Si en aquests moments us trobeu desplaçant-vos amb un mitjà de transport per complir una obligació, sou —prou que ho sabeu— viatgers obligats; ara deveu anar a la feina, però en dies normals (els d’abans i els que tornaran) també els estudiants són viatgers obligats. En canvi, quan teníeu la sort de desplaçar-vos perquè volíeu (camí d’un paisatge nou o d’una cita prometedora), pertanyíeu a la classe més relaxada dels viatgers no obligats.
Aneu cada dia i a la mateixa hora amb tren, autobús o metro cap al mateix lloc per anar a treballar o estudiar (aix)? Doncs sou viatgers ocupacionals. Per contra, si agafeu un mitjà de transport un dia aïllat, se us considera viatgers no ocupacionals.
També és ben possible que feu un trajecte regular cada dia entre dues poblacions diferents; llavors sou viatgers pendulars, en homenatge a la semblança del vostre moviment amb el moviment precís d’un pèndol (sempre que tingueu sort amb el temps i la catenària, s’entén). A diferència dels viatgers que només canvien de carrer o de barri. O que avui són aquí, demà camparan per una altra comarca i demà passat trepitjaran un asteroide nou de trinca.
Si viatgem només quan sigui necessari i prenent totes les mesures de protecció que se’ns recomanin, podrem reprendre més aviat tots plegats els dies d’abans
Totes aquestes oposicions configuren un retrat precís dels hàbits de desplaçament dins d’una àrea determinada, cosa que permet ajustar adequadament l’oferta de transport públic. Sovint els resultats se sobreposen, però no sempre: si treballem d’oficinistes en una altra població, som viatgers obligats, ocupacionals i pendulars, d’acord; però una visita al dentista ens converteix en viatgers obligats no ocupacionals i no pendulars, i un viatge a un centre laboral diferent de l’habitual el fa un viatger obligat i ocupacional però no pendular.
Ara bé, estiguem en la categoria que estiguem, si viatgem només quan sigui necessari i prenent totes les mesures de protecció que se’ns recomanin, podrem reprendre més aviat tots plegats els dies d’abans. Llavors que els estudiants viatjaven, que els dentistes visitaven i que de vegades trepitjàvem un paisatge nou o sospiràvem per una cita.
Siguem, doncs, enmig del desplaçament o remenant aquests termes pel Cercaterm, viatgers emmascarats.