"No, jo no compraria una universitat". El president del Cercle d'Economia i del fons d'inversió Meridia Capital, Javier Faus, fa broma però, alhora, no en fa. La taula de debat organitzada per la fundació Premis Rei Jaume I està a punt d'acabar i la discussió s'ha estès al públic, ple de professors, catedràtics i algun vicerector i rector d'universitats catalanes. La màxima autoritat acadèmica de la Universitat Pompeu Fabra, Jaume Casals, ha llançat la pregunta després del debat sobre innovació, coneixement i transferència al món empresarial, en què les universitats no han sortit ben parades: "Algunes universitats s'haurien de subhastar; en compraríeu una?".
A la taula hi ha, a més de Faus, l'economista i professor universitari José García Montalvo (premi Rei Jaume I d'economia del 2019), la fundadora i CEO d'Holaluz, Carlota Pi (premi d'emprenedoria), el catedràtic José María Baldasano (premi a la protecció del medi ambient el 1997) i l'exconseller Andreu Mas-Colell, que ha moderat el debat organitzat per la fundació Premis Rei Jaume I amb la col·laboració de l'Associació Valenciana d'Empresaris (AVE) i el Cercle d'Economia.
"La malaltia que tenim a Europa és que hi ha coneixement però no es transfereix bé; i a l'Estat espanyol és molt més greu", ha indicat García Montalvo. De fet, tots els ponents han estat d'acord amb què la recerca i la innovació es fa a les universitats i no a les empreses. Per què les companyies no inverteixen en aquest àmbit? "Perquè les empreses a l'Estat espanyol són micro i és difícil innovar en una empresa petita", apunta Faus. I García Montalvo afegeix: "L'empresari veu la innovació com un cost, no com un benefici a llarg termini".
"Les empreses no inverteixen en innovació perquè són molt petites i no tenen múscul per fer-ho", segons Javier Faus
Per tant, és una qüestió de cultura. "L'empresa espanyola s'equivoca quan no inverteix en innovació", assegura Pi. La CEO de l'energètica creu que per dirigir una companyia és important pensar a llarg termini i "no en els resultats del proper trimestre". Però Faus avisa que no s'ha d'invertir per invertir: "La recerca alemanya s'ha centrat històricament en el sector de l'automoció i ara veuen que d'aquí 10 anys els cotxes potser no seran necessaris; s'ha de tenir en compte en què s'inverteix, no només garantir que hi ha inversió".
"El talent val diners"
Una de les claus per tenir un bon ecosistema de recerca és el talent que s'hi dedica. Segons Baldasano, "actualment la plantilla de les universitats està composta per un 5% de professionals molt bons, vocacionals i compromesos; un 25% de gent vàlida i un 70% de morralla". Davant les referències a aquesta frase durant les intervencions finals del públic, el catedràtic ha matisat les seves paraules: "Sóc un home universitari i estic convençut que s’ha fet un gran esforç, però necessitem un canvi en els procediments de contractació".
Segons Montalvo, el problema amb el talent és més de governança, que des de les universitats no s'atreu ni es valora de manera suficient. "No entenen que un investigador és un treballador global, que pot ser avui aquí però demà a Alemanya, i això vol dir que són cars". Mentre que a altres països se'ls paga pel seu valor, a l'Estat espanyol no és així, afegeix. En la mateixa línia, Carlota Pi considera que "necessitem el millor talent, i el talent val diners; les empreses, en general, ofereixen millors retribucions".
I una altra mancança de les universitats -i aquí Baldasano estén el problema a tot Europa- és la incapacitat de col·laborar. "A Catalunya hi ha un nucli important de recerca científica en medi ambient, que és el meu àmbit. S'està treballant bé, però segregadament; el científic nord-americà sap cooperar, però a Europa no en sabem".
La taula rodona sobre empresa i ciència organitzada per la fundació Premis Rei Jaume I | Cedida
Aplicació de la recerca
La dificultat de trobar sortides per a la innovació que neix a les universitats és un altre dels problemes actuals; que les idees no es quedin en un calaix i tinguin recorregut empresarial més enllà de les parets dels centres acadèmics. García Montalvo ho qualifica d'"amateurisme en la gestió": "Voldríem tenir un venture capital en la nostra universitat per gestionar les relacions dels nostres investigadors i les seves innovacions per convertir-se en empreses; nosaltres no ho podem fer per mil obstacles administratius".
Mentre que Baldasano culpa les universitats de la manca de connexió amb les empreses -"la universitat no sap vendre ni projectar la seva activitat"-, Pi pronuncia un mea culpa i afirma que "és possible que les companyies tampoc no ens haguem apropat a les universitats buscant innovació". I afegeix com a exemple que a Holaluz hi ha un equip de data science intern; "no se m'havia passat pel cap asseure'm amb algú de la facultat de matemàtiques".
Però el premi Rei Jaume I d'economia introdueix una altra variable a l'equació: la manca de confiança. "Hi ha un problema de manca d’incentius i d'instruments, de càrrega administrativa, però també de suspicàcia de les universitats envers les empreses". Baldasano hi està d'acord i parla de "desconfiança".
L'administració obre camí?
Però són les universitats qui han de liderar el camí cap a una societat innovadora? Qui ha de finançar aquest tipus de projectes? "Les administracions públiques representen un 45% de l'economia de l'Estat espanyol; per a moltes empreses són el principal proveïdor i client", indica Faus, que afegeix que "si l'administració pública adopta el paper d'economia innovadora, ho estendrà a la resta d'agents". Com a exemple situa la digitalització de les administracions públiques, que no és completa. "A les empreses, en canvi, no es pot permetre", diu.
"Les universitats han de tenir més autonomia i se'ls ha de finançar per objectius", considera García Montalvo
Què els demanen els ponents? "Que ens deixin treballar". Carlota Pi creu que les empreses van per davant en innovació, nous models de negoci i noves fórmules, i que els governs de tots els nivells poden ajudar a no entorpir la feina amb regulacions com l'impost al sol, que "és una vergonya que hagi existit en aquest país; tenim problemes estructurals tan bèsties que els incentius fiscals no tenen sentit en aquest àmbit".
Per la seva banda, el president del Cercle d'Economia considera que la política s'ha afegit a la moda de la immediatesa. És per això que demana que "es posin objectius a curt, mitjà i llarg termini, ja que és impossible transformar l'economia espanyola sense posar les llums llargues; hi ha problemes que no se solucionaran fins d'aquí a 10 anys". En relació a les universitats, García Montalvo creu que la solució és que "se'ls doni més autonomia però que se les financi segons objectius". La innovació és cosa de tots.