Un grup de càrrecs electes, directius públics, secretaris i tècnics que impulsen projectes de transformació digital s’han aliat per assassinar l’Administració en paper. Són coneguts com el “Comitè de Destrucció del Reial Decret 128” –que regula el règim jurídic dels funcionaris de l’administració local-, els CDR que veuen l’Administració electrònica com l’únic futur possible per garantir transparència i facilitats a la ciutadania.
Els CDR celebren reunions, algunes en petit comitè, d’altres a gran escala. Aquesta que VIA Empresa presencia és una macro trobada de tots aquells possibles “assassins” de l’Administració en paper organitzada pel Consorci Administració Oberta de Catalunya (AOC). Amb la Sala Teatre del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) a vessar, bategen la jornada com a Assassinat al Catalonia Express: troben morta l’Administració en paper. El seu objectiu és clar: implantar en la manera de fer de les organitzacions la transformació digital com a eina bàsica per a la continuïtat de l’Administració.
Inici de la jornada sobre l'administració en paper al CCCB | MEM
I és que, si bé és cert que l’Administració “ha de continuar tenint un rol en la nostra societat”, també ho és que el paper, els arxivadors i les carpetes plenes de documents ja han quedat rellevats pels ordinadors, els telèfons intel·ligents i les tauletes. Però no tothom ho integra, o no tothom ho vol fer. El secretari general de l’Ajuntament de Gavà, Roger Cots, demana als nou CDR “desobediència” a l’hora de donar viabilitat al Reial Decret perquè, a parer seu, aquest no contempla l’evolució de l’Administració cap a la digitalització.
Un clar exemple d’això és l’article 3.d del Reial Decret 128, que precisa que “en el suposat que el suport sigui electrònic, serà precís que es redacti en tot cas pel Secretari de la Corporació un extracte en paper comprensiu de les següents dades: data i hora [...], si és de caràcter ordinari o extraordinari, els assistents i membres que s’hagin excusat, així com el contingut d’acords assolits”, entre altres coses.
Artesania electrònica
El secretari general de Polítiques Digitals i Administració Pública i president de la Comissió Executiva del Consorci AOC, Xavier Gatius, sosté que encarar les polítiques des d’un vessant digital “és una forma indispensable per liderar i impulsar els canvis que se’ns demanen com a país i com a societat”. La creació en el Govern d’un departament de Polítiques Digitals i Administracions públiques ja representa un pas de gegant per anar cap a la digitalització, però la transformació digital encara no ha arribat a aquest terreny.
Els documents quedaran arxivats a les carpetes de la història | MEM
Segons Gatius, l’impuls d’un nou model productiu basat en la innovació i les tecnologies digitals avançades “és imprescindible per garantir la confiança” de la ciutadania, al mateix temps que destaca que viure en un territori amb infraestructures digitals “és un element de cohesió social”.
Cots va un pas més enllà i posa damunt la taula que “una bona Administració electrònica ha de permetre mantenir un dret d’accés a la informació pública” i, precisament per això, proposa que “els formularis puguin permetre l’esmena, protegir les dades de caràcter personal i comptar amb la implicació dels serveis informàtics”. La seva fórmula? “Anar a l’artesania electrònica”.
I és que, com diu l’alcaldessa d’Esplugues de Llobregat, Pilar Díaz, “digitalitzar és fer transparència, una major eficiència”.
La conxorxa interadministrativa
Mentrestant, membres de les quatre diputacions catalanes han sumat forces per acabar amb la vida de l’Administració en paper. “Encara no l’hem mort i ja busquem culpable”, lamenta el cap del ganivet d’Innovació Digital a la Diputació de Barcelona, Joan Antoni Olivares, al mateix temps que destaca que, en aquest sentit, “no estem tan bé perquè una cosa és tenir eines i l’altra utilitzar-les, desenvolupar-les i treure’ls rendiment”. A parer seu, “això no és tan fàcil” perquè, subratlla, “afecta les persones que estan acostumades a fer les coses d’una determinada manera”. Ara bé, Olivares té clar que “cada dia que deixem sobreviure un tràmit en paper, l’Administració pública passa factura”.
La conxorxa interadministrativa dels CDR de l'administració en paper | MEM
A Girona, l’Administració en paper va desapareixent dels ajuntaments. Segons el tècnic d’Administració Electrònica de la Diputació gironina, Dani Rodriguez, el 2017 van desplegar “un pla per assassinar l’Administració en paper” i, fins ara, han aconseguit arribar a 165 dels 180 ajuntaments de la província.
A Girona el 2017 van desplegar “un pla per assassinar l’Administració en paper”
Al seu torn, la tècnica en Administració Pública de la Diputació de Tarragona, Dolors Roo, assegura que ja fa més de dos anys i mig que treballen en una eina que té com a objectiu automatitzar tots els procediments administratius”. El seu repte, de cara al 2020, és “posar-ho fàcil al treballador i també al ciutadà”.
Per la seva banda, el coordinador de Noves Tecnologies de la Diputació de Lleida, Gerard Serra, envia un missatge clar: “No podem passar de l’Administració en paper a l’electrònica sense fer una transició” perquè, a judici seu, “no servirà per a res i la ciutadania se’ns menjarà”. La seva proposta és “donar millor servei a la ciutadania” amb un bon equip humà al darrere perquè “l’empleat públic requereix formació i cal incentivar-lo per donar-li més autoestima en un moment de canvi tan important”.
Interrogatori als sospitosos
Tanmateix, però, per “acabar de matar l’administració en paper”, i segons la periodista Mar Lobato, l’única solució possible és “garantir un arxiu únic” i que “tots els ens tinguin el seu propi arxiu electrònic”.
La responsable de Gestió del Coneixement i Qualitat a l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, Ascen Moro, té clar que els presumptes assassins de l’Administració tradicional podrien ser tant la ciutadania, “que demanda noves formes de relacionar-se amb nosaltres”, com “les funcionàries i els funcionaris que treballem a l’Administració pública i que volem la tecnologia per transformar tots els processos”.
Les lleis 39 i 40 configuren un escenari en què la tramitació electrònica ha de ser l'actuació habitual de les administracions
Aquests, però, no són els únics possibles sospitosos. La implantació de la llei 39/2015 i 40/2015 del procediment administratiu configuren un escenari en què la tramitació electrònica es converteix en l’actuació habitual de les Administracions, tant en la seva gestió interna com amb la seva relació amb la ciutadania. De fet, aquesta normativa estableix, entre altres coses, que els documents que la ciutadania presenti de manera presencial a les oficines d’assistència en matèria de registre hauran de ser digitalitzats per ser incorporats a l’expedient administratiu electrònic. Però la normativa també té algunes ombres. Si la documentació s’envia per correu postal, la llei subratlla que l’arxiu continuarà sent necessari.
Mort el gos, morta la ràbia, però no en aquest cas. “Digitalitzar no vol dir que tot allò que faig en paper es faci de forma electrònica, sinó pensar diferent i simplificar”. L’Administració en paper encara viu, “tot i que està malferida”, conclou la directora gerent de l'AOC, Marga Bonmatí. I és que, sosté, “l’Administració electrònica és com un tren: no és qüestió de tenir eines perquè si no sabem connectar el tren de forma que els passatgers puguin passar d’un vagó a l’altre i amb les parades corresponents, no farem res”.