Aquests darrers dies els mitjans de comunicació s’han fet ressò del reconeixement, per part de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), de la síndrome d’esgotament professional com a malaltia laboral. Aquest reconeixement es fa explícit en la inclusió d’aquesta malaltia en l’onzena edició de la Classificació internacional de malalties, una eina de gestió i codificació imprescindible per al sistema sanitari de molts països, que entrarà en vigor l’any 2022.
La síndrome d’esgotament professional s’origina com a resposta a una situació d’estrès emocional crònic, que es dona especialment en professions assistencials, les quals exigeixen una relació constant i directa amb altres persones, i que es manifesta en forma d’esgotament físic i psicològic, una actitud despersonalitzada i un sentiment de falta de realització personal.
La denominació síndrome d’esgotament professional és la forma normalitzada en català per a fer referència a aquest concepte. En alguns registres de comunicació més informals, també es documenten altres formes com síndrome del treballador cremat, síndrome del cremat o síndrome d’estar cremat.
En castellà, se sol parlar de síndrome de desgaste professional o síndrome de estar quemado. Es tracta de formes molt paral·leles a les del català, tot i que cal tenir en compte que, en castellà, el mot síndrome és masculí (el síndrome), però, en català, és femení (la síndrome). El francès utilitza la denominació syndrome d’épuisement professionel i l’anglès, com sabem prou bé, adopta la forma burnout syndrome o, simplement, burnout.
El reconeixement internacional d’aquesta malaltia en l’àmbit sanitari pot facilitar el diagnòstic, el tractament i la recuperació de les persones afectades; en l’àmbit empresarial, pot ajudar a prevenir i controlar l’aparició de la patologia; i, finalment, en l’àmbit de la llengua catalana pot afavorir el coneixement i l’ús de la denominació pròpia, síndrome d’esgotament professional. Us animem a no cremar-vos amb l’anglicisme burnout.
Podeu consultar aquest terme al Cercaterm.