El periodisme gonzo és un tipus de periodisme caracteritzat per tractar els temes d'acord amb la visió personal del periodista, sovint de manera exagerada, subjectiva i amb històries ficcionades narrades en primera persona. En aquest tipus de periodisme, el periodista és part important de la història fins al punt que a vegades n’és un actor més. Els reportatges fets amb aquest estil se centren molt en el context de la notícia i proposen d’alguna manera l’eliminació de la divisió entre ficció i no ficció i entre objectivitat i subjectivitat.
Originàriament, el terme en anglès es va fer servir per a qualificar l’estil narratiu del periodista i escriptor nord-americà Hunter S. Thompson, plenament convençut que la pretesa objectivitat en el periodisme era un mite.
La forma gonzo, utilitzada en totes les llengües de referència, és d’etimologia incerta. El diccionari Oxford en situa l’origen cap al 1970, possiblement de l’italià gonzo ‘ximple, estúpid’ o de l’espanyol ganso.
Actualment, l’ús de la forma gonzo ha passat a utilitzar-se també en altres àmbits com la fotografia, el cinema o els videojocs.