"Sempre he intentat liderar donant exemple". Aquesta és una de les frases que millor resumeix el perfil de líder que va prendre Nelson Mandela com a president de la República de Sud-àfrica al assumir el càrrec el 1994. Només quatre anys després de sortir de la presó, on hi va passar gairebé tres dècades. I amb el rugbi i la seva actitud lluitadora i optimista aconsegueix esborrar qualsevol dubte respecte a la seva capacitat d'afrontar el repte de dirigir el país. Repassem les principals qualitats de Mandela amb la pel·lícula de Clint Eastwood, Invictus.
Trencar amb les barreres
El rugbi és l'eina que escull Mandela (Morgan Freeman) en la seva estratègia. Dóna suport als Springboks, l'equip nacional, però format quasi tot per homes blancs. La societat ho associa amb l'apartheid, pel que demana al govern que canviï des de l'uniforme fins al símbol, amb la idea de renovar totalment l'equip i treure-li aquest estigma racista.
Davant el rebuig, Mandela es posiciona en contra de les demandes dels ciutadans, entenent l'equip com a part del patrimoni cultural i esportiu del país. I, a més a més, com una actitud també racista cap als sud-africans blancs. D'aquesta manera, es guanya la confiança de la societat disposada a acceptar la reconciliació entre els dos fronts i comença a legitimar la seva estratègia de transició del país.
Formar part de l'equip
La frase "la unió fa la força" vindria a ser un dels lemes principals del film. Com a líder, Mandela sap en tot moment que la tasca requereix el suport social i dels jugadors del Springboks; i jugar la seva millor carta per aconseguir-ho: animar l'equip en la Copa Mundial de Rugby del 1995 i creure en la victòria.
També s'alia amb el capità, Steven Pienaar (Matt Damon). Li demostra el seu compromís amb el país, així com la seva passió per l'esport, mostrant-li la cara més humana del president de la república. Sense adonar-se, Mandela adquireix el rol de coacher i dóna tots els ànims que Pienaar necessita, els que trasllada després a la resta dels jugadors.
Aprendre dels errors
La cultura d'amagar els fracassos no és més que una equivocació. A Invictus queda clar amb la negativa rotunda de Mandela de castigar la societat blanca, sinó que vol que l'apartheid sigui entesa com a part del passat per fer una passa cap a la igualtat.
Situar els errors en primera línia, el fan mostrar-se com un líder respectuós i disposat a escoltar totes les veus. Es manté cautelós amb els seguidors del govern anterior, els afrikaner, i rebutja qualsevol proposta de llei per modificar monuments i símbols que recordin l'antic règim. Perquè negar el que havia passat, des del seu punt de vista, és desfer tot el camí recorregut fins al moment.