Una conversa amb Joana Sánchez ha d’acabar, per força, tractant el paper de la dona en el món empresarial. Juntament amb la Mireia Ranera i l'Elena Gómez del Pozuelo conformen el trio de Mujeres Consejeras, des d’on fa anys que promouen la visió femenina en l’alta direcció. En la segona entrega d’aquesta entrevista, Sánchez repassa la seva relació amb l’emprenedoria, l’excessiva perspectiva masculina del món inversor i l’absència de dones als consells d’administració que el pas dels anys segueix sense corregir-se.
Vas començar a emprendre a una edat més avançada del prototip actual d’emprenedor. Per què tan tard?
Sí, emprendre als 40! De fet, però, després vaig entendre que del que havia estat fent se'n deia intraprenedoria. La meva sort és que aquesta vena emprenedora ja la tenia dins de les organitzacions on estava. Ara bé, el pas definitiu el faig amb l'Internet 2.0. M'impacta molt que les persones ens puguem connectar des de qualsevol part del món. Hi vaig veure una gran oportunitat i que si no ho feia en aquell moment ja no hi seria a temps.
“Els emprenedors de més de 40 anys tenen més possibilitats de sobreviure”
Emprendre als 40 és un avantatge o un inconvenient?
Depèn, el meu fill té 20 anys i ha creat la seva pròpia empresa... Però crec que té grans avantatges perquè ens passem el dia cometent errors i com més gran ets, més n'has fet. Aquesta experiència t'ajuda a deixar-los de fer. S'ha parlat molt de l'emprenedoria com si fos molt fàcil, però no ho és. Crec que iniciar els projectes és fàcil, enganxa i és motivador. Però consolidar projectes d'emprenedoria és complicat, ja sigui via captar finançament com si ho fas per compte de resultats. L'experiència et dóna la calma per no creure't els grans èxits. Saps que després d'un gran creixement pot venir una caiguda i competidors que t'ho posen difícil. No es diu gaire, però crec que els emprenedors de més de 40 anys tenen més possibilitats de sobreviure.
Foto: Àngel Bravo
Que ara es parli tant d’emprenedors és bo, almenys, per generar nous referents?
Sí, és claríssim. Ha estat necessari i segueix sent-ho. Tenim un país on cap nen deia que volia crear una empresa i ara ja comença a passar. Però encara en necessitem més perquè emprendre no només s'aconsegueix amb l'actitud d'algú. També necessita finançament i som un país on encara ni el seu sistema ni la seva fiscalitat estan pensats per a l'emprenedoria. Ens queda molt camí per ser Londres, Estats Units o Israel. Ho podem fer, però trobar finançament encara és molt complex. Tenim un capital molt conservador, acostumat a mirar enrere. Mentre l'emprenedoria, sobretot de base tecnològica, és molt més arriscada. Tenim pocs inversors amb aquesta visió de risc.
“El capital encara és masculí”
Cal educar-los també a ells?
Sí, n'hi ha molts que encara estan invertint amb esquemes del segle passat. I aposten poc per les dones. M'he trobat l'impacte de la dona com a directiva i ara me'l trobo com a emprenedora. Ho he viscut a Womenalia. A molts projectes amb una visió en femení, sobretot si tenen un model de negoci trencador, els ha costat trobar finançament perquè el capital encara és masculí.
No anem bé, doncs...
És que la dona té una mirada diferent. També la tenen els joves, però d'ells ja se’n parla molt. Els inversors comencen a invertir en gent jove i queda bé fer-ho. Però també s'ha d'invertir en talent femení, en la seva visió diferent i models de negoci que potser un home no veuria. A Womenalia vam trobar fons d'inversió que ni tan sols entenien per què servia Womenalia!
La idea de Mujeres Consejeras anava en la línia d'intentar treure el cap per aquí?
Sí. La primera fase estava pensada amb una visió del segle XX: aportar la nostra experiència als consells d'administració. De fet, com a dones encara tenim també aquest repte, entrar als consells de les grans empreses. Per poder canviar la societat i models de negoci no ens podem quedar en el món de l'empresa petita. Però a part d'això ens vam trobar amb un món del segle XXI on cal ajudar la dona en qualsevol dels àmbits del desenvolupament empresarial i polític. Necessitem més dones en el finançament, entre els business angels i en els fons de capital risc. Si no incorporem la dona en tots els elements necessaris per canviar el món, no ho podrem fer. A vegades amb l'Elena (Gómez del Pozuelo) i la Mireia (Ranera) ho parlem i la veritat és que en participació de la dona als consells d'administració no avancem. El tipus de dona que s'hi incorpora segueix sent la vinculada a la família o la política. Dona empresarial i independent, no hi és.
Foto: Àngel Bravo
Què falla?
Quan vam crear Mujeres Consejeras ens vam adonar que les dones teníem una debilitat en el món empresarial: dedicàvem poc temps al networking. En part Womenalia surt d'aquí. La digitalització és una oportunitat per fer un networking que complementi el físic. De fet, la majoria d'influencers digitals econòmics són dones! La dona professional es mou millor a les xarxes socials perquè és la seva part de networking i de creació de marca.
Parlaves de les poques dones que hi ha als consells d’administració. Tampoc són majoria en càrrecs directius...
Fa molts anys, quan era directiva a Planeta, vam tenir aquesta discussió amb el José Manuel Lara. Jo li deia: “José Manuel, no entenc com costa tant que entrem als consells”. I ell em deia: “És un problema de temps, ser-hi requereix haver estat 20 anys d'executiu i encara no hi ha hagut temps que una massa crítica de dones hi arribi”. Aleshores vaig pensar que tenia raó. Ara malauradament no li puc dir, però han passat 15 anys i estic envoltada de grans directives amb més de 20 anys d'experiència que segueixen sense entrar-hi. Que ens vinguin a buscar, estem preparades!
“Molts inversors encara inverteixen amb esquemes del segle passat”
És culpa nostra, però al final només parlem d'aquest tema amb les dones directives. No ho preguntem prou als homes?
És clar! És que no és un tema de dones, sinó de la societat. És normal que quan un col·lectiu vol aconseguir drets ho intenti fer des de l'agrupació. Però hem d’insistir que les dones tenim avantatges competitius amb la digitalització de les empreses: som multitasca, tenim capacitat d’anticipació... tot això és bo tenir-ho a les organitzacions. De fet, estic veient que com més transformació digital, més incorporació de dones. Les companyies amb més èxit en aquest procés són les que han tingut més dones al capdavant.