Els vins negres joves, els que no tenen criança en recipients de fusta, solen ser considerants els germans petits dels vins negres. Bé, i si dic els germans petits, encara estic sent benèvol, perquè sovint se'ls considera els germans pobres, els econòmics, dels vins negres "bons", que són els de criança, els que han passat un temps en bótes generalment de roure.
I això no passa en el cas dels vins blancs, malgrat que també n'hi ha amb criança en fusta, que també solen ser més cars que els "joves". I és que en el cas dels vins blancs, un dels atributs que més s'hi valora és la frescor i les aromes de fruita, les anomenades primàries, procedents del raïm, així que els vins blancs amb criança són gairebé una raresa, una minoria que no fa ombra als joves.
En el cas dels vins negres les coses són diferents. La frescor no és la característica més valorada, i més aviat s'hi busca complexitat que aporta la criança, que afegeix les aromes pròpies de la bóta (fusta, torrat, vainilla, coco...) i les de l'evolució en el temps (cuir, tabac, tinta xinesa... ).
Ara bé, perquè no valorar també la frescor, la vivacitat, les aromes de fruita fresca, dels vins negres joves? La veritat és que elaborar un bon vi negre jove no és fàcil. La criança afina la duresa pròpia dels vins negres, i l'aportació d'aromes de la fusta pot dissimular la mediocritat un raïm no gaire selecte, mentre que en un vi negre jove, l'enòleg s'ho juga tot a una carta: ha de treballar amb bon raïm, perquè no té elements per corregir o emmascarar els defectes d'una matèria primera de baixa qualitat. Al contrari: si no treballa bé, el que pot arribar a passar, és que tot i tenir un bon raïm, l'acabi espatllant.
A més a més, els vins negres joves tenen un altre avantatge sobre els de criança: solen ser més barats, perquè el consumidor no ha de pagar les bótes de roure, les pèrdues per evaporació, ni les despeses de finançament de tenir el vi immobilitzat al celler diversos mesos o fins i tot anys.
I ja arribem al vi que protagonitza aquest article: Els Nanos negre 2016. No sé quina intenció tenien a Mas Foraster quan van batejar aquest vi (vull dir triar-li el nom, no afegir-li aigua!), perquè si bé els Nanos és el nom amb què es coneixen els capgrossos de Montblanc, la població de llarga tradició gegantera on hi ha el celler, també és cert que fa referència a la joventut d'aquest vi negre i del seu germà blanc que duu el mateix nom.
El negre s'elabora amb un cupatge basat en l'ull de llebre (90%) amb només un 10% de cabernet sauvignon. És de color de cirera, d'intensitat mitjana-alta, amb el voraviu violaci propi dels vins negres joves.
Les aromes són molt intenses, i el que és més important, molt netes, sense les notes de sofre ni cap tuf estrany freqüents en vins negres joves. Hi ha un domini aclaparador de la fruita vermella, maduixa, gerds, cirera, i també notes florals de violes. I on els vins negres ho tenen més difícil és on aquest excel·leix: a la boca no hi ha gens de duresa, malgrat la inexistència de l'afinament en bóta. És un vi fresc, directe i sincer, amb el punt llaminer just per ser agradable per a tots els paladars, sense arribar a l'excés carregós o infantil.
I és que la seva principal virtut és una frescor cruixent, una acidesa (compte, no s'espanti ningú: acidesa bona!) amb un punt cítric de taronja. Amb un nervi que el fa de pas ràpid a la boca, i tot això sense cap punxa agressiva, sense astringència assecant... Vaja, que és un vi plaent, agradable, molt apropiat per beure amb plats d'embotit, pasta, carns blanques... i sabeu què? Mentre acabo d'escriure aquest article m'he ratllat xocolata negra damunt d'una torrada amb melmelada de gerds, i vaig alternant, ara un mos, ara un glop de la copa. I m'estic llepant els dits, per no quedar-me enganxat al teclat i, sobretot, per plaer.
Setmanalment, VIA Empresa presentarà un vi català, dins el cicle Tastos, amb la col·laboració del diari dels vins catalans Vadevi.