A les portes de Nadal, Pere Aragonès va rebre la visita de Pedro Sánchez al Palau de la Generalitat. La reunió de presidents tenia un rerefons clarament polític, sobretot pel protagonisme inesperat de l’independentisme, derivat de les eleccions espanyoles del passat mes de juliol, a l’hora de garantir la supervivència de l’executiu de PSOE i Sumar. Més enllà de la disputa política, en un segon terme, la trobada va visibilitzar un projecte que pot reforçar el posicionament de Catalunya dins i fora de l’Estat. Innofab és la nomenclatura del futur centre de preproducció de xips que haurà d’estar operatiu l’any 2026 a Cerdanyola del Vallès, concretament a pocs metres de les instal·lacions del Sincrotró Alba.
La planta catalana, la primera d’aquestes característiques a l’Estat i amb una inversió de 300 milions d’euros, s'emmarca en una xarxa europea de centres d’investigació per reforçar l’autonomia estratègica del continent. En paral·lel a l’Innofab, Catalunya ja té un ecosistema consolidat dels semiconductors amb 86 empreses que generen una ocupació de 700 persones i una relació indirecta amb 4.400 treballadors i treballadores.
Els directors d’orquestra de l’Innofab
Com és habitual en projectes d’aquestes magnituds, el centre Innofab neix de l’estreta col·laboració entre l’administració pública i el sector privat. Malgrat que la Generalitat liderarà el projecte, al seu costat apareixen dos actors de pes com són Barcelona Global i l’Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia. L’any 2020, l’associació empresarial va crear Barcelona & Partners, un programa d’acció destinat a identificar projectes susceptibles, com el cas de la planta de xips de Cerdanyola, de ser desenvolupats a Barcelona i el seu entorn.
Pel que fa a la part tècnica, el ritme del projecte anirà al ritme de l’Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia. Un centre amb més de 170 investigadors i que impulsa la recerca en els àmbits de la seva nomenclatura. El Sincrotró Alba, l’Institut de Microelectrònica de Barcelona, l’Institut de Ciències Fotòniques i la Universitat Autònoma de Barcelona apareixen com a actors secundaris.
Per damunt de tots els esforços, qui mira el que passa a Catalunya és Europa. L’Innofab connecta amb la recentment aprovada llei de xips de la Unió Europea, un mecanisme que vol posar fi a la dependència que els estats membres tenen de l’exterior de les seves fronteres. La nova legislació vol crear un entorn favorable a la mobilització de 43.000 milions d’euros, tant des del sector públic com l’empresa privada.
L'estratègia catalana
Segons dades d’Acció, el 81% de les firmes dedicades al món dels semiconductors són pimes i el 37% d’aquestes empreses registren una facturació anual de 10 milions d’euros. Tot i que encara no s’han donat a conèixer grans detalls del finançament, l’acord entre Pedro Sánchez i Pere Aragonès contempla l’arribada de recursos a través del PERTE microelèctric i de semiconductors. Els impulsors de l’Innofab volen convertir l’espai en un punt de trobada d’empreses i startups que no tenen infraestructura o equips d’investigació per desenvolupar tecnologia de semiconductors.
Ara bé, els projectes d’innovació a Catalunya no comencen i acaben amb l’Innofab. Durant el mes de maig del 2022, la firma coreana Lotte Energy Materials va anunciar el seu aterratge a Mont-roig del Camp, amb una inversió de 1.200 milions d’euros sota el braç, per impulsar una fàbrica de làmines de coure, espai des d’on sortiran components bàsics per les bateries elèctriques. Actualment, més de 700 empreses catalanes exporten els seus productes a Corea, principalment carn, plàstics i productes farmacèutics. En l’àmbit acadèmic, les universitats catalanes han signat, en els darrers anys, 20 acords de col·laboració amb centres del país asiàtic. El projecte del Baix Camp ha contribuït a revitalitzar el patrimoni tecnològic de Catalunya després de la decisió de Volkswagen d’instal·lar la planta de bateries a la població valenciana de Sagunt.
Tornant a Catalunya, a la zona de Tarragona, la voluntat del gegant asiàtic és, a mig termini, assolir una plantilla de 600 treballadors i ocupar una superfície de 441.400 metres quadrats. Per extreure suc de projectes com l’Innofab i traslladar els seus beneficis a la resta del teixit econòmic i empresarial, fa unes setmanes, la Generalitat va presentar l’Estratègia d’Impuls a la Indústria de Semiconductors. Un full de ruta dibuixat a partir de sis punts: impuls de l’ecosistema per reforçar la cadena de valor, posicionament internacional, captació d’inversions, creació d’infraestructures, projecció del talent i la transferència tecnològica.
