Però el que Rodríguez – o @Letibop pels tuitaires- més destaca és que tot això ho ha aconseguit a base d'intuïció, de provar i d'equivocar-se. "Jo només vaig estudiar Periodisme i vaig fer un postgrau sobre Comunicació i Moda", assegura sobre la seva formació, "tot el que sé fer, ho he après amb els anys al capdavant de cada marca". Ara recull tot el bagatge en el llibre Com sobreviure a les xarxes socials (Ara llibres, 2016), un manual on deixa molt clar que les xarxes socials han vingut per revolucionar el món.
Al llibre afirma que les xarxes socials han canviat tots els nostres hàbits. Com ho han aconseguit?
A poc a poc s'han introduït a la vida de pràcticament totes les persones. Al principi només érem els early adopters, però en el moment que veus com la teva mare s'obre un perfil de Facebook és quan t'adones que han arribat a totes les esferes. Han entrat a la nostra vida de manera que, si has de plantejar un viatge, buscaràs el vol per Internet o triaràs hotel i restaurant segons el que diuen les opinions d'altres usuaris.
Però no correm també el risc que ens enganyin? Tothom pot aportar contingut a la xarxa.
És clar! Les xarxes socials són com la vida, però amb una pantalla entremig. A la vida real també pot haver-hi gent que ens enganyi i maquilli el seu currículum o que tinguis una primera impressió que no és real perquè ha posat una altra cara. T'ho trobes en el dia a dia igual que ho trobes a LinkedIn o Twitter. En el ca de les empreses, crec que hi ha d'haver una gran formació per a la gent de Recursos Humans. Un cop tens el perfil d'un candidat, has de fer cerques amb paraules clau a les xarxes per comprovar si és cert.
Una de les principals crítiques que fa al llibre és que no tothom qui fa de community manager o social media està preparat amb coneixement.
Hi ha gent que no està preparada i gent que potser ha estudiat, però no té les aptituds. Aquesta és una professió encara molt jove, jo porto vuit anys i mig i vaig ser de les primeres. Hi ha molt venedor de fum, persones que diuen ser gurus i que afirmen que tindran milers d'usuaris. I jo els pregunto: amb quina estratègia? Calen uns objectius i fer una anàlisi de la marca. Ara sembla que hi hagi un community manager per tot arreu, quan aquesta és una figura molt complexa que sovint està més preparada per la seva experiència que per la formació. Tot això fa que els que ens hi dediquem, tinguem la feina d'ensenyar el que realment és tot això i adoctrinar per fer veure a les empreses que no és fàcil ni ràpid, que no és posar coses a Facebook i Twitter indiscriminadament.
 |
| Foto: Haidy Blanch |
Això es pot enllaçar amb una afirmació del llibre: "Ser nadiu digital no és sinònim de ser un professional del sector".
Les generacions més joves han nascut amb Internet i les xarxes, però això no vol dir que siguin experts. Pots saber com funciona Facebook i Twitter, però no saps com funciona una marca ni les opcions que tens. Has d'entendre per què una empresa ha escollit un anunci de Facebook i per què ha utilitzat un missatge concret. A més, hem d'adonar-nos que una sola persona no ho pot fer tot a la perfecció. Seria bo tenir diferents treballadors perquè qui hagi d'executar, tingui temps per executar; i qui ha de pensar, el tingui per pensar. Jo sempre reivindico temps per parar i pensar una mica tot el que haig de fer. El community manager és el machaca, abans hi ha molta feina d'anàlisi i d'estratègia. Si no pots tenir aquest equip, que molt poques empreses el tenen, has de tenir una estratègia 100% eficient i tenir un professional que tingui clar què ha de fer en cada moment, sinó, pararà boig.
Quines han de ser les habilitats d'aquest professional?
El primer és tenir sentit comú, la resta de coses tècnics les pots anar aprenent. També s'ha de saber escoltar, tenir paciència, molta paciència! Ha de tenir capacitat per escriure, interessos, ser inquiet i no li ha de fer por el canvi, perquè ara fas la feina d'una manera i d'aquí a dos mesos no saps si la faràs igual. I ha de ser una mica multitasca. Jo no sóc dissenyadora gràfica, però per interès he anat aprenent. Ara vivim en un món visual, si pots tenir nocions per editar un cartell o foto, i si saps vídeo, molt millor. És tenir inquietud i ganes de fer coses.
Moritz destaca per tenir continguts virals i aprofitar tot el que pugui ser tendència. Com s'aconsegueix?
Abans s'afirmava que no s'havia de personalitzar els continguts ni ser massa familiar amb l'usuari, era un consell de manual. Nosaltres vam trencar amb això i hem dotat Moritz de personalitat. Gent que em coneix em diu que veu els continguts i em veu a mi, que el meu Twitter i el de l'empresa s'assemblen bastant. També intentem parlar del que parla la gent: cultura, gastronomia, Barcelona... que al final són àmbits que a la cervesera el toquen de prop, col·laborem amb empreses d'aquests sectors. Ara amb els gifs fem també molta broma, entrem on parla la gent; i els usuaris interactuen amb nosaltres perquè senten que estem integrats en el seu món.
Llavors la comunicació offline de Moritz té origen en la comunicació online?
Podríem dir-ho així. Nosaltres fem molt poca publicitat i cal tenir en compte que el món cerveser es caracteritza per fer grans anuncis de mass media. Les xarxes han sigut un aparador per a nosaltres, una manera de donar-nos a conèixer i d'arribar al públic. La publicitat convencional llança un missatge general i no saps ben bé l'impacte que té; amb les xarxes, hem acotat el públic i hem escoltat el que ens diu. Si estàs a Twitter, has de jugar les seves regles, hi ha d'haver bidireccionalitat. Hem après molt del que ens diuen els usuaris.
 |
| Foto: Haidy Blanch |
Les empreses estan disposades a fer el pas i invertir en SocialMedia?
Hi ha disposició i ara mateix és una obligació. Hem tingut uns anys en què el social media era molt social i ara és més màrqueting aplicat a l'online. Amb els canvis que han fet Facebook i Instagram, si vols arribar a la teva audiència, necessites invertir. Hem de generar continguts que a la gent li interessin i invertir perquè arribi a l'usuari. Però tot és escalable, una botiga de barri pot fer social media màrqueting, però ho farà a la seva escala. Per arribar al seu voltant segurament no invertirà 1.000 euros en una publicació, amb 10 euros pot tenir bons resultats perquè la seva àrea és més petita.
Estem ja davant un màrqueting de trinxeres a les xarxes?
Hi ha actors que intenten fer-ho i de forma molt divertida. Media Markt ha fet coses que viralitzen i són molt bones; com el perfil de Twitter de La Policia. Estem en un moment en què cada cop hem de pensar més, ser més astuts i intel·ligents. Potser no hem vist màrqueting de trinxeres com a tal encara, però hi arribarem. De moment, ja estem veient un to molt més proper i distès que fan la conversa a les xarxes més propera.