Les eleccions generals del 28-A venen marcades no només per la gran quantitat d’indecisos que indiquen les enquestes, sinó també per la viralitat d’informacions falses difoses a través de les xarxes socials. Especialment a través de WhatsApp, que s’ha convertit en un foratnegre de fake news. És per això que fins i tot la companyia ha iniciat una campanya en premsa escrita alertant dels perills de la propagació de rumors i notícies falses. En un context on el ciutadà es converteix en una eina de propaganda però que no s’adona que està rebent notícies falses, la propagació de rumors s'estén cada cop més ràpid i cala més entre la població, especialment en campanya electoral.
Un estudi elaborat per investigadors de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) posa sobre la taula com els ciutadans són conscients que circulen notícies falses per la xarxa, però consideren que són informacions esporàdiques i molt evidents i, per tant, no creuen que els afecti directament en el seu dia a dia. “Els ciutadans creuen que les fake news són un problema d’altres”, assenyala el professor de la facultat de comunicació i relacions internacionals de Blanquerna-URL, Pere Masip, durant la jornada WhatsApp, notícies falses i política a l’horitzó electoral a la UPF. De fet, segons un informe del 2017, el 86% de la població espanyola es creu les notícies falses, el 60% creu saber-les detectar però, en realitat, només el 14% les distingeix de les certes.
Més encara: una enquesta per observar quina credibilitat li donen a la informació política els ciutadans en l’entorn digital assenyala com la credibilitat mitjana de WhatsApp com a canal d’informació és d’un 2,59 en una escala d’1 a 5, però així i tot comparteixen les notícies que els arriben per aquesta xarxa. I és que, segons l’estudi, un 77% dels ciutadans utilitza aquest mitjà per compartir notícies i el 73% comenta l’actualitat política a través de WhatsApp. “Amb aquestes dades queda clar com la virilització de les fake news a través de WhatsApp es fa més gran”, assenyala el professor de la UPF, Carles Pont.
La viralitat de les mentides publicades
La gran paradoxa de tota aquesta situació és: si la gent es creu poc la informació que els arriba per WhatsApp, per què segueixen compartint les notícies? Una possible explicació pot estar en el tipus d’informació que comparteixen. Per a Masip, les notícies que són sensacionalistes o sobre esdeveniments amb una càrrega emotiva forta, com el cas Julen, els atemptats de Barcelona o l’1-O, són més virals i es comparteixen més ràpidament.
Així mateix, el professor de la Blanquerna-URL també assenyala que “es tendeix a una major resistència a creure les fake news quan van en contra dels nostres valors i ideologia”. Per a Masip, informacions d’aquest tipus se solen contrastar més i s’intenta desmentir abans de compartir-les. No obstant això, apunta que només es contrasten un 10% de les notícies que es reben a causa que “no hi ha interès en la notícia, hi ha confiança de la seva veracitat perquè prové de mitjans tradicionals o per falta de temps”. De la mateixa manera que existeix un biaix de confirmació que, segons el director de comunicació de Lavinia i professor de la UOC, Miquel Pellicer, fa que les persones ens creguem algunes informacions que podrien ser falses però que confirmen la nostra manera de pensar o opinió respecte a alguna persona o institució.
Masip: "Es tendeix a una major resistència a creure les 'fake news' quan van en contra dels nostres valors i ideologia"
És per això que Facebook ha iniciat actuacions per lluitar contra les notícies falses. La companyia fundada per Mark Zuckerberg ha posat en marxa a l’Estat espanyol un programa de verificació de dades extern en el qual tercers revisaran la veracitat del contingut publicat a la xarxa social. D’aquesta manera, verificadors seleccionen els continguts a analitzar en funció de com es viralitzen i, si determinen que una peça informativa és falsa, es mostra més avall a la secció de notícies per disminuir la seva visibilitat. Des de Facebook asseguren que marcant una història com a falsa es pot arribar a reduir la seva circulació fins a un 80% i que la publicació reiterada de desinformació penalitza les pàgines i als dominis que l’impulsen.
