Quan parlem de presentisme laboral (en castellà, presentismo laboral o presencialismo laboral), ens referim a la presència d’un treballador en el seu lloc de treball, en hores de feina o fora de l’horari laboral, sense repercussió positiva en la productivitat.
En els darrers anys, aquest terme ha adquirit una certa popularitat, ja que, segons els experts, les situacions de crisi econòmica i l’enduriment de les condicions laborals fomenten aquest fenomen entre els treballadors. Quan la possibilitat de perdre la feina és una amenaça real, la por del treballador de trobar-se al carrer el pot empènyer a allargar la jornada laboral més enllà del que li correspon i, en general, a ser a la feina quan tindria dret a no ser-hi (per exemple, en situació de malaltia).
El terme presentisme laboral, però, porta també implícit un matís important: la idea negativa d’improductivitat. No significa només, doncs, ser a la feina més temps del que toca, sinó també ser-hi estrictament el temps que toca, però sense produir.
Des del punt de vista lingüístic, presentisme laboral és una denominació neològica creada sobre el model del terme absentisme laboral, que fa referència a l’absència d’un treballador, justificada o no, del seu lloc de treball. El substantiu presentisme és un derivat de l’adjectiu present (“Que es troba en el lloc on és algú, on s’esdevé alguna cosa”, segons el diccionari normatiu), antònim immediat de l’adjectiu absent. És, doncs, una denominació lingüísticament adequada.
La forma presencialisme laboral, que de vegades també s’utilitza amb aquest sentit, no es considera adequada perquè el significat que en resulta no és tendència a ser present (de manera anàloga al significat tendència a ser absent del substantiu absentisme), sinó tendència a ser presencial, atès que presencialisme està format sobre la base de l’adjectiu presencial i el sufix –isme.
Podeu consultar aquests termes al Cercaterm.