Teletreball, classes de gimnàs a distància, concerts en directe a través d’Instagram... i també visites virtuals a museus. La crisi sanitària de la Covid-19 ha impulsat noves formes de seguir amb la nostra vida quotidiana amb la màxima normalitat possible a pesar del confinament. I tot això gràcies a la tecnologia, que ha sorgit com la gran aliada en temps de coronavirus. Els museus i les institucions culturals ja fa uns anys que aborden la seva transformació digital, però la Covid-19 ha fet que aquesta digitalització sigui més necessària que mai. L’objectiu? Obrir noves vies d’experimentar la cultura i fer-la accessible a tothom.
“Els museus sempre han estat institucions molt vives i han sabut adaptar-se a un públic no solament físic sinó també digital”, assenyala Marta García-Muñoz, responsable de continguts i comunicació de GVAM, una empresa que ofereix solucions per a la digitalització i creació de continguts interactius per a museus, monuments i institucions culturals. De fet, la majoria de les institucions culturals ja parlen d’usuaris més que de visitants, perquè “ja no conceben la visita com l’única relació entre el museu i el visitant”.
Audioguies vs. noves eines digitals
Segons García-Muñoz, “el fet que molts museus comptin actualment amb visites virtuals i un pla de comunicació online molt sòlid ha permès que s’hagin adaptat molt bé a la situació actual de confinament, tan grans institucions com museus més petits”. L’empresa, que realitza guies interactives per a la visita a museus i monuments que substitueixen les audioguies tradicionals, es troba aquests dies treballant amb moltes institucions culturals per a traspassar tots els seus continguts a les pàgines web i així facilitar l’accés gratuït a totes les persones durant la quarentena. És el cas de diversos museus estatals com el Museo Arqueológico Nacional, el Museo Nacional de Escultura de Valladolid, el Museo Nacional de Altamira, el Museo Sefardí de Toledo y el Museo Nacional de Arte Romano de Mérida, que estan migrant els seus continguts a la web per fer-ho accessible a tothom des de casa. O la Catedral de Santiago de Compostela, que ha posat de franc l’accés a la seva app.
García-Muñoz: "El fet que molts museus comptin amb visites virtuals i un pla de comunicació online sòlid ha permès que s'hagin adaptat molt bé a la situació actual de confinament"
Ara bé, per a Montse Gumà, cap del departament de mitjans digitals del MNAC – Museu Nacional d’Art de Catalunya, “les apps van estar molt de moda fa un temps i tots els museus en tenien una pròpia, però en el moment en el qual les pàgines web van començar a tenir la seva versió mòbil, les aplicacions van caure en desgràcia”. És per això que el MNAC compta amb una app pròpia però en la que posen contingut diferent del de la seva web, com recorreguts per les obres de la col·lecció a través de diferents itineraris. “Amb l'aplicació, podem posar obres d’altíssima resolució i, a través d’un relat textual, permet a l’usuari acostar-se a detalls de les obres que a simple vista no els veus, te’ls han d’ensenyar”, explica Gumà. No obstant això, Gumà posa sobre la taula el debat d’audioguies vs. apps i noves eines digitals: “S’ha d’avaluar realment quina és la millor opció per a la visita guiada en els museus, en funció de quines són les necessitats dels usuaris. Les audioguies cada vegada són més multimèdia i el gran repte que tenim amb l'app és que l’usuari no la desinstal·li un cop surt del museu, sinó que la tingui sempre a la butxaca”.
A part de l’app, un dels eixos del pla estratègic del museu des de fa uns anys és la digitalització de les seves col·leccions per posar-les a l’abast de tothom. Actualment compten amb unes 20.000 peces publicades al seu catàleg online i la seva intenció és acabar l’any amb unes 40.000. El següent repte és la digitalització de documents per afegir-los a les biblioteques online però, de moment, encara és una assignatura pendent per al MNAC. “Som institucions públiques i ens devem als ciutadans i per això hem d’anar cap a l’accés obert de tot el contingut”, afirma Gumà.
Tecnologia que transformarà els museus: 3D, realitat augmentada i virtual
Visites virtuals, 3D, realitat augmentada, realitat virtual... La tecnologia per a una experiència més digital en els museus i monuments existeix, però la seva aplicació encara es troba en un moment molt incipient. “Molta gent coneix el que és la realitat virtual perquè és una tecnologia que desperta molt interès, però la seva aplicació encara és molt incipient i museus que tinguin una estructura permanent de realitat virtual són molt pocs”, assenyala Andreu Florit, cofundador de la startup REM Experience.
Per a Florit, la introducció de la tecnologia en els museus és un procés que està avançant a poc a poc i de forma progressiva. Primer s’ha començat amb la introducció de la visita virtual, que permet veure l’interior d’un museu des de l’ordinador. I a partir d’aquí es pot anar avançant amb tecnologies que permeten no només veure, sinó interactuar amb l’entorn. És el cas de la realitat augmentada, que permet clicar damunt una peça d’un museu, per exemple, i que aparegui un vídeo amb més informació. O la realitat virtual, que ofereix una experiència immersiva i traslladar-se a un altre context.
Gumà: "El MNAC és una institució pública i ens devem als ciutadans, i per això hem d'anar cap a l'accés obert de tot el contingut"
Moltes tecnologies però que s’aniran introduint a poc a poc. El següent pas? Tant García-Muñoz com Florit coincideixen que serà la realitat augmentada, ja que “és més fàcil que arribi a tota la població perquè només necessites un mòbil, no t’has de comprar unes ulleres de realitat virtual”, afirma Florit. “La realitat virtual agafarà força quan les ulleres siguin més econòmiques i accessibles a tothom. De moment aquesta tecnologia s’està utilitzant en projectes concrets o en petites parts de l’exposició dels museus”, afegeix.
És el cas del MNAC i la Fundació Tàpies, que en un moment donat van fer ús de la realitat virtual i augmentada per acostar les dues exposicions virtualment als seus usuaris. “D’aquesta manera, si visitaven una, podien veure també l’altre”, apunta Gumà. A més, la institució està treballant amb la Generalitat en un projecte de 3D que permetrà veure l’obra per tots els angles possibles, ajudant a l’usuari a apropar-se més a l’art i veure les peces d’una manera més completa. “Hem d’anar introduint la tecnologia per a una experiència més digital però sempre amb un motiu al darrere: primer és el contingut i després la tecnologia”, afegeix.
El futur dels museus
“El futur del sector és no distingir entre les barreres físiques del museu o monument, ja que les institucions culturals són molt més, són comunitats digitals i d’intercanvi”, afirma García-Muñoz. És per això que els museus van cap a una major interacció dels usuaris que els visiten, que puguin gaudir de la cultura alhora que expressen la seva opinió o juguen amb la ludificació.
Per a Florit, “d’aquí a 10 o 15 anys la tecnologia guanyarà molta més força perquè ofereix una nova forma d’experimentar la cultura i la història des d’un punt de vista molt més atractiu gràcies a la interacció”. Qui sap, pot ser podrem endinsar-nos a la casa de Dalí i conversar amb ell com si vivíssim a la seva època.