Aquests dies, Barcelona celebra l'IBTM World, el saló turístic que reunirà 17.500 professionals amb 3.000 expositors de 150 països. En aquesta edició destaca la inclusió de la Zona d'Innovació, en què es mostren les millors solucions tecnològiques i serveis que marcaran el sector de les reunions en el futur, seleccionades per experts mundials. El creixent augment de la tecnologia en la vida personal i professional és evident; i la tendència comercial d'incorporar prestacions tecnològiques avançades a estris d'ús personal com ara roba, ulleres, rellotges o altres accessoris amb sensors especials planteja el debat lingüístic sobre com s'ha de traduir l'adjectiu anglès wearable, habitualment utilitzat per a qualificar aquests nous dispositius.
Si tenim en compte la multitud de contextos en què s'utilitza aquesta forma, ens adonem que tant en català com en altres llengües properes com el castellà o el francès convé tenir en compte les necessitats comunicatives de cada situació per traslladar amb la màxima precisió els significats originals.
Les formes portable o vestible / de vestir / per a vestir, que es poden considerar calcs de l'anglès, són totes adequades lingüísticament si hem de qualificar formes nominals genèriques com ara dispositiu, ordinador o tecnologia; d'aquesta manera, l'adjectiu fa evident que es tracta de tecnologia que s'integra en la indumentària: per exemple, dispositiu portable, tecnologia vestible...
En canvi, quan en el context comunicatiu d'aquest fenomen s'han d'adjectivar formes com ara indumentària o complements o, encara més específicament,ulleres, rellotge, braçalet o roba, els adjectius portable i vestible no sembla que funcionin, ja que estem parlant d'estris que ja es consideren una part de la vestimenta, i en canvi l'ús es decanta per utilitzar formes com ara tecnològic, connectat o fins i tot digital o intel·ligent, que aporten el complement semàntic necessari per fer entendre que es tracta de peces que incorporen prestacions tecnològiques avançades.
Recomanem doncs de prendre, d'entre els recursos lingüístics propis del català, el que més es pot adaptar a la voluntat comunicativa que volem transmetre en un context determinat.