L'autoestima col·lectiva i l'accés a l'habitatge
29
de Març
de
2025
És una realitat que les ciutats utilitzen estratègies de màrqueting i branding que els hi donen una identitat única, buscant una simbologia que reprodueixi la seva essència i, com a resultat, aconseguint posicionar-se com a “marques” exitoses amb més o menys èxit.
D'això, a Barcelona en sabíem molt; recordo, de més jove, que els telenotícies i diaris parlaven molt de “la Marca Barcelona”, cosa que, a mi, personalment, em feia sentir orgullós i partícip d'alguna cosa més gran. Entre d’altres molts èxits, vam ser capaços d'organitzar els que, a parer meu, han estat els millors Jocs Olímpics de la història, que alhora van ser un exemple per al món de com es pot reordenar per complet una ciutat, de com la col·laboració publicoprivada pot amb tot, de com és possible unir la ciutadania per un objectiu comú.
Així doncs, a banda de les estratègies i posicionaments de marca, crec fermament que la part fonamental de l'èxit d'una ciutat és la seva autoestima col·lectiva.
Últimament, sembla que és tendència, amb la immediatesa de les xarxes, criticar, posar en dubte i portar la contrària, parlar de “com de malament es fan les coses” o “com de malament estem”, i a llarg termini aquest cercle viciós pot generar una cosa molt perillosa: que ens ho creguem.
Seria una pena que oblidéssim del que som capaços com a ciutat i deixéssim de creure en el poder de “la Marca Barcelona”.
És cert que la nostra ciutat ha d'afrontar molts reptes que posen a prova la convivència i la prosperitat dels nostres veïns. En una economia global aquests reptes són més difícils de combatre, perquè tenen moltes arestes que escapen del control dels nostres governants. No obstant això, si es treballa amb responsabilitat i amb l'assessorament de tots els actors implicats, les probabilitats d'èxit augmenten.
Si vols saber-ne més
Un dels majors problemes que tenim és l'accés a l'habitatge. Tenim una ciutat que és una màquina d’atreure talent, gaudim d'una gran qualitat de vida i de moltes oportunitats laborals, fets que incrementen la pressió sobre la demanda d'habitatge de qualitat; hi ha alguns factors demogràfics que ajuden a explicar-ho (per exemple, cada cop hi ha més persones que opten per no tenir parella i hi ha més famílies monoparentals), i altres del mateix mercat, i també és cert que la demanda no només prové de locals o nacionals, sinó també d’estrangers nouvinguts.
A qualsevol economia que pretengui créixer i progressar es necessita talent; talent local i estranger. D'això també n'hem sabut molt a Barcelona. Hem sigut sempre una ciutat cosmopolita, oberta i integradora que ha rebut amb els braços oberts tots aquells que han vingut a aportar el seu granet de sorra.
El preu mitjà de l'habitatge de lloguer a Barcelona assoleix per primera vegada els 1.994 euros mensuals | iStock
Recentment, durant una conferència sobre el futur de les oficines, va sorgir una pregunta molt interessant des del públic: Les empreses que s'estableixen a la ciutat tenen en compte les necessitats habitacionals dels seus empleats?
"A qualsevol economia que pretengui créixer i progressar es necessita talent; talent local i estranger"
La resposta va ser que sí, no és l'única, però és una variable més que tenen en compte a l'hora de decidir implantar-se a la nostra ciutat. Així, la manca d'habitatge no només suposa un greu risc per als barcelonins, sinó que, a més, pot suposar una frenada per la nostra economia a mitjà termini.
Solucions? N'hi ha; i totes impliquen diagnosticar on està el problema i per seure a tots els actors implicats a parlar.
En el mateix col·loqui que comentava unes línies més amunt, es va explicar que a Barcelona l'estoc d'oficines ha crescut els últims anys, mentre que el d'habitatge de nova obra, pràcticament no s'ha mogut. En altres paraules: el sector intenta donar resposta a aquesta demanda d'habitatge de qualitat, però no n’és capaç. Les raons són moltes, però principalment provenen d'una regulació que sembla no ser capaç de diagnosticar l'origen del problema.
A Madrid centre, per exemple, en els últims 2 anys aproximadament 300.000 m² de l'estoc d'oficines (en gran part obsolet), han transformat el seu ús, principalment a residencial, per adaptar-se a les noves necessitats d’espais de qualitat a la ciutat.
Per contextualitzar, a la ciutat comtal tenim el que possiblement sigui el millor i més modern stock d'oficines d'Espanya, principalment ubicat al districte 22@ (que és un exemple per al món de reconversió urbana i mix d'usos en si mateix), mentre que alhora, al centre de la ciutat, tenim edificis d'oficines dels anys 70-90, totalment obsolets i lluny del que demanen les empreses actualment.
Aquests serien edificis perfectes per reconvertir a residencial, augmentant així l'oferta, i alleujant la pressió sobre el preu de l'habitatge.
Però no és l'única proposta: hi ha moltes altres polítiques que es podrien implementar i tenim alguns exemples del seu funcionament a Espanya i a l'estranger.
Estem davant d'una oportunitat única per, mantenint la nostra essència i la nostra diversitat d'opinions, arribar a un “consens de ciutat”, reordenar-la de nou (com ja hem fet en el passat), arribar a acords de col·laboració publicoprivada i unir la ciutadania per aquest objectiu comú.
"Tenim edificis d'oficines dels anys 70-90, totalment obsolets i lluny del que demanen les empreses actualment"
L'únic que hem de fer és mirar-nos a nosaltres mateixos per recordar de què som capaços, recuperar una cosa tan nostra com ha estat sempre l'autoestima col·lectiva i llevar-se “ben d’hora, ben d’hora” i posar-nos a treballar amb aquest objectiu comú.