Una iniciativa, però, que no arriba a WhatsApp, ja que és una xarxa social “invasiva i on hi ha més dificultats per rastrejar les fake news i desmentir-les”, assenyala la professora de ciències de la informació i de la comunicació de la UOC, Sílvia Martínez. És per això que per a Pellicer "la prevenció a l'hora de distribuir missatges que possiblement són falsos" és vital. I és que amb les xarxes socials, les apps de missatgeria instantània i el big data, "sorgeixen noves estratègies per potenciar les fake news, perquè al cap i a la fi tenen un objectiu polític i econòmic: confondre els electors i malmetre l'objectivitat", afegeix. En aquest sentit, Pellicer assenyala que de notícies falses en podem generar i distribuir tots, però al final són els grans actors econòmics i polítics mundials que tenen el poder per crear aquestes informacions en benefici propi.
El ciutadà com a mitjà de propaganda
Segons l’estudi elaborat pels professors de la UPF Carles Pont, Reinald Besalú, Metzeri Sánchez, Santiago Castelo i Edgar Rovira, dues terceres parts de la població espanyola s’informa políticament a través de WhatsApp i un 77% d’ells utilitza aquesta xarxa social per compartir notícies. “Tot i que és el mitjà al qual atorguen menys credibilitat -la informació rebuda per televisió encara és la que té una major credibilitat- és una eina claríssima per crear climes d’opinió”, afegeix Pont.
Pellicer: "Les 'fake news' tenen un objectiu polític i econòmic: confondre els electors i malmetre l'objectivitat"
Un valor afegit que saben prou bé els partits polítics i que han aprofitat per enviar missatges directes als seus possibles votants. “La gran batalla es desplaça a les plataformes de conversa privades, com WhatsApp i Telegram, que és on hi haurà la difusió de notícies que busquen la viralitat més agressiva”, apunta Martínez. Així, la gran majoria de partits polítics com Ciutadans, el Partit Popular, Unidas Podemos, PSOE, ERC, Junts per Catalunya o Vox ofereixen el seu número de WhatsApp o Telegram i creen un xat perquè l’usuari estigui informat sobre novetats i actes del partit i, si vol, ho comparteixi amb els seus contactes.
D’aquesta manera, el ciutadà no només és un actor passiu que rep la informació, sinó que passa a ser un actor actiu al convertir-se en eina de propaganda. De fet, si el ciutadà comença a compartir informacions dels partits polítics als seus contactes, aquests poden ampliar l’abast del seu missatge i tenir més impacte sobre altres votants potencials. "El famós prosumer que tant es parla en el comerç també existeix en la comunicació, ja que actualment totes les persones som productors i consumidors d'informació", apunta Pellicer.
Una cosa que saben molt bé els directors de campanya dels partits polítics. Segons l’estudi Líders Mundials a Facebook 2019, realitzat per l’agència de comunicació BCW, els líders d’ultradreta generen més interacció amb els seus seguidors a Facebook. Des de BCW assenyalen que aquest fet s’explica “pel tipus de publicacions, a priori amb continguts més emocionals”. I és que mentre que el secretari general d’Unidas Podemos, Pablo Iglesias, és qui té més seguidors a aquesta xarxa social, el president de l'ultradretà Vox és qui més interaccions aconsegueix en les seves publicacions.
Jornada de reflexió: el WhatsApp mut?
Aquest dissabte és la jornada de reflexió de les eleccions del 28-A, un dia en el qual els partits polítics ja no poden fer campanya electoral ni fer propaganda. Però com es controlarà la jornada de reflexió al WhatsApp? S'haurà de mantenir silenciat? Per a Martínez, els missatges enviats a través de les llistes de difusió als contactes que s'han subscrit voluntàriament a les comunicacions d'un determinat partit sí que s'hauran de cenyir a la normativa i no emetre cap informació. Ara bé, els ciutadans que vulguin enviar informació política als seus amics i contactes són lliures de fer-ho tot i ser jornada de reflexió. I és que, per a Pellicer, la jornada de reflexió "és una cosa del segle XX", ja que amb les xarxes socials aquesta llei només afecta els mitjans de comunicació.
Tanmateix, més que la informació que es pugui enviar i rebre durant la jornada de reflexió, Pellicer posa sobre la taula un altre tema de debat important: la modificació de la llei orgànica del règim electoral aprovada el desembre del 2018 que permet als partits polítics utilitzar les dades dels ciutadans per fer campanya electoral. Amb tota la nova normativa de protecció de dades, perquè els partits polítics no es veuen afectats? Segons la llei, perquè el que difonen és informació que no té la consideració d'activitat comercial. Però, com sempre, la política queda al marge de regulacions que ens afecten tothom, o a gairebé tothom.