromà, conseller delegat de l'Institut Català de Finances (ICF), "tenim el repte d’aportar una plataforma que combina l’assessorament i els instruments de finançament; és clau".
Ortega: "El secret és combinar diverses fonts de finançament, públics i privats"
Quan un organisme públic inverteix en una startup produeix un efecte crida. "L'efecte multiplicador de l'ICO se situa sobre els quatre euros privats atrets per a cada euro nostre; en alguns projectes, podem arribar als 10 o 11", ha afirmat García De Quevedo. Aquest recomana començar pels actors locals, però sense oblidar-se dels estatals: "Si ets a Barcelona, millor que primer acudeixis a Barcelona Activa i l'ICF".
I en la part privada hi ha també moltes opcions molt diverses: business angels, family offices, corporates, crowdfundings, fons de capital risc... Una representació d'algunes de les modalitats han protagonitzat una taula rodona posterior. Pau Barbarà, director d'Esade Ban; Joaquim López, COO de The Crowd Angel; Albert Ferrer, cofundador d'Invivo Ventures; i Emili Gómez, de l'ICF, han coincidit que hi ha capital disponible, especialment en les primeres etapes de les startups.
Els requisits per rebre
Però que hi hagi finançament no vol dir que sigui fàcil d'aconseguir. Les startups que hi opten han de complir una sèrie de requisits, en funció de l'entitat que ofereix la inversió i el programa concret. "Nosaltres ens centrem en quatre pilars: innovació, sostenibilitat, governança social i finançaments alternatius", ha indicat el president de l'ICO.
En el cas d'Enisa, les inversions es destinen a R+D, internacionalització, ampliació de l'equip... "Intentem entendre el moment de l'empresa que té un projecte de naixement", ha explicat Garcia Brustenga. En el sector privat, les exigències són més específiques. Barbarà (Esade Ban) ha fet una llista de "bones pràctiques per aixecar una ronda".
L'equip, les mètriques, comptar amb prescriptors i bons advocats són alguns dels punts que ha destacat. Per començar, ha avisat que no sempre una empresa necessita diners. Abans de demanar-ne, per tant, s'ha de tenir en compte si és un producte mínimament viable. Esade Ban ha participat en empreses emergents com Deliberry, Waki TV o Yego. La startup de motosharing també ha rebut finançament de The Crowd Angel.
Planificar la sortida de l'inversor a l'hora de demanar finançament és clau per a què es tingui en compte el projecte
I Albert Ferrer (Invivo Ventures) recorda al públic, en què predominen els emprenedors, que en el seu cas reben unes 300 sol·licituds cada any i que només inverteixen en tres: "Estàs competint amb altres projectes; si passem de llarg, pot ser que tinguis una idea incipient similar a la d'altres en què ja participem". Tots han coincidit en què planificar la sortida dels inversors és un dels punts clau a l'hora de presentar una proposta a un fons.
Ja sigui amb la venda de la part que ha adquirit l'inversor o desfent-se de la companyia sencera, el més important és tenir clar com es produirà. Com ha recordat Ferrer: "Hem de saber com ens tornaran els diners".