• Innovació
  • Què n’hem de fer de l’anglicisme 'hub'?

Què n’hem de fer de l’anglicisme 'hub'?

Podem trobar una denominació en català per a substituir aquest manlleu anglès?

Què n’hem de fer de l’anglicisme 'hub'?
Què n’hem de fer de l’anglicisme 'hub'?
TERMCAt
09 d'Octubre de 2019

Des de fa un temps, es pot observar un ús freqüent de la forma anglesa hub complementant tota mena d’expressions d’àmbits lligats a la recerca i la tecnologia (hub tecnològic, hub d’educació, hub social, etc.). Podem trobar, però, una denominació en català per a substituir aquest manlleu anglès? I, anant més enllà, ens cal fer-ho?

El manlleu de l’anglès hub (pronunciat normalment a l’anglesa, amb la h aspirada i amb a) es va començar a estendre fa bastants anys a casa nostra referit a un gran aeroport on una companyia aèria té establert un centre de connexió de vols. En català, com a alternativa a l’anglicisme, es va proposar la forma aeroport de connexió, que descriu el concepte d’una manera prou clara.

Últimament la forma hub ha tornat amb força (si és que mai havia marxat) amb un altre sentit, i qui sap si no es quedarà definitivament amb nosaltres: hub s’utilitza ara també en qualsevol sector d’activitat, sovint l’empresarial i el de la recerca, per a fer referència al centre efectiu entorn del qual s’organitza i es mou una activitat o una xarxa. Es diu, per exemple, que Barcelona serà un gran hub tecnològic (és a dir, un gran nucli, un gran centre o un gran nus tecnològic); que les ciutats hub tecnològiques (això és, les ciutats que són centres o nusos tecnològics) han de tenir tolerància, tecnologia i talent; que tal consorci té el seu hub (és a dir, el seu centre o el seu nucli) en una universitat, o que un determinat espai pilot posiciona la ciutat com un hub de referència en educació a escala mundial (això és, com un centre de referència o, potser, com una plataforma de referència).

'Hub en anglès és la part central d’una roda o d’una hèlice, a través de la qual passa l’eix i des d’on s’estenen els radis o les pales"

Aquest sentit no és nou, de fet, en la llengua d’origen, i deriva, per extensió, com el d’aeronàutica, del significat primer que té hub en anglès: la part central d’una roda o d’una hèlice, a través de la qual passa l’eix i des d’on s’estenen els radis o les pales. És el que anomenem (encara) en català, segons el cas, botó, rodet o boixa. També d’aquí ha derivat el concepte de hub en informàtica: un dispositiu, situat en el punt central d'una xarxa de telecomunicacions, que aplega les dades que hi circulen i les distribueix entre els seus nodes. En català en diem concentrador.

I heus aquí el dilema: necessitem realment incorporar en català el manlleu hub? Té algun matís de significat que no es pugui expressar amb formes pròpies?

Probablement hauríem de respondre que no, que de necessitat estricta, no en tenim, perquè com hem vist més amunt, podem trobar maneres d’expressar el mateix en català (i, de passada, ens estalviem una forma que comporta una irregularitat en la llengua, tenint en compte la no concordança entre l’escriptura i la pronúncia).

El fet és que nosaltres, segons el context, fem servir mots diferents per a resoldre allò que l’anglès resol amb un sol mot. Això passa sovint quan es tradueix de qualsevol llengua a una altra. Però el prestigi, la internacionalitat i la brevetat de la forma anglesa fan que d’una manera sovint irreflexiva, per comoditat, utilitzem el manlleu. Abans d’incorporar-lo, malgrat tot, val la pena aturar-nos a pensar si potser no hi ha maneres pròpies de dir el mateix. Sempre, és clar, d’acord amb el context i el que volem expressar. Tot un repte, sovint, però que la llengua agraeix